Les polèmiques sobre el vaccí ens faran la guitza?

Ahir a la tarda, l’estat espanyol es va afegir –temporalment– a tota una llista de països europeus, com ara Dinamarca, Alemanya, França, els Països Baixos, Irlanda, Bulgària, Àustria, Itàlia, Estònia, Letònia, Lituània i Luxemburg, que han decidit de paralitzar la vaccinació amb les dosis d’AstraZeneca. Aquestes decisions en cadena contradiuen les recomanacions dels organismes reguladors i de l’Organització Mundial de la Salut, que asseguren que s’ha de continuar vaccinant mentre s’investiga la relació entre el vaccí i els trombes. Segons l’Agència Europea de Medicaments (AME), fins el 10 de març de 2021 s’havien notificat trenta casos d’esdeveniments tromboembòlics entre prop de cinc milions de vaccinats amb AstraZeneca a l’Espai Econòmic Europeu. Percentualment, la xifra és ínfima i amb tota seguretat hi ha més medicaments que presenten dificultats col·laterals molt més importants de què no es parla. Però ara en aquest punt hi ha una hipersensibilitat, lògica, entre la població i els governs. De totes maneres, amb l’estatística tan minsa de morts –no provada– que hi ha, tot això que passa és una mica estrany, no?

No cal dir que, amb tot aquest enrenou, la gran perjudicada n’és la campanya de vaccinació a Europa. Per exemple, de resultes de tot això els països ja han hagut de canviar l’estratègia de vaccinació, que prioritza la gent gran, pel fet de ser població de risc. A més, la polèmica sobre el risc d’aquest vaccí en gent gran ha tingut un impacte en la credibilitat del fàrmac, que han alimentat addicionalment les declaracions d’alguns dirigents polítics. No és estrany, doncs, que en alguns països ja s’observi que hi ha gent que no es vol vaccinar quan s’assabenta que la injecció que ha de rebre és la de la farmacèutica britànica. Tanmateix, el vaccí sí que té una gran acceptació al Regne Unit, on, gràcies a la campanya que s’hi ha fet, ja han estat immunitzats amb la primera dosi més de 24 milions de persones. I, mentrestant, el primer ministre, Boris Johnson, insisteix a dir que no hi ha perill.

Bé, el cas és que el globus ja s’ha inflat tant que avui l’AME es torna a reunir per a investigar la situació i dijous en donarà un veredicte. Però, sigui quin sigui, la reputació del vaccí d’AstraZeneca ja s’ha malmès i molts pensen que serà complicat que els països de la UE puguin utilitzar-lo en massa per a la immunització de la població. Els governs també estan preocupats per si això pot endarrerir fins i tot mesos aquest procés, ja prou mal executat fins ara.

Evidentment, és un retard addicional que pot ser molt important per a la campanya del turisme d’estiu. Em demano què passarà amb aquest vaccí en concret, encara que dijous l’AME digui que no hi ha perill. Se’n ressentirà definitivament? La gent el voldrà acceptar encara que li’n donin garanties? Això és un material altament inflamable i només amb una frase en contra d’algú que sigui conegut n’hi pot haver prou per a dissuadir molta de gent d’acceptar-lo.

Des que va començar la pandèmia hem anat explicant la importància que tenien els factors exògens a l’economia en aquesta crisi. Aquest n’és un, i de molt gros. Si finalment es decideix que no es vaccini amb AstraZeneca, endarrerirem el procés, justament quan la gent d’arreu –per a animar-se a viatjar aquest estiu fora del país– vol anar a llocs on la gent s’hagi vaccinat.

Segons una enquesta publicada ahir a la plataforma turística en línia Nexotur, el 93% dels ciutadans de l’estat espanyol diu que a l’hora de decidir de viatjar fora, sí que hi influirà quanta gent hagi rebut el vaccí contra la covid-19 al país on vagi. Una resposta molt similar hi ha al Regne Unit: ho diuen el 92%. A Alemanya són el 84% i a França el 89%. Els autors de l’enquesta en conclouen que “el procés de vaccinació de cada país serà decisiu a l’hora d’agilitar la recuperació del sector turístic nacional”. A partir d’aquesta premissa, la conseqüència del retard en la vaccinació sembla obvi. Senzillament, vol dir que els turistes aniran on hi hagi més població vaccinada. Potser per això Grècia –una de les destinacions més importants– no ha dit pas que no, encara, a l’AstraZeneca. Vés a saber.

El perill de la situació és evident. En aquests moments, segons l’enquesta esmentada, no n’hi ha gaires ganes, d’anar a l’estranger. De fet, un 45% dels habitants de l’estat espanyol sembla que no pensa pas viatjar fora. Quant als altres estats europeus, tampoc no mostren pas gaire confiança a sortir fora. Un 48% dels alemanys no sortirà a l’estranger, ni tampoc un 53% dels britànics. A l’estat francès, la xifra baixa, però no pas gaire (37%). L’únic factor que podria fer canviar aquest recel és la vaccinació en massa, com hem vist.

Per una altra banda, tinguem present que demà la Comissió Europea presentarà una proposta de certificat digital de vaccinació, un document que deixarà constància de qui s’ha vaccinat, qui ha passat el coronavirus i en quines circumstàncies. Brussel·les ha accelerat el procés després de la pressió de Madrid, Atenes i Roma, que volen salvar el turisme sigui com sigui. Recordem que la funció principal d’aquest passaport és facilitar la lliure circulació dins la UE durant la pandèmia, però Brussel·les subratlla que aquest carnet no significarà que es prohibeixi de viatjar a qui no hagi estat immunitzat; tan sols agilitarà els tràmits a aquells que ja hagin rebut el vaccí. Per allò de no discriminar…

El rerefons econòmic de tot plegat és que hi ha un grapat de milers de milions d’euros en joc. I si això és així, hom pot pensar com vulgui sobre l’origen de cada entrebanc inesperat que surti i de la intensitat mediàtica que se’n derivi. No necessàriament amb fake news, sinó simplement exagerant el fet, sabent que la resta passarà a les mans de la hipersensibilitat del públic. Entre les farmacèutiques, per exemple, la hipòtesi no seria pas un fet desdenyable. Ni entre països que es juguen el futur en la captació de viatgers estrangers… En aquest cas, el pensament és lliure! Ara, suposant que hi hagués una mà negra al darrere, no tindria perdó, perquè no tan sols jugaria amb milions, sinó amb vides humanes.

El cas és que amb aquest incident no hi comptàvem, després de l’optimisme originat per la consecució dels vaccins en temps rècord. Ara pot passar de tot. Per exemple, que s’obri la porta a nous agents que fabriquen vaccins, fins ara marginats, que guanyarien molts diners amb la producció addicional. Però el fet és que entrem en una situació de risc important. Per què? Doncs perquè ja anem tots contra rellotge i les pressions pertot arreu seran cada dia més punyents. I a l’hora de prendre les decisions correctes i esbrinar la realitat dels fets, si es vol anar amb pressa malament rai.