Els vots empestats de la investidura de Sánchez

TEMA DEL DIA
Empestats. L’estratègia de Pedro Sánchez per a aconseguir de ser investit president és realment espectacular. Des del primer dia pidola l’abstenció del PP i Ciutadans –tot i saber que no la tindrà– perquè així, si al final ha de ser investit amb l’abstenció d’ERC i Bildu, podrà culpar la dreta d’haver estat investit per independentistes, una cosa que el PSOE refusa. Encara avui, la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, recordava en la conferència de premsa posterior al consell de ministres que el govern de Sánchez no vol dependre dels vots dels independentistes, com si fossin empestats, gent indesitjable amb qui no es pot tenir tractes polítics.

Sánchez ha provat per terra, mar i aire d’aconseguir el suport de Ciutadans o, si més no, l’abstenció, perquè tot i ser un partit que pacta amb l’extrema dreta, el deu considerar més honorable per a avalar la seva investidura. És cert que l’opinió pública espanyola tolera millor els pactes amb l’extrema dreta que no pas amb l’independentisme català i basc. Amb aquest objectiu, Sánchez, fins i tot, ha fet entrar en joc Emmanuel Macron per doblegar Albert Rivera. El president francès ha arribat a desmentir públicament el dirigent de Ciutadans sobre la validació dels pactes amb l’extrema dreta per pressionar-lo perquè abandoni la negativa a investir Sánchez. Però Rivera vol ser el líder de la dreta dura espanyola, no pas del partit liberal que podia pactar amb la dreta o amb l’esquerra. Fins i tot, els pares fundadors de Ciutadans, com Francesc de Carreras i Arcadi Espada, li han demanat que doni suport al PSOE. El monstre que van crear, amb l’ajut de l’establishment barceloní, se’ls ha descontrolat.

Sense el PP i Ciutadans, la investidura de Sánchez només és possible amb el sí d’Unides Podem i el PNB, regionalistes diversos i l’abstenció d’ERC i Bildu. De moment, no s’ha entès ni tan sols amb Podem i fa setmanes que refusa la coalició que li demana Pablo Iglesias. S’ha inventat això del ‘govern de col·laboració’, que no vol dir res i que a la pràctica es tradueix que no hi hauria ministres de Podem. La formació morada només accediria a càrrecs de segon nivell. Sí que ha aconseguit una cosa, Sánchez, que és situar el debat amb Podem en les cadires i no pas en les idees, deixant Iglesias com una persona a qui només interessa el poder.

Com que pel camí entre les eleccions espanyoles i la investidura hi ha hagut eleccions autonòmiques, els pactes de Navarra i les Canàries l’han deixat sense els vots de Coalició Canària i de la dretana UPN. En un principi, el líder del PSOE es va oposar que el Partit Socialista de Navarra fes majoria amb Geroabai i Bildu, però el PNB, sempre atent a allò que passa a Navarra, va avisar Sánchez que si no deixava fer als socialistes navarresos i permetia un govern de dretes, tampoc donarien suport a la seva investidura. El resultat d’aquesta sorprenent gestió dels pactes que ha fet Sánchez, com si en tingués de sobra, és que ara necessita tant sí com no els vots o l’abstenció dels independentistes catalans i bascs per a ser investit.

Sánchez es va passar la campanya electoral prometent que no pactaria amb independentistes perquè ‘no són de fiar’. Però ara s’haurà d’empassar les seves paraules o anar a una nova convocatòria electoral molt arriscada per a ell. ERC no ha posat gaires problemes a abstenir-se. Els republicans ja han dit que no blocaran la formació del govern i, per tant, tot i que no volen donar un xec en blanc, tampoc consideren cap negociació amb gaires expectatives. El PSOE no ha fet cap gest per a rebaixar la repressió judicial, però ERC es va presentar a les eleccions assegurant que no facilitaria ni per activa ni per passiva un govern de dretes. I les va guanyar. Per tant, no demanarà impossibles al PSOE. Aquells temps en què l’independentisme parlava de minoria de blocatge a Madrid sembla que han passat a la història. Només Junts per Catalunya es manté en el no, però els seus escons són insuficients per a condicionar la investidura.

MÉS QÜESTIONS
El Consell nomena Alfred Boix, Isaura Navarro i Ignacio Blanco nous secretaris autonòmics. Els membres del nou govern valencià s’han reunit avui per primera vegada, en un ple del Consell que tenia la tasca d’aprovar el nou organigrama. En la compareixença de premsa posterior, la vice-presidenta i portaveu, Mónica Oltra, ha anunciat alguns dels noms que ocuparan les 29 secretaries autonòmiques, entre els quals destaquen Alfred Boix, Isaura Navarro i Ignacio Blanco. Boix, fins ara diputat del PSPV, ocuparà la Secretaria Autonòmica de Promoció Institucional i Cohesió Territorial; Isaura Navarro, que va ser diputada de Compromís la passada legislatura i formava part de les llistes al congrés espanyol i al Parlament Europeu, enguany serà la nova secretària autonòmica de Salut Pública i del Sistema Sanitari Públic. Ignacio Blanco, que va ser portaveu d’Esquerra Unida i candidat a la presidència de la Generalitat el 2015, serà secretari autonòmic de Participació i Transparència. Oltra també ha anunciat que Joan Calabuig serà al capdavant de la Secretaria Autonòmica per a la Unió Europea i Relacions Externes. A càrrec de la Secretaria Autonòmica de la Vice-presidència hi haurà Ivan Castañón, i Helena Ferrando de la d’Atenció Primària i Serveis Socials. Alberto Ibáñez serà el titular d’Igualtat i Diversitat i Planificació; i Xavier Uceda, de la d’Organització del Sistema.

PSIB, Unides Podem i Més per Mallorca signen l’acord programàtic de governabilitat. Els dirigents del PSIB, d’Unides Podem i de Més per Mallorca, Francina Armengol, Juan Pedro Yllanes i Miquel Ensenyat, respectivament, han signat l’acord definitiu de governabilitat per a aquesta legislatura 2019-2023. L’acte s’ha fet al castell de Bellver de Palma i és la continuïtat dels acords pel canvi impulsats ara fa quatre anys. Aquesta vegada inclou cinc grans eixos: serveis públics amb educació, salut i serveis socials; habitatge, mobilitat i transició ecològica; model econòmic, on s’agrupa finançament, ocupació i turisme, entre més; administració i relacions institucionals amb transparència i funció pública; i en cinquè lloc, drets i llibertats amb igualtat i solidaritat. En matèria educativa, proposaran una llei específica que inclourà un finançament adequat del sistema educatiu i promouran una educació gratuïta de zero a tres anys. En l’àmbit de salut, impulsaran nous centres d’atenció primària i una llei d’addiccions que regularà les ludopaties. En serveis socials, aprovaran una llei de protecció dels drets de la gent gran. Pel que fa a l’habitatge, crearan l’observatori de preus i desenvoluparan l’oficina de l’habitatge buit, i sobre la mobilitat hi haurà el compromís de tirar endavant una norma de mobilitat sostenible. En l’àrea de finançament estableixen de reclamar el pagament del deute de l’antic conveni de carreteres. Per a una ocupació de qualitat, garantiran sis mesos de feina a l’administració a tots els joves titulats que un any després d’haver acabat els estudis no hagin aconseguit una feina. A més, per a regular el ‘tot inclòs’, preveuen una llei sobre l’oferta turística lligada als excessos i al consum d’alcohol.

El Tribunal de Comptes andorrà posa en qüestió algunes contractacions i adjudicacions del govern. La contractació d’alguns eventuals per part del govern andorrà podria ser contrària a la llei. Ho indica l’informe del Tribunal de Comptes del 2017, en què fiscalitza l’executiu i avisa que no s’ha creat encara el registre de contractes d’accés públic, tal com era previst. També diu que hi ha hagut adjudicacions directes sense justificar-ne l’ús i que s’han observat pagaments per conceptes retributius dels quals no constava una regulació legal que els emparés. És el cas dels complements de guàrdies forenses, la prima de la secció canina, la permanència al Pas de treballadors públics, entre més. El govern va dir que el 2018 aquestes primes ja s’havien regularitzat. Finalment, el Tribunal de Comptes ressalta que el contracte amb dues empreses d’autobusos per a oferir el servei de la targeta magna i la blava vencia el 31 de desembre de 2016 i, en canvi, el servei es va continuar prestant el 2017. Segons la institució, aquesta pràctica és contrària al principi de concurrència que ha de regir la contractació pública.

LA XIFRA
97,1% és el percentatge del creixement de la inversió estrangera a Catalunya durant el primer trimestre d’enguany, en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Són 704,5 milions d’euros, segons dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme espanyol. En canvi, al conjunt de l’estat la inversió estrangera ha caigut un 40%.

TAL DIA COM AVUI
El 21 de juny de 1992, fa 27 anys, es va morir l’escriptor i assagista Joan Fuster. Tot i que va ser conegut popularment per la seva obra principal, l’assaig històric Nosaltres, els valencians, la seva tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història i la filosofia i el turisme. És considerat un dels assagistes en català més importants del segle XX.