12.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 27.08.2023 - 19:52
The Washington Post · Arturo Torres i Samantha Schmidt
QUITO, Equador — L’assassinat del candidat presidencial Fernando Villavicencio ha sorprès l’Equador pocs dies abans de les eleccions previstes pel 20 d’agost, i amenaça amb una nova era de violència política en un país que històricament ha gaudit d’una pau relativa, sobretot si es compara amb els seus veïns.
L’Equador, situat entre els grans productors de coca, Colòmbia i Perú, es converteix ara en un camp de batalla per als traficants de drogues i les bandes criminals. Els homicidis i les massacres dins les presons han augmentat considerablement aquests últims anys. Aquesta setmana, la violència ha arribat a les esferes més altes de la política i amenaça de manera clara la democràcia a la nació sud-americana.
L’audaç assassinat de Villavicencio, ex-periodista d’investigació i membre de l’Assemblea Nacional que va rebre tres trets al cap quan sortia d’un míting a la capital equatoriana dimecres a la nit, ha capgirat completament la cursa presidencial.
El president Guillermo Lasso, que va decidir de no presentar-se a la reelecció, ha declarat l’estat d’emergència nacional durant seixanta dies i ha mobilitzat les forces armades a tot el país. La declaració prohibeix les grans concentracions, inclosos els mítings, però Lasso afirma que les eleccions per a la presidència i l’Assemblea Nacional continuaran segons que era previst.
“Això és un crim polític”, va dir Lasso, “i no tinc cap dubte que aquest assassinat és un intent de sabotejar el procés electoral.” De fet, tres dels rivals de Villavicencio han anunciat que suspendran la seva campanya.
L’assassí, que va ser abatut i detingut per les autoritats al lloc dels fets, va morir en custòdia policial, segons que explica el comandant de la policia equatoriana, Fausto Salinas. L’agressor, que va disparar una pistola de 9 mm, havia estat detingut per un delicte d’armes el juny, però un jutge el va deixar en llibertat.
L’home tenia un tatuatge associat amb els Latin Kings, una banda fundada per porto-riquenys als Estats Units els anys 50, que avui té afiliats en uns quants països. Aquesta banda és un dels diversos grups criminals que lluiten pel control de les ciutats i les presons.
L’any 2007, centenars de membres dels Latin Kings van arribar a un acord de pau amb el govern del llavors president Rafael Correa. Però la banda va ressorgir més tard com una organització criminal més poderosa encara.
The Washington Post va veure una fotografia del tatuatge de la corona i un funcionari de la policia nacional va confirmar que indicava la pertinença a la banda.
En total, van ser arrestats sis homes. Tots eren colombians, segons que va explicar un funcionari de la policia federal. I tots eren membres de grups de crim organitzat, segons que van dir les autoritats durant la conferència de premsa. Quatre ja havien estat acusats prèviament d’uns quants delictes.
La policia estima que vint col·laboradors es van infiltrar en el míting polític de dimecres per preparar l’assassinat, vestits amb samarretes de Villavicencio i amagats entre el centenar d’assistents, segons els funcionaris del Ministeri de l’Interior i la policia nacional que van fer declaracions.
Villavicencio no viatjava en un vehicle blindat quan va ser disparat. Tenia un vehicle blindat disponible, però dimecres era a Guayaquil.
L’incident de dimecres és el primer assassinat d’un candidat presidencial a l’Equador, i ràpidament ha generat comparacions amb l’assassinat de candidats als països veïns amb més violència: Luis Carlos Galán, a Colòmbia el 1989, i Luis Donaldo Colosio, a Mèxic el 1994.
Aquest assassinat arriba després de l’assassinat, a final de juliol, del batlle de la ciutat portuària de Manta, un crim que roman sense resoldre. El maig, uns homes armats van disparar contra la comitiva del batlle de Durán, una població als afores de Guayaquil, en un altre intent d’assassinat. El batlle va sobreviure, però hi va haver morts i ferits.
“Tot això significa el deteriorament de la democràcia”, diu Simón Pachano, politòleg de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials a l’Equador. “Demostra en gran part el fracàs del propi estat.”
Les bandes criminals equatorianes, moltes treballant en càrtels estrangers, han desencadenat una onada de crims violents als carrers i les presons del país.
L’Equador, situat a la costa del Pacífic entre Colòmbia i Perú, els dos productors de cocaïna més grans del món i amb gran part de la costa indefensa, s’ha convertit en un país de trànsit crucial per a les drogues que van destinades als Estats Units i Europa. Els càrtels de Mèxic i Albània s’han unit per treballar amb bandes locals que han aconseguit el poder dins les deficients presons del país. Arran d’això, els homicidis han augmentat fins a registres màxims i les presons s’han convertit en camps de batalla.
Les autoritats asseguren que els agents antidrogues van confiscar 176 tones de cocaïna el 2021, un gran augment d’ençà de les 92 tones de l’any anterior. Van confiscar 173 tones el 2022 i preveuen una quantitat similar enguany. “Les màfies han declarat la guerra a l’Equador”, va dir Luis Lara, ministre de Defensa de l’Equador, en una conferència de premsa el dijous.
Arreu de la regió, el crim organitzat, particularment el tràfic de drogues, es consolida com una de les amenaces més grans per a la democràcia i l’estabilitat. Els càrtels i les bandes criminals no tan sols mouen drogues, sinó que també obtenen beneficis de l’extorsió, el tràfic de persones, el lloguer d’assassins a sou i més.
“Aquests ja no són lladres comuns, algú que es planta a la cantonada d’un carrer i t’amenaça”, afirma el politòleg Francisco Sánchez, director de l’Institut Iberoamericà de la Universitat de Salamanca. “Aquestes són grans empreses que tenen molta estructura i poden comprar la impunitat.”
Villavicencio havia treballat de periodista d’investigació i polític, tot denunciant la corrupció i, especialment, els vincles entre el crim organitzat i la política.
Després del seu assassinat, les crítiques es van dirigir ràpidament a l’equip de protecció que li havia proporcionat el govern, que no va incloure un vehicle blindat dimecres a la nit. Lenin Bolaños, un antic general de la policia nacional de l’Equador, va acusar el govern de no haver-lo protegit com calia.
Salinas, comandant de la policia, va dir que Villavicencio era protegit per tres anells de seguretat, que incloïen un cercle intern de cinc agents de policia.
“No hi va haver una protecció adequada”, va afirmar Luis Enríquez, advocat de Villavicencio, en una conferència de premsa dijous. Però una persona propera a Villavicencio, que va parlar de manera anònima per discutir detalls sensibles, afirma que el candidat havia estat en desacord amb alguns membres de l’equip de seguretat. Li havien demanat que prengués més precaucions, va dir aquesta persona, però sovint no volia seguir el protocol.
Quan els votants acudiran a les urnes el 20 d’agost, el nom de Villavicencio encara apareixerà a la papereta. Els dirigents del seu partit, el Moviment Construir, tenien previst de reunir-se per decidir qui ocuparia el seu lloc. Patricio Carrillo, membre del Moviment Construir i candidat a l’Assemblea Nacional, va dir que també demanarien una oficina internacional d’observació per a supervisar la investigació de l’assassinat. “Sabem que la motivació d’aquest assassinat és política”, va dir Carrillo, “contra un actor important com és Fernando Villavicencio, que només volia canviar el país.”
