18.01.2018 - 11:33
L’any 2015 un greu incendi que va cremar 1.235 hectàries va assolar les regions de l’Anoia i el Bages. L’incendi va ser conegut als mitjans de comunicació com “l’incendi d’Òdena” per la seva proximitat al municipi. En l’actualitat, la zona encara no s’ha regenerat, però s’ha convertit en un escenari per a l’art gràcies a la intervenció de Marc Sellarès, bomber i artista visual. Sellarès va ser un dels bombers que van treballar per apagar l’incendi, però després d’aconseguir-ho, va sentir la necessitat d’exterioritzar els sentiments que li provocava veure el paisatge del seu poble desolat. Per aquest motiu, va escollir una zona entre els municipis de Guardiola i del Bruc i hi va esculpir més de set-centes creus formades amb les branques i els troncs dels arbres cremats en l’incendi. Sellarès va anomenar a la seva intervenció artística “El Bosc de les Creus”. Aquest original cementiri constitueix una de les mostres de Land Art de Catalunya, un art realitzat a l’aire lliure i compromès amb el medi ambient.
Es tracta d’una tendència artística que connecta l’art i la natura. El Land Art integra l’acció artística humana amb el paisatge. D’aquesta manera, els artistes de Land Art intervenen en el paisatge, modificant-lo i transformant-lo però sense danyar-lo o malbaratar els seus recursos. Així, la protagonista no és només l’obra en sí, sinó el conjunt resultant, que integra la creació de l’artista amb la resta de l’entorn.
El Land Art, també anomenat Earthwork, es crea directament sobre el paisatge, les obres es construeixen aprofitant els materials i recursos que allí s’hi troben. Generalment, s’utilitzen materials com pedres, roques, aigua, sorra, herba i branques. Sovint, però, també s’utilitzen materials externs com pigments, cordes o metalls, que ajuden a millorar l’acabat de l’obra.
El procés de creació de l’obra
En funció de la magnitud de la instal·lació que l’artista tingui en ment s’utilitzen uns mètodes o altres. De vegades són necessaris equipaments que ajudin a remoure la sorra o transportar troncs, mentre que d’altres vegades les intervencions en el paisatge són mínimes. Un bon exemple va ser una de les obres de Richard Long que va consistir en caminar repetidament per sobre de la gespa fins que hi va deixar marcat un camí. Aquesta acció, que ha passat a la posteritat a través de la fotografia, es va anomenar A line made by walking.
El caràcter efímer de les instal·lacions de Land Art és un dels seus trets característics. Un cop acabades, les obres queden sotmeses al pas del temps i l’acció dels agents meteorològics, o bé els propis artistes que les han creat s’encarreguen de desinstal·lar-les amb l’objectiu de retornar l’espai al seu estat natural. Aquest és el cas d’artistes com Christo i Jeanne-Claude. Un clar exemple és la seva instal·lació Floating Piers que va ser retirada després de 16 dies d’exhibició per retornar el paisatge a la normalitat.
L’artista alemany Nils Udo és un altre dels partidaris de desinstal·lar les seves obres, tal com va fer amb la seva instal·lació a la Universitat de Clayton (EUA) Nest in Red Clay, on va fabricar un niu de grans dimensions. En canvi, altres artistes com Robert Smithson, van optar per deixar la seva obra a mercè de la natura.
L’evolució de les obres de Land Art no finalitza un cop l’artista deixa d’intervenir-hi. Com es troba al bell mig de la natura, l’obra entra a formar part d’un procés inacabable on tant les condicions de l’entorn com ella mateixa van canviant. És diferent visitar una obra a l’hivern o a l’estiu, al matí o durant el crepuscle, un dia assolellat o un dia de pluja. En el Land Art l’obra evoluciona, i no està feta per ser contemplada com una obra en una galeria, sinó que es convida als visitants que experimentin l’espai.
Per als artistes de Land Art, l’èmfasi no recau en l’obra resultant sinó en el procés de construcció de l’obra, ja que és allà on s’estableix una estreta relació entre l’artista l’objecte i l’entorn. Així explica la seva experiència Víctor Mata, historiador, arxiver, artista de Land Art, i actual president de l’Associació del Land Art de Catalunya: “Mentre estàs construint l’obra sents que formes part de la natura. Si a més hi estàs sol, pots experimentar el silenci, un silenci que no tenim en la nostra vida diària.”
Naixement del Land Art
Encara que des d’abans dels anys seixanta l’home havia intervingut en la natura amb fins artístics, no es parla de Land Art fins que artistes americans com Walter de Maria o Richard Long van iniciar les seves primeres intervencions artístiques sobre el terreny. Nascuda als Estats Units de la dècada dels anys seixanta, el que en un principi es va veure com un grapat d’obres soltes de diferents autors, es va acabar convertint en una tendència artística consolidada.
El Land Art va aparèixer com a reacció a la popularització de l’art pop, considerat un art capitalista i partidari de la societat del consum. Els defensors del Land Art van voler allunyar-se d’aquestes idees per a retornar a la senzillesa i la calma dels entorns naturals. La voluntat d’allunyar-se del mercantilisme els va portar a rebutjar les exposicions a les galeries, considerades els canals tradicionals de distribució de l’art. Per als artistes de Land Art, les obres situades a la natura, fora de les galeries tradicionals d’art, no podien ser un objecte de consum i permetien als espectadors contemplar l’obra i fer-la seva sense necessitat de comprar-la o pagar per a poder veure-la.
El Land Art a Catalunya
Tal com explica Oscar Pérez Ocaña, autor del llibre Land Art en España, en el moment de sorgiment del Land Art Espanya va tenir una escassa transcendència degut a l’aïllament polític i social respecte la resta del món, provocat per la dictadura franquista. El Land Art es va introduir a Espanya l’any 1971, gràcies a les avantguardes de l’art conceptual català i a la informació facilitada per revistes estrangeres com Art International o Art in America.
Els primers en realitzar obres de Land Art a Catalunya van ser els integrants del Grup de Treball, un conjunt d’artistes i intel·lectuals que entre 1973 i 1976 van desenvolupar un art conceptual molt compromès amb la lluita antifranquista. Alguns dels artistes pioners a Catalunya van ser Àngels Ribé i Francesc Abad, que formaven part de l’esmentat Grup de Treball, i l’artista Fina Miralles.
Després d’una davallada a finals dels anys setanta, el Land Art ha ressorgit amb força. Actualment, hi ha un gran nombre d’artistes a Catalunya que creen obres de Land Art. En són bons exemples Ariane Patout, que esculpint els troncs dels arbres ha fet projectes com el de Wild Chairs, o Marc Sellarès, creador del Bosc de les Creus. A continuació, us deixem un mapa amb algunes obres de Land Art que es poden visitar en l’actualitat a Catalunya:
Tot i així, el Land Art encara no és una tendència artística coneguda a Catalunya. Així ho apunta Víctor Mata, president de l’Associació del Land Art de Catalunya, que considera que la coneixença del Land Art encara està massa lligada a la seva aparició en articles als mitjans de comunicació. També destaca la poca informació disponible sobre Land Art a Catalunya i Espanya: “Aquí sempre trobes els mateixos llibres, només has de travessar la frontera per trobar molta més informació sobre el que és el Land Art, no només a llibres sinó també a revistes especialitzades. A països com França i Anglaterra se’n parla molt més i s’organitzen molts esdeveniments dedicats al Land Art”.
Sembla doncs, que al Land Art encara no està assentat del tot a Catalunya. El desconeixement és el seu enemic principal, però tot i que la consciència de la seva existència entre la població augmenta lentament, hi ha moltes iniciatives que estan contribuint a fer créixer el seu renom. La creativitat dels artistes a Catalunya encara està lluny d’exhaurir-se.
