19.11.2021 - 21:50
Diumenge passat es va constituir a Canet de Rosselló l’Assemblea de Representants del Consell per la República Catalana. És un parlament de 121 membres elegits a les eleccions de final del mes passat. Els representants van elegir com a presidenta de l’Assemblea Ona Curto, regidora de la CUP, acompanyada de dos vice-presidents: Maria Costa, batllessa dels Banys d’Arles (Vallespir), i Jordi Pesarrodona, un dels represaliats més coneguts del Primer d’Octubre, ex-regidor d’ERC i ara membre de la formació Independentistes d’Esquerres. Ara la funció de l’Assemblea és aprovar el propi reglament i, tot seguit, elegir el president del Consell, càrrec que fins ha exercit el president Carles Puigdemont.
Més enllà dels detalls concrets, crec que als lectors gallecs i bascs els pot interessar de saber que tot aquest procés defineix la institucionalització de la república, amb institucions provisionals i a partir de la legitimitat de la declaració d’independència del 2017. I que cal entendre quins canvis teòrics implica.
El principal és separar completament la gestió autonòmica de la construcció de la república. Perquè s’ha demostrat que són incompatibles. La idea és organitzar la minoria nacional catalana a partir d’un cens nacional, els membres del qual es doten d’institucions democràtiques de govern per reclamar el dret d’autodeterminació d’acord amb els drets recollits en els tractats europeus i en la llei internacional, i no pas ja a partir de la legislació interna espanyola.
El taló d’Aquil·les d’aquest model interessantíssim i innovador és el nombre de membres d’aquest cens. En el moment que escric aquest article són 101.652, una quantitat significativa però molt allunyada dels 2.286.217 participants en el referèndum d’autodeterminació del 2017. La concepció del projecte i el boicot partidista no hi han ajudat gens, fins ara. Veurem si l’activació de l’Assemblea fa canviar aquesta dinàmica.
