11.11.2015 - 02:00
|
Actualització: 11.11.2015 - 12:21
En política és un tòpic enaltir el parlamentarisme com la font de les grans decisions de país. I, en vista de tot això que va passar ahir al Parlament de Catalunya, no ens quedarà cap més remei que admetre-ho.
Perquè ahir Antonio Baños i Artur Mas van tenir un d’aquells moments únics, impressionant. De primer, Baños va recordar molt encertadament allò que tots hem repetit des del 27 de setembre a la nit: que de diputats independentistes n’hi ha 72, deixant a banda l’adscripció partidària que puguen tenir. I Mas li va retrucar proposant que si això era així per què no feien una assemblea dels 72 diputats per a elegir el president, ja que sembla que siga l’única complicació amb què ensopega el procés. Des de la trona del parlament, Baños va posar la condició que la votació fos secreta i Mas, amb gests ostensibles, ho acceptà. Tot això en directe, en pocs minuts, davant el país sencer i amb les càmeres de testimoni.
El debat impossible, l’atzucac que no sabíem de quina manera resoldre, ja té doncs, si més no, una solució sobre la taula. I no és pas una qualsevol. A mi em sembla una solució tan sorprenent i imaginativa com difícil de millorar: que els 72 diputats independentistes, junts i en assemblea, resolguen la qüestió. Entenent que no parlem d’una votació i prou, en què per força guanyaria Junts pel Sí, sinó del debat necessari que el país reclama. Amb consens, per tant.
Al final veurem si l’assemblea dels 72 es fa realitat o no. Haurem de deixar passar unes quantes hores i de segur que no hi haurà prou temps perquè dijous passe res. La CUP, a última hora de la nit, va dir que li semblava que aquesta assemblea ‘no es faria’, però que la proposta era un bon símptoma. Quedem-nos de moment amb això, amb el bon símptoma, i gaudim també del moment i l’esperança que una estona del millor parlamentarisme ens ha ofert.
