L’Associació Atenes pels drets civils es querella per prevaricació contra una vintena de membres de la cúpula judicial

L’Associació Atenes pels drets civils s’ha querellat, en un text que signa l’ex-jutge Elpidio Silva, contra una vintena de membres de la cúpula judicial espanyola per prevaricació, segons ha avançat el diari ‘Ara’. A la demanda es denuncia l’existència d’una ‘trama organitzada l’única finalitat de la qual’ és ‘col·locar’ magistrats ‘afins al Partit Popular’ perquè sabessin de les causes de corrupció ‘de més calat’ que afecten aquest partit. Aquesta col·locació s’hauria fet a través de ‘l’adjudicació directa’ de places a sales d’enjudiciament on s’havien de veure casos de corrupció del PP. O bé modificant les normes dels criteris de composició dels tribunals. O creant sales d’Apel·lacions de l’Audiència espanyola per assegurar-se el control dels recursos.

Altres eines de control, segons es denuncia a la querella, han estat el nomenament per a la sala segona del Tribunal Suprem d’un magistrat ‘afí’ que ‘coneixerà els eventuals recursos de cassació’. O el nomenament per a la sala tercera del mateix tribunal d’un magistrat igualment ‘afí’ al qual ‘recauran els eventuals recursos contenciós-administratius’ contra els acords de nomenament de l’òrgan de govern dels jutges per a les places de més rellevància del sistema jurisdiccional espanyol.

Així, per ‘controlar’ les sales d’enjudiciament on s’havien de veure el cas Gürtel o el de la caixa B del PP, es va nomenar presidenta de la secció segona del penal de l’Audiència espanyola la magistrada Concepción Espejel, una sala a la qual també pertanyia Enrique López López. Segons els querellants, ambdós són ‘afins’ al PP.

A més, la querella denuncia que Espejel va ‘modificar’ els criteri de composició dels tribunals de la secció segona per ‘conèixer’ els procediments que el PP tenia oberts. S’indica que es va trencar la ‘tradició imperant’ de rotació dels cinc membres d’aquesta secció i que la magistrada es va arrogar la presidència de tots els que es formaven, de tal manera que va presidir els tribunals encarregats de jutjar el cas Gürtel i el de la Caixa B, també conegut com el dels papers de Bárcenas.

Espejel i López van ser recusats pels seus companys i apartats de la causa, però aleshores, segons els querellants, l’estratègia va mutar, i es va nomenar Espejel presidenta de la sala del penal de l’Audiència espanyola. La seva vacant a la secció segona la va ocupar Maria José Rodríguez, també ‘afí’ al PP.

I com a presidenta, Espejel va ‘modificar’ les normes d’assignació de ponències i de composició dels tribunals de la sala. Així, es va ‘forçar’ la modificació de tribunals ‘ja constituïts’ en procediments vinculats al PP perquè fos Rodríguez la que els presidís. També, afegeixen els demandants, es van nomenar altres magistrats afins al PP com a membres d’aquest tribunals ‘aconseguint que la proporció fos, almenys, de 2 a 1 en afins al partit’.

Per tot plegat, els denunciants constaten un ‘pla perfectament dissenyat’ pels querellats, entre ells el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, per ‘proposar i aprovar’ cobrir els òrgans ‘més sensibles’ de la piràmide jurisdiccional amb jutges seleccionats pel ‘perfil’ i pel ‘posicionament ideològic’, assegurant-se que les persones proposades amb aquest criteri ‘assumissin el despatx de les causes desitjades’. Segons els querellants el delicte s’hauria comès d’una forma ‘continuada en el temps’.

Els querellants opinen que els querellats han generat una xarxa de ‘servituds, de clientelisme i de servilisme’ sobre les persones que han d’enjudiciar ‘les seves responsabilitats i les de tercers’. I això, afegeixen, ‘torç i suplanta’ la finalitat de la norma ‘que ha de guiar’ aquests òrgans, és a dir, ‘vetllar’ per la independència judicial.