10.04.2021 - 21:50
“Propugnem el retrobament a Catalunya”, deia Pedro Sánchez a final de l’any passat, a propòsit de les peticions d’indult per als presos polítics. Ara el seu propòsit principal és guanyar vots a la Comunitat de Madrid i intentar que res no hi interfereixi. Ell mateix vol batallar electoralment contra Isabel Díaz Ayuso i la carpeta catalana ha quedat oblidada en un calaix. O guardada, més ben dit, per quan els interessos del moment l’empenyin a fer gests per a intentar de desinflamar el conflicte polític, si és que considera que els ha de fer. Catalunya destorba i val més que interfereixi poc en l’agenda estatal, totalment condicionada pel 4-M. Lluny queden les insinuacions de Carmen Calvo i José Luis Ábalos que el govern espanyol concediria els indults als presos. Ara toca fer com si aquesta possibilitat no existís. Per això l’advocacia de l’estat espanyol no es va posicionar sobre si calia concedir-los a l’informe que li requeria el Tribunal Suprem espanyol. El següent pas és que el tribunal, que ha allargat cada pas del procediment, es pronunciï i, tot seguit, ho hauria de fer el consell de ministres. Però l’agenda política sempre imposa les prioritats i ara la de Sánchez és esquivar tot allò que entorpeixi el seu intent de fer descavalcar la líder madrilenya dels populars.
La proposta de derogar el delicte de sedició també s’esllangueix davant la urgència madrilenya. “Dilatar-ho és qüestió de voluntat política. No hi ha excuses”, afirmava divendres Jaume Asens, president d’Unides Podem al congrés espanyol. Asens manifestava preocupació perquè la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, assegurava que ell no havia fet cap proposta per a reformar el delicte de sedició, malgrat que, segons Asens, fa un any que és sobre la taula del ministre de Justícia. Per als comuns, la reforma del delicte de sedició hauria de ser la sortida “realista” per als presos polítics i no pas l’amnistia, que el PSOE no va permetre ni tan sols que es tramités en forma de llei a la cambra baixa. Els socialistes espanyols també van oposar-se fa pocs dies a una proposició de llei de la CUP per a derogar la llei mordassa i el delicte de sedició. Mentrestant, la taula de diàleg apareix contínuament a les negociacions per a formar govern entre ERC i JxCat, però ha desaparegut de les previsions de Sánchez, que té com a excusa per a no tornar a parlar del tema el fet que no s’hagi format un nou executiu després del 14-F. El darrer intent de reactivar la taula va ser poc abans de la inhabilitació del president Quim Torra.
Un altre efecte col·lateral del 4-M per a Catalunya ha estat la sortida del govern espanyol de Pablo Iglesias, la veu més comprensiva de Podem amb la situació dels presos i els exiliats. És una incògnita si Yolanda Díaz, la successora a la vice-presidència espanyola i a la futura candidatura espanyola del partit, n’heretarà la sensibilitat amb el conflicte català. Ara per ara, Díaz s’ha proposat de fer complir al PSOE la derogació de la reforma laboral.
A Sánchez li convé d’oblidar Catalunya i començar la campanya propagandística sobre el final de la pandèmia. Les eleccions madrilenyes van d’això. Ayuso es presenta amb la carta, aparentment victoriosa, d’haver presidit la comunitat que ha aplicat les mesures més laxes, amb bars i restaurants oberts malgrat la urgència dels indicadors, i que intenta anar més enllà que no ho ha fet Sánchez, tot explorant fins i tot la possibilitat d’adquirir vaccins Sputnik V davant la perplexitat del govern espanyol, que fins ara ha seguit fil per randa la política europea de compra conjunta. Aquesta setmana Sánchez ha inaugurat la seva peculiar pre-campanya amb la compareixença de dimarts en què anunciava el principi del final de la pandèmia, amb el compromís que hi hagi vint-i-cinc milions de vaccinats a l’estat espanyol a mitjan juliol i que a l’agost s’arribi a la fita europea d’haver vaccinat el 70% de la població adulta.
És una incògnita com evolucionarà la pandèmia fins el 9 de maig, quan caducarà l’estat d’alarma. Però Sánchez ha optat per no intentar de renovar-lo. I és que tampoc no li convindria, en plena pre-campanya, haver d’arromangar-se en una complicada negociació al congrés espanyol contaminada per la cita electoral madrilenya. El resultat d’això és que mentre Sánchez anuncia el principi de la fi del coronavirus i fa de candidat des de la presidència espanyola per intentar de mobilitzar l’electorat, encara que el cap de cartell dels socialistes sigui Ángel Gabilondo, Catalunya entoma la quarta onada i torna al confinament comarcal. El País Valencià també ha prorrogat la majoria de les restriccions vigents, amb la incògnita sobre els efectes que tindrà l’eliminació de mesures que afectin drets fonamentals, com ara la queda nocturna, i el marge d’actuació que tindran els governs autonòmics a expenses dels tribunals. Fins i tot des del Senegal responia Sánchez a Ayuso tot recordant-li que Madrid ha registrat una de cada quatre morts per covid a l’estat espanyol. I així serà, almenys, fins el 4 de maig. Sánchez és el primer interessat que, fins llavors, res no es mogui a Catalunya.
