04.12.2023 - 21:40
The Washington Post · Miriam Berger, Evan Hill i Hazem Balousha
Jerusalem – L’infermer de l’hospital assetjat tenia cura de cinc nadons fràgils. Eren nadons nascuts prematurament; després d’un mes de guerra no se sabia on tenien els pares. Aleshores va haver de prendre la decisió més difícil de la seva vida.
Era el punt culminant de l’assalt d’Israel al nord de Gaza, el mes passat, i l’Hospital Infantil Al-Nasr era una zona de guerra. El dia abans, els atacs aeris havien tallat el subministrament d’oxigen de la instal·lació. Tancs israelians havien envoltat el complex hospitalari i les Forces de Defensa d’Israel trucaven als metges i els enviaven missatges, instant-los a anar-se’n immediatament.
Però les ambulàncies no podien arribar amb seguretat a Al-Nasr per transportar els ferits, i els metges es negaven a deixar l’hospital si no anaven acompanyats dels seus pacients.
Els cinc nadons prematurs eren molt vulnerables. Necessitaven oxigen i medicació administrada a intervals regulars. No hi havia respiradors portàtils ni incubadores per a transportar-los. Sense suport vital, l’infermer temia que no sobreviurien a una evacuació.
Llavors, les Forces de Defensa d’Israel van fer un ultimàtum, segons que ha explicat Bakr Qaoud, director d’Al-Nasr, a The Washington Post: “Sortiu o sereu bombardats.” Alhora un oficial israelià els va donar garanties que s’organitzarien ambulàncies per a recuperar els pacients.
L’infermer, un home palestí que treballa per a Metges sense Fronteres, no hi va veure cap més opció. Va avaluar els nens i va triar el més fort, el nadó que creia que podria suportar un tall temporal en el subministrament d’oxigen. Va deixar els altres quatre amb sengles respiradors, molt a contracor, i se’n va anar amb la seva dona, els seus fills i el nadó cap al sud.
“Em vaig sentir com si deixés els meus fills”, explica l’infermer, que va parlar amb nosaltres amb la condició de mantenir l’anonimat per protegir la seva privadesa. “Si haguéssim tingut la possibilitat d’agafar-los, ho hauríem fet, [però] si els haguéssim tret l’oxigen, haurien mort de seguida.”
Dues setmanes més tard, la pausa en les hostilitats va permetre a un periodista d’aventurar-se a entrar dins l’hospital. I a la unitat de cures intensives neonatals, Mohàmmed Balouxa va fer la terrible descoberta. Va trobar els cossos dels quatre nadons en descomposició. Menjats pels cucs. Ennegrits per fongs. Mossegats i esquinçats per gossos errants. “Era una escena horrible”, explica a The Post. I va decidir fer-ne un vídeo.
Va ser el 10 de novembre quan les forces israelianes van dir al personal d’Al-Nasr que se n’havien d’anar, segons Qaoud, el director de l’hospital. “Ens van enviar un mapa per a fer una ruta segura”, ha explicat a The Post en un missatge de WhatsApp. “Ens van deixar mitja hora per sortir. Si no, bombardarien l’hospital.”
La direcció del centre de càncer pediàtric al-Rantisi, que és molt a prop d’Al-Nasr, va rebre també la garantia que les ambulàncies recollirien els pacients de totes dues institucions. En una conversa telefònica amb el Coordinador d’Activitats del Govern en els Territoris (COGAT), una branca del Ministeri de Defensa d’Israel, el director d’Al-Rantisi va demanar ambulàncies. En un enregistrament d’aquella trucada alliberada per les Forces de Defensa d’Israel, un alt oficial israelià respon en àrab: “No hi haurà cap problema.”
Aquest alt oficial del COGAT diu a l’oficial d’Al-Rantisi que organitzarà “la coordinació” per a les ambulàncies. I dóna la ruta precisa que el personal mèdic ha de seguir per sortir del complex sense por. L’oficial d’Al-Rantisi, aleshores, recorda a l’oficial israelià que també s’evacuarà Al-Nasr. I l’oficial israelià li diu que n’està al corrent.
Qaoud també explica que hi va haver coordinació amb la Creu Roja i l’Exèrcit israelià per sortir. “Ells ens van assegurar que després d’anar-nos-en nosaltres els pacients serien evacuats a un altre hospital segur.”
Tanmateix, ara la portaveu de COGAT, Xani Sasson, diu que les forces israelianes no van ordenar al personal d’Al-Nasr que evacués ni van operar dins de la instal·lació. I no ha volgut respondre si COGAT o l’exèrcit israelià havien estat informats dels nadons o havien pres cap mesura per tenir-ne cura.
Dissabte, de fet, la portaveu de les Forces de Defensa d’Israel, Doron Spielman, va semblar que posava en dubte la història durant una conversa en directa a X, antic Twitter: “No hi havia nadons prematurs en descomposició a causa de les FDI; probablement no hi havia nadons que es descomponguessin, de fet”, va dir.
Una evacuació dolorosa
L’evacuació va ser molt dolorosa. No hi havia cap manera d’arribar a les famílies dels nadons, segons que explica l’infermer. No tenien informació de contacte, i a gran part de Gaza les comunicacions no funcionaven. Els pares havien estat “desplaçats”, que ell va suposar “que sabien que els seus fills eren a l’hospital i no pensaven que l’hospital seria objecte d’un atac, que seria un lloc segur”.
Però es va fer l’hora de marxar. L’infermer va recollir el nadó més fort, es va assegurar que els respiradors dels altres funcionessin i, amb la roba de feina encara posada, va sortir de l’hospital amb la seva família per començar a peu el trajecte de vint quilòmetres cap a Khan Younis.
A la carretera, l’infermer va trobar una ambulància i va poder portar el nadó als seus braços a l’Hospital Al-Xifa, el més gran de Gaza. Les forces israelianes van escorcollar aquesta instal·lació dies més tard. I l’Organització Mundial de la Salut va evacuar finalment 31 nadons prematurs d’Al-Xifa. Uns quants més ja havien mort.
El 24 de novembre, després de gairebé set setmanes de combat, Israel i Hamàs van començar un alto-el-foc d’una setmana per bescanviar captius i permetre més ajuda a Gaza.
I va ser aleshores que Balouxa, un periodista de l’Al-Maixhad –cadena de televisió amb seu a Dubai– va aprofitar la calma relativa per aventurar-se a entrar dins la ciutat de Gaza. Al carrer de Nabil Tammos va trobar dos cossos morts, un home i una dona. Algú els havia coberts amb una manta.
“Però la gent em deia que la història més forta era a l’hospital Al-Nasr”, explica el periodista. “Em deien que els nadons prematurs havien restat a les unitats de cures intensives i que ningú no els havia anat a rescatar.”
Durant la treva, les forces israelianes van romandre a prop de l’hospital, per tallar-hi l’accés als civils. Però Balouxa “va saltar de paret a paret” i travessà edificis en runes per poder entrar al complex mèdic.
Quan s’acostava a la unitat de cures intensives neonatals, diu que va “començar a sentir una olor fètida”. I va engegar la càmera.
Quan la seva cadena, Al-Maixhad, va emetre el reportatge, va difuminar els nadons perquè no se’n pogués apreciar l’estat. Però el canal va cedir una còpia intacta, no alterada, del vídeo a The Post, que ha pogut verificar que efectivament es va enregistrar dins la unitat de cures intensives neonatals d’Al-Nasr, comparant les imatges amb imatges de la instal·lació abans de la guerra.
Les restes humanes, encara connectades als respiradors, tenen poca semblança amb cossos humans. Són piles de carn podrida, ossos que sobresurten, parts del cos difícils de distingir. Balouxa va descriure l’escena a la càmera i va sortir corrents de la unitat. L’infermer, que va revisar el vídeo amb els periodistes del Post, diu que els cossos són exactament on ell havia deixat els nadons.
Qaoud, el director d’Al-Nasr, explica que l’exèrcit israelià “va ser informat de l’existència d’aquests nadons” abandonats dins de l’hospital. I Davies, la portaveu de la Creu Roja, diu que l’organització va rebre unes quantes sol·licituds per a evacuar hospitals al nord de Gaza. “Però, a causa de la situació, no vam participar en cap operació d’evacuació, ni els equips es van comprometre a fer-ho.”
El fet, finalment, és que ningú no ha sortit a reclamar els cossos. És possible, diu l’infermer, que ni tan sols els pares sàpiguen que els seus fills són morts.
Ell ha restat colpit i traumatitzat per l’esdeveniment i sobretot per la decisió que va haver de prendre. I es pregunta constantment de què eren culpables, els nadons. “Que eren combatents potser?”, s’exclama. “Tenien armes? Llançaven coets? Per què l’exèrcit israelià va atacar l’oxigen i l’electricitat del centre condemnant-los a una mort segura? Per què?”
- Subscribe to the Washington Post
- Pots llegir aquí més històries del Washington Post publicades en català a VilaWeb
