19.02.2016 - 06:00
Una oportunitat, dues finestres i tres fonaments
Autor: Oriol Cendra
L’oportunitat
La cultura associativa necessita definir un espai propi en l’agenda pública institucional de la cultura. Crec que un associacionisme cultural actiu i compromès amb els temps que corren hauria, si més no, de construir una reflexió pròpia sobre què és cultura, s’hauria de replantejar els marcs jurídics idonis per desenvolupar l’associacionisme no lucratiu i, finalment, hauria de trobar la manera de donar espais de decisió a una ciutadania activa culturalment.
Per fer-ho, es fa necessari (almenys des del meu punt de vista):
1. Bastir un discurs que reivindiqui “l’associacionisme com l’eina per facilitar que milers de persones segueixin fent accions col·lectives per fer realitat la diversitat de somnis, anhels i desitjos”, tal com ens recordava Miquel Àngel Aragón, director del Consell d’Associacions de Barcelona, al monogràfic “Participem per transformar. L’associacionisme que volem” publicat en ocasió del número 100 de Debat juvenil.
2. Ampliar el focus, és a dir, recollir les diferents sensibilitats que hi ha en el tercer sector cultural, acceptant que el discurs no sempre serà unívoc. El 2001 Sirianni i Friedland estudiaven moviments de renovació cívica i il·lustraven les seves hipòtesis amb projectes d’èxit agrupats en diferents àmbits d’actuació: desenvolupament i organització comunitaris, ecologisme cívic, salut comunitària i periodisme cívic. En aquest sentit, crec que el discurs sobre cultura associativa ha de comptar amb les 32 federacions que integren el Consell de l’Associacionisme Cultural però ha de sumar altres sensibilitats: no només perquè hi ha associacions que no estan federades i tenen idees a aportar, sinó perquè hi ha pensament associatiu de caràcter cultural que no hi està representat.
Segueix llegint l’article a Tornaveu, fent clic aquí.
