07.03.2016 - 22:00
Lily Brik és el nom artístic de Mireia Serra, una jove lleidatana de vint-i-cinc anys que es dedica a pintar grafits a les parets, una activitat que fins fa poc era considerada vandàlica. Tanmateix, ella diu que ningú no l’ha tractada amb prejudicis. ‘Sé que dur un esprai em fa diferent de l’altra gent’, explica, i per això mira de ser amable i professional, tant amb els clients com amb els qui la veuen treballar.
Després de lluitar molt per fer de la seva passió una professió, avui, amb motiu del Dia de la Dona, Lily Brik cedeix un mural a la ciutat de Lleida per retre homenatge a les dones i a la lluita contra el càncer de mama. És un encàrrec dels promotors del Mamapop, un concert solidari que s’organitza contra aquest tipus de càncer. El mural, que és el primer que ha fet de grans dimensions (7,5m x 9,5m), el va començar a pintar divendres passat i el va acabar ahir.
#MamapopStreetArt
3r dia de tasca artística @paerialleida @angelrosdomingo @manelsimon pic.twitter.com/FWznFqDJBE— MAMAPOP (@MAMAPOPCONCERT) March 5, 2016
Quan Lily Brik va posar en pràctica aquesta afecció fou com si portés una doble vida. Entre setmana treballava en una impremta, on tenia una gran responsabilitat que l’aclaparava, i els caps de setmana –’des que sortia el sol fins que s’amagava’– es dedicava a la seva passió per evadir-se.
‘Em vaig iniciar en aquest món per casualitat’, explica. Tot va començar quan un client de la impremta la va convidar a pintar amb uns amics, i ho va provar. ‘Em van deixar un esprai, vaig provar-ho en un trosset d’una paret i vaig veure que era complicadíssim, que no hi tenia res a fer’, diu. Però així i tot va començar a anar a pintar cada cap de setmana.
‘Mirava vídeos per internet, buscava coses a YouTube…’ i anava cada dissabte i cada diumenge a pintar a cases abandonades, amb permís dels amos, això sí. Un dia, un home va veure la seva obra i va començar a penjar-ne fotografies a les xarxes socials, fins que es van fer virals. ‘La gent em va començar a fer encàrrecs, amb els quals podia sobreviure, i vaig tancar la impremta. D’això fa dos anys. I sóc aquí, creixent més i més cada vegada.’
Tot i que entre la seva obra hi ha de tot, hi predominen les figures femenines: ‘Pinto dones per homenatjar-les contínuament –explica– per recordar a totes aquelles dones que em mirin que sóc com elles, que si jo puc fer el que em proposi, elles també.’