L’atac de Moscou posa en relleu les vulnerabilitats del règim de Putin

The Washington Post · Catherine Belton i Robyn Dixon

Quan Vladímir Putin finalment va parlar sobre el pitjor atac terrorista que ha patit Rússia d’ençà de fa vint anys, va passar per alt la clamorosa fallada del seu servei de seguretat per evitar l’assalt, que ha deixat almenys 137 morts, malgrat haver-hi un avís clar dels Estats Units del 7 de març que avisava que un atac en una sala de concerts podria ser imminent.

Tampoc va fer cap referència a l’Estat Islàmic, que va reivindicar l’atac a la sala de concerts Crocus City divendres i que Putin va denunciar repetidament com a enemic durant els anys de la intervenció militar de Rússia a Síria i sobre el qual, el 2017, Putin mateix va declarar victòria.

En compte d’això, va fer servir el discurs televisiu de cinc minuts de dissabte per destacar que els quatre autors directes “se n’anaven cap a Ucraïna” quan van ser detinguts i que “s’havia preparat una finestra per a ells al costat ucraïnès per travessar la frontera”. No va acusar directament Ucraïna, que hi ha negat cap implicació, però va fer una referència als “nazis” –la seva etiqueta habitual quan es refereix al govern ucraïnès– i va deixar clar, doncs, que acusava Kíiv.

Però els vídeos espantosos dels atacants amb armes automàtiques que assassinaven fredament els innocents assistents al concert i que calaven foc a una de les sales de lleure més populars de la capital russa han desmuntat els esforços de Putin per a presentar Rússia com un país fort, unit i resilient.

L’atac va passar solament cinc dies després de les eleccions, en què Putin va aconseguir triomfalment un nou mandat de sis anys. I malgrat la retòrica, analistes, antics oficials de seguretat i membres de l’elit russa diuen que l’assalt posa de manifest les vulnerabilitats del règim de guerra de Putin, que també van ser evidents quan Ievgueni Prigojin va dirigir els seus mercenaris del grup Wagner en un breu motí al juny.

“El règim mostra la seva debilitat en situacions tan crítiques com aquesta, igual que va passar durant el motí de Prigojin”, diu Andrei Kolésnikov, investigador principal del Carnegie Russia Eurasia Center. Llavors, com ara, Putin no va aparèixer durant hores. “En els moments difícils, Putin sempre desapareix”, diu Kolésnikov. En canvi, solament tres dies abans de l’assalt a Crocus City, havia rebutjat l’avís dels EUA sobre un possible atac terrorista imminent com a “xantatge obert” i “un intent d’espantar i desestabilitzar la societat russa”. Però amb el seu control autoritari del poder, quan pràcticament ningú no està disposat a desafiar-lo, és poc probable que el mandatari rus sigui criticat per no prendre’s més seriosament l’avís.

Quan Rússia va ser objectiu d’atacs terroristes en el passat, Putin sovint acusava occident de fomentar-los. Per això no ha estranyat als analistes que ho hagi provat de fer una altra vegada. Una destacada propagandista del Kremlin, Margarita Simonian, cap de Russia Today, ja deia dissabte que l’avís dels americans els assenyalava com a participants.

Però uns altres analistes han assenyalat la manca aparent de seguretat adequada a Crocus City, un lloc d’entreteniment i compres enorme als afores de Moscou, malgrat l’avís fet pel govern dels Estats Units.

“Crocus City és un lloc gegantí amb moltes sales de concerts”, va dir un empresari de Moscou, que va assenyalar que les oficines del govern regional de Moscou hi eren a prop. “Hauria d’haver-hi hagut una seguretat seriosa, molta policia.”

“Hi ha una manca de responsabilitat per la seguretat en grans esdeveniments públics”, va dir aquest mateix empresari, que va parlar anònimament per por de represàlies. “És gairebé el mateix que va passar fa 20 anys durant el setge de Nord-Ost, i res ha canviat d’aleshores ençà”, va dir, referint-se a la crisi d’ostatges del 2002 que va deixar més de 115 morts quan un grup de terroristes txetxens va assaltar un teatre al centre de Moscou.

Un acadèmic rus amb forts lligams amb diplomàtics va donar una avaluació semblant del fracàs de Rússia a l’hora de prevenir l’atac de divendres a la nit. “És clar que cercarem empremtes ucraïneses i possiblement dels serveis de seguretat occidentals”, va dir, parlant també anònimament. “Però probablement qualsevol investigació trobarà més fàcilment errors dels nostres serveis de seguretat.”

Els serveis de seguretat de Rússia han abocat recursos enormes a controlar els moviments dels oponents a Putin, han fet servir tecnologia de reconeixement facial per seguir i interrogar aquells que van participar en la protesta recent contra les eleccions o que van dipositar flors en honor d’Aleksei Navalni.

Però proporcionar una seguretat adequada als ciutadans contra amenaces procedents de grups terroristes coneguts sembla haver caigut de la llista de prioritats.

Fa unes quantes setmanes, el Servei Federal de Seguretat de Rússia, o FSB, va dir que havia frustrat un atac de l’Estat Islàmic contra una sinagoga a Moscou i havia “neutralitzat” un nombre desconegut de milicians del grup durant una ràtzia a la regió de Kaluga, al sud-oest de la capital. El Casaquistan més tard va confirmar que dos dels seus ciutadans van ser morts durant la ràtzia.

L’any passat, l’agència de notícies TASS va informar que el FSB havia mort dos milicians de l’Estat Islàmic més, que planejaven un atac contra una instal·lació química a Kaluga.

“Pertot arreu hi ha la sensació que vivim en un estat policíac que observa de prop cada ciutadà”, diu Kolésnikov. “La gent ara sovint és aturada i controlada a l’entrada del metro. Als aeroports, la seguretat s’ha tornat molt més ferma, de manera que et preguntes com pot passar una cosa així.”

Uns altres analistes diuen que els fracassos en matèria de seguretat russa no són una excepció, sinó la norma.

“Llevat que sigui un esdeveniment públic realment de gran importància, com ara els Jocs Olímpics o on hi hagi Putin… la guàrdia sempre està baixa”, va explicar un antic funcionari de la intel·ligència dels Estats Units. “Per a frenar atacs com aquests cal tenir un sistema molt elaborat que concentri totes les dades i sigui àgil, però els russos han estat centrats en unes altres coses.”

Els mitjans estatals russos han emès imatges d’almenys dos dels presumptes atacants essent interrogats, incloent-hi un cas en què el sospitós parlava tatgic, la llengua del Tatgiquistan, un país ex-soviètic de l’Àsia Central que limita amb l’Afganistan.

Uns quants analistes diuen que la possible amenaça terrorista procedent de l’Àsia Central s’havia convertit en un punt cec del règim de Putin, que s’ha centrat a perseguir els enemics polítics a Rússia i les amenaces derivades de la invasió d’Ucraïna.

“No han prioritzat l’amenaça de l’Estat Islàmic, que té molts milicians de l’Àsia Central”, opina Douglas London, antic oficial superior de la CIA especialitzat en antiterrorisme i Àsia Central, i que ara treballa de professor associat adjunt a la School of Foreign Service de la Universitat de Georgetown. “Milers d’asiàtics centrals es van unir a l’Estat Islàmic, i molts van tornar de Síria i l’Irac després de la pèrdua del califat on molts havien arribat a posicions molt altes perquè provenien de l’exèrcit, la policia o els serveis d’intel·ligència de diferents estats asiàtics centrals.”

“La branca de l’Estat Islàmic de l’Àsia Central sempre ha tingut Rússia d’objectiu”, afegeix London. “No crec que això que ha passat sigui cap sorpresa per a la intel·ligència russa. Simplement, era una amenaça que no havien posat en una posició prou alta en l’agenda.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb