L’assalt del PP a l’Agència Valenciana Antifrau

Avui té lloc a les Corts Valencianes el darrer ple del període de sessions. De l’hemicicle hauran desaparegut els consellers Barrera, Núñez i Aguirre, i al banc del govern hi haurà dues cares noves. L’únic vestigi del poder institucional que li queda a Vox l’hem de cercar a la presidència. A pesar que va assistir a la reunió de dijous a Madrid amb el dirigent de Vox, Llanos Massó no ha considerat necessari deixar el càrrec que va obtenir gràcies a un pacte de legislatura que ja és història. Amb tot, el seu rol cada volta està més discutit després de saber-se que va emprar el cotxe oficial per anar a Madrid a una reunió del partit.

En aquest ple d’avui veurem com els llaços entre el PP i Vox no s’han trencat del tot i els d’extrema dreta ajudaran el PP a assaltar l’Agència Valenciana Antifrau. Ho faran sobre la botzina, quasi en el temps afegit, però marxaran de vacances sabent que l’encarregat de gestionar les denúncies de presumpta corrupció política o administrativa serà un home de la casa, del PP, un zaplanista com cal: Eduardo Beüt. “Ho vam pactar abans de la crisi, era un pacte de cavallers”, va dir José María Llanos, el síndic de Vox, divendres per a justificar aquest vot positiu.

Aquest sí que és un bon regal d’aniversari per a Carlos Mazón que pot posar un altre gomet verd al seu calendari reformista. Això serà possible gràcies al fet que una de les cinc lleis del famós paquet presentat el 21 de març incloïa la reforma de l’agència. En realitat, i segons que va explicar en el seu dia l’anterior director, Joan Llinares, la modificació que permetrà a la dreta i l’extrema dreta de posar Beüt a dirigir l’agència és una proposta de l’agència mateixa.

Del mes de maig ençà, quan es va acabar el mandat de Joan Llinares, l’Agència Valenciana Antifrau està sense director. Abans que això passara, les Corts van començar el procés d’elecció del seu substitut i no se’n van sortir. Sí que van fer el tràmit de la presentació de candidats i les Corts els van citar davant la comissió que els havia d’examinar. Un d’aquests candidats era el número dos de Llinares, l’actual director d’anàlisi i investigació de l’agència, Gustavo Segura, que va ser presentat per l’Organització Cívica contra la Corrupció, l’Observatori contra la Corrupció i la Fundació per la Justícia, les mateixes que ara fa set anys van presentar Llinares.

L’amic de Zaplana

El segon aspirant era Eduardo Beüt, presentat per l’Associació de Tècnics Gestors de l’Administració Pública, una entitat que no té cap relació ni amb la transparència ni amb la lluita contra la corrupció. Un informe del lletrat de les Corts va recomanar a la Mesa de les Corts que no admetera aquesta candidatura perquè l’associació que l’avalava no complia els requisits. No podia demostrar, deia l’informe, que mai no haguera treballat en la lluita contra el frau i la corrupció. Davant això, Beüt no va arribar a presentar el seu projecte per a l’agència davant les Corts. Divendres passat sí que el va presentar.

Eduardo Beüt, pels seus orígens, era el candidat preferit per la majoria parlamentària conservadora, però aquest informe del lletrat no va torbar l’ànim dels diputats del PP i de Vox perquè en paral·lel als intents de renovació de la cúpula de l’agència tramitaven la reforma de la llei. Un dels aspectes que la majoria del PP i Vox han canviat del text elaborat pel Botànic és la manera en què les Corts han de triar el director de l’agència.

Com a garantia que no es nomenaria un director de part, la llei que va fer el Botànic obligava els grups parlamentaris a pactar i consensuar un nom, perquè per a triar el director es necessitava la majoria reforçada de les tres cinquenes parts dels diputats. D’ençà del 27 de juny, quan es va aprovar la reforma, preveu dues votacions. Si en la primera no hi ha aquesta majoria qualificada, se’n fa una altra en què només cal la majoria absoluta. Cosa que, per una altra banda, també ocorrerà a l’hora d’elegir el nou consell d’administració de la radiotelevisió pública. Per tant, PP i Vox s’asseguren que Eduardo Beüt serà elegit avui director de l’Agència Valenciana Antifrau.

Un currículum “absolutament espectacular”

L’ex-portaveu del PP a les Corts, i ara conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, ha dit cada volta que se li ha preguntat per Beüt que és un candidat tan respectable com els altres, que no el coneix de res, que és independent, i que té un currículum “absolutament espectacular”. Un currículum que ve de molt lluny i que el lliga a l’època en què Eduardo Zaplana necessitava persones de confiança al capdavant de les caixes d’estalvi valencianes que li havien de finançar inversions que, al capdavall, va dur pràcticament a la ruïna.

Eduardo Beüt va ser inspector fiscal i delegat de l’Agència Tributària espanyola al País Valencià. Segons que explica Francesc Arabí en el llibre Los tentáculos del truhán, el seu antecessor en el càrrec va ser Vicente Rambla, fitxat també per Zaplana com a conseller d’Economia i Hisenda. Zaplana arriba a Beüt mitjançant el seu cap de Gabinet, Juan Francisco García, amb qui fins fa quatre dies compartien banc dels acusats en el judici pel cas Erial. García, que entre el 1995 i el 2002 va ser el conseller àulic de Zaplana, va pactar amb la fiscalia per rebaixar la pena, va confessar que havien arreglat contractes i va dir que ell mateix havia aconsellat l’ex-president que fes el mateix. Zaplana no li va fer cas en aquesta ocasió, però en els temps de vi i roses sí, i Eduardo Beüt es va convertir en conseller de la Cartera de Participacions Empresarials que agrupava els interessos corporatius de Bancaixa i la CAM. Segons Arabí, aquesta entitat havia de fer treballs subterranis per preparar la fusió entre les dues grans caixes valencianes.

Després de deixar la corporació industrial de les caixes, Beüt va ser conseller delegat de Madrid Arte i Cultura, quan Ana Botella era la batllessa de la capital. També va ser conseller de finances de l’ambaixada d’Espanya a Mèxic i president de FECOVAL, que és la patronal de contractistes d’obra pública.

I això ha fet dir als portaveus de l’oposició que als partits del govern els té igual tot i no miren pèl a l’hora de posar una persona de la seua absoluta confiança a dirigir l’agència. I a controlar-la.