L’assassí del Kremlin

Assessinat programat. Putin porta a les esquenes centenars de milers de morts, ja siguin opositors, periodistes o joves soldats del exercit que ha portat al escorxador, ja sigui a Ucraïna o Chechenia. És un genocida psicòpata a qui Europa no té voluntat d’enfrontar-se, deixant els ucraïnesos ara a la seva sort, sabent que després en poden venir altres països, si Putin vol que sempre és el més probable si no mort en uns pocs anys. Menys plorar per les desgràcies puntuals (encara que jo no puc no plorar) i més fer-li front amb valentia. Ajudant de veritat a guanyar la guerra a Ucraïna seria la fi d’aquest assessi.

No ens pinteu a Navalni com l’exemple de la democràcia. Estava clarament vinculat a l’extrema dreta de Rússia, fortament xenòfoba i partidària d’expulsar txetxens i persones originàries d’altres repúbliques russes com per exemple el Daguestan. Prou de blanquejar nazis recolzats per la CIA que l’únic que busquen és desestabilitzar Rússia per poder implantar-hi un govern titella que es vengui els recursos naturals a les grans corporacions occidentals. Si us plau, no jugueu a bons i dolents que ja som grandets. Ah, i amb la mort del periodista Gonzalo Lira a mans del govern ucraïnès la nostra premsa no va fer tants escarafalls com amb la del Navalni. Pregunteu-vos el perquè.

COMPARAT TAMBÉ AMB FRANCO
La primera reacció només de conèixer la mort de Navalni ha estat imaginar què en diria Vicent Partal, erudit de Rússia, però no em podia imaginar que ens parlaria de Dostoievski, per comparar Putin amb el sinistre Raskólnikov, el protagonista de “Crim i càstig” que és l’exemple de les persones excepcionals que tenen dret de matar pel bé de la humanitat. I que no solament no han de tenir remordiments sinó que han d’exalçar aquesta condició única: que era gran perquè matava. Amb aquesta descripció del personatge de la novel·la, inevitablement hem pensat allò de “por la gracia de Dios” i ens l’ha comparat també amb Franco.

Mentre llegia l’editorial, m’ha vingut allò de “Com a cassa viatjant pel mon”

Fa més de seixanta anys, hem van explicar una de les coses brutes de la posguerra. La persona que m’ho va explicar, ja fa molts anys que va morir i per tant no puc demosratrar que els assessinats que hem va dir que passaven, realment passessin.

El general Franco, ja passada la guerra, quan una persona l’hi feia nosa, treia la pistola li disparava a la panxa i el forense de torn certificava que era una mort causada per una perforacio d’estomag.

Putin les morts les encarrega als seus esbirros.

Senyor Esquerda:
1r) El Daguestan és una república inclosa en la Federació Russa; no és pas una república “russa”.
2n) És veritat que Navalni va començar com vostè diu. Però també és cert que va superar aquestes actituds primàries. Per exemple, el 2014 condemnà l’annexió de Crimea. No em va semblar mai tan sòlid i coherent com Nemtsov, però tot i així esdevingué un lluitador exemplar contra la dictadura; almenys prou exemplar per a acabar morint a mans dels sicaris de Putin. És clar: devia ser “un nazi a sou de la CIA”, suposo.
3r) Qualsevol diria que Gonzalo Lira, en canvi, era un gran lluitador pels interessos populars. De fet, era ultradretà, activista del masclisme més cru, negacionista de la COVID i propagandista de l’expansionisme supremacista de la ultradreta russa, o sigui, de Putin. Fou empresonat pel govern ucraïnès perquè actuava obertament a favor dels invasors. I no morí pas “a mans del govern ucraïnès”, sinó, oficialment, de pneumònia. I, qui sortí a presentar-lo com a pobra víctima? Els medis oficials putinistes, diversos representants de la ultradreta euroccidental i els típics portaveus de la ultradreta mediàtica estatunidenca, com Tucker Carlson i Elon Musk.
4t) Que la democràcia burgesa del centre del sistema està en descomposició, és un fet evident; i precisament a Vilaweb es denuncia força. Ara: se m’escapa que, per tal de denunciar una democràcia insuficient, calgui aplaudir una tirania reaccionària com la de Putin i amics.
5èt) Però sospito que tot això, potsee, tant li deu fer en algú que, al cap de dos anys de guerra, encara es dedica a emblanquir una dictadura imperialista d’extrema dreta insistint en la definició putiniana dels opositors com a “nazis recolzats per la CIA que l’únic que busquen és desestabilitzar Rússia per poder implantar-hi un govern titella que es vengui els recursos naturals a les grans corporacions occidentals”. Ja es veu que, en l’era postmoderna, la realitat no compta gens.

És clar que Navalni ha estat assassinat.

Estava sentenciat des del moment que el van detenir i més encara quan va ser traslladat a Siberia.

Llegeixo alguna opinió que no comparteixo gens ni mica però tothom té dret a pensar com vulgui i expressar-ho, per a mi però l’Aleksei és un líder per enmiratllar-se i un heroi al seu país on els qui el fan pacífics homenatges són detinguts.

Malauradament a Catalunya ja en sabem d’això de ser perseguits i empresonats per ideologia… de vegades però tinc la sensació de que ja en està bé i qui dia passa any empeny.

D’altra banda veig també un Biden indignat acusant a Putin…

Quina barra que té el president d’un país que disposa d’un espai legal de tortures, on es violen els drets humans més fonamentals, com ho és Guantánamo. Un país, els Estats Units d’Amèrica, que demana l’extradició d’Assange per fer el mateix que Putin amb Navalni.

I com això en podríem dir moltes més…

En Putin és un assassí ex KGB que elimina tots els seus rivals polítics i es perpetua al poder.

És odiat i temut entre els seus, només espero i desitjo que el poble rus tingui algún dia la capacitat per revoltar se. Tot es possible, fins i tot a Catalunya…

La veritat és que ja m’agradaria tenir a Catalunya líders polítics com en Navalni capaços de fer un pas endavant i arriscar-se fins el final, peti qui peti. Salut Aleksei !

Salut, Independència i República Catalana !

Una cosa que sorprèn dels russos és el poc valor que donen a la vida humana, fins i tot la dels seus propis ciutadans.
Si qualsevol president americà hagués de fer front al nombre de baixes que els russos suporten a qualsevol de les guerres on participen duraria dos dies.
He treballat amb equips de molts llocs del món i el russos accepten uns riscos laborals, unes destrosses paisatgístiques o un malbaratent de recursos, tant humans com econòmics, que resulten impensables a altres cultures.
En una ocasió, en un rodatge d’acció, van arribar a utilitzar munició real perquè els resultava més fàcil d’obtenir i més barata que la de fogueig i encara els fotia gràcia en lloc de pensar en la aberració i la majarada que això significa. La resposta va ser cobrir les càmares amb planxes d’acer i encara fardar dient que a ells l’acer els sobra.

Podríem dir a la notícia “Crónica d’una mort anunciada”.
Son d’agrair les précisions de Ferran López.
He viatjat per aquelles terres de la URRS, que mai ha deixat de ser-ho conceptualment, i sempre amb una cert temor. Per les estepes, camí del Baikal a Mongolia, entens que ets en mans de la teva sort.
Si sou amants de les descripcions modernes de la mentalitat que corre per allà us recomano el llibre “Tant lluny com els peus hem portin” de J. Martin Bauer que també va esdevenir en film.
Fa sol, ha ploviscat i la vida segueix, per a nosaltres. Una joia.
Salut!.

No em vull sumar a uns comentaris polaritzada, per sentiments per educació per inducció.
Darrera de les notícies que en aquest polo ens arriben sempre hi han altres interessos com de segur passa a l’altre costat.
El mínim esforç que hem de fer és reflexionar i valorar aquí beneficia més dels dos polos.
Si no es fa aquest exercici sempre serem portaveus “sense cobrar, naturalment” de qui pensa per a nosaltres.
Amb el vostre permís, deixo una petita llista per a reflexionar.
J. F. Kennedy….
Diana Spencer..
Grace de Monaco
Joan Pau I
Rasputin
Carrero Blanco
Issac Rabin
Abraham Lincoln
Andreas Faber K.

Per ser, hi ha un món, dins d’aquest, desconegut, on no es fan servir el valors populars, en tenen d’altres vetats per a la gent corrent

Mor Navalni i tots acusen immediatament a Putin, començant per la premsa otanista. No necessiten proves. Ells han fet la seva pròpia autòpsia.
Si no creus en les casualitats suma fets: victòries en Ucrània, amenaça molt greu des de l’espai, missatges de guerra preventiva contra Russia, economia europea de guerra contra una presumpta amenaça russa, etc. No passa un dia sense una noticia contra Putin i Russia. I si dius això, te cataloguen i punt. Te converetix en un “desinformador”.
Entre suposar i afirmar, hauria d’haver una diferència.

Sobre l’escrit de Ferran Lopez, amb qui estic d’acord en general, em crida l’atenció el comentari sobre Gonzalo Lira on diu que a més de masclista, d’extrema dreta etc. era NEGACIONISTA DEL COVID.

Trobo estranyíssim que gent d’aquest nivell encara no han caigut del burro sobre aquests gravíssims fets que ens han desbaratat a tots.

Hi ha proves suficients, que cap medi occidental publica, excepte Diario 16, que demostren:
Que el virus es creat a laboratori.
Que es va escampar intencionadament
Que la OMS va donar instruccions intencionadament errònies per matar els avis de les residències i així espantar a tothom perquè es deixessin vaccinar.
Que la suposada vacuna augmenta la mortalitat, els cassos, i la gravetat de la covid.
Que es va negar l’eficàcia de 4 remeis, 2 d’ells premis novel, per justificar la vacuna.
Que els efectes secundaris de la vacuna són terrorífics i s’amaguen fins i tot saltant-se la llei.

Lo trist del cas es que l’extrema dreta s’hagi convertit en quasi la única que defensa la veritat. L’esquerra ha degenerat tant que ja està al servei d’en Soros Rockefeller i companyia.

La matança que haura provocat aquest afer encara esta activa i pot ser que superi els 100 milions del comunisme.

Hem de triar realment entre “occident” i Putin?

Em sorprèn la seva hiper-russofovia jo també vaig sentir ahir molta rabia i tristor amb la mort de Aleksei Navalni, aquests fets malauradament passen a tot el mon, és la nostra naturalesa humana i més acusada encara amb els que tenen el poder.

Com ha canviat el panorama! els russos eren molt desitjats per la Costa Brava amb les seves compres i inversions i per tota Europa. Ara son la pesta o al menys aquestes son es ordres que ens arriben d’EEUU.

Em va sorprendre una enquesta alemanya que mes del 50% de la població es simpatitzant de Rússia.

Lo important és que s’acabi la guerra. Tots n’estem molt cansats.

M’agradaria que Europa i Rússia fessin les paus encara que s’enfadi EEUU.

Potser la OTAN sobra per què passi tot això

Em nego a fer cap comentari de res després de veure tanta disparitat de criteris (i de continguts morals) en funció del mandatari (assassí ho no) que et cau mes be.
Em sorprèn que encara a hores d’ara, es combati tant “racionalment”? (d’acord a la simpatia que tens a uns i als altres) l’èxit o el fracàs de la medicació en forma de vacunes, per atacar o deixar que es fonguin soles, “passas, que sense elles (les vacunes), potser faria anys, que haurien acabat amb la humanitat sencera (segur que no?).
En fi que l’únic que dic i afirmo es que el Raskólnikov de “Crim i Càstig”, al seu moment em va deixar de pedra, precisament per alló de creure’s que per a un ser superior com ell (podria ser també un boig com ell?) tenia dret -ho obligació- de matar als altres, amb independència de si li feien cas,nosa o no.
Amb tot, estic per l’esperit i pel contingut del titular del Vicent Partal.

Algú va dir: “Dona’m un llibre i condemnarè l’autor”. Llegint l’Editorial de hui, m’ha semblat d’un contingut expositiu, periodístic, per a mi, neutral i de gran alçada; o fondària, com vulgueu dir. A més, VALENT, ho subscric amb majúscula. Jugant-se-la. Com pocs altres crec que s’atreviran a fer. Però vet aquí, que segons opinions, que si naps que si cols, tenen l’atreviment d’inculpar-lo de partidista. De qui?, pregunte. És una “cantarella-actitud”, negativa, que fa temps observe. Amb minoria absoluta, això sí. I que resten desautoritzades des del moment en que les seues opinions són exposades sense restriccions. Inclús, a vegades, sobrepassadament permissives per quan voregen la frontera del mal gust o l’insult, vers el director mateix. Pel que respecta a hui, l’únic que se m’acudia llegint, era: “Gràcies, Vicent. Però tin cura”.

El diari espanyol i espanyolista el País ahir exposava un titular on deia que Occident culpa el règim de Putin de la mort de Navolni. A l’entrevista que li ha fet el diari Ara a Ivan Postuvalov, gran defensor i admirador de les tesis de Navolni. Aquest hi diu que no creu que Navolni haja estat assassinat per Putin perquè encara no era el moment adient. Aquesta controvèrsia evident parla de la contradicció en que es troba la resolució del penós esdeveniment, que per altra banda engreixa i magnifica la russofòbia existent a la si de la societat proianqui occidental.

A la vista del que diu la premsa burgesa, representant del Gran Capital i dels mercats financers internacionals, del assumpte en concret, urgeixen unes preguntes que s’hi poden plantejar:
-Per què no els preocupa la mort del periodista estadounidenc Gonzalo Lira en una presó del règim de Kiev?
-Per què no els preocupa el destí de Julià Assange?.
-Algú s’enrecorda, a hores d’ara del basc Pablo González, en presó preventiva a Polònia acusat de russofilia des de fa vora any i mig.
-Algú s’enrecorda, a hores d’ara que va passar amb Viktor Janukóvich i la implicació de la CIA nordamericana amb el cop d’Estat reaccionari de l’Euromaidan.

Les respostes a les preguntes plantejades, des d’un punt de vista neoliberal deuen d’anar adreçades al recolzament sense escletxes al finançament del complex militar industrial occidental en manos de l’OTAN i els EEUU.

A l’imperialisme capitalista comandant pels EEUU i els seus països aliats europeus que malden per la continuitat del món unipolar, i que s’oposen a la soberania de les nacions explotades per ell, que vol mantindre les més de 1000 bases nordamericanes ficades antidemocràticament als cinc continents per a afavorir els seus interessos hegemònics, deu d’oposar-se-li la construcció d’un món multipolar on Russia, sense cap mena de dubte deu ser un actor absolutament necessari per a la justícia i també per a la pau al món.

La història no ha parat d’escriure des de fa molt més d’un segle l’asseveració d’aquestes veritats -amb tots els respectes-, ací plantejades.

Salut, República i Independència de la Nació Catalana.