Sánchez repeteix l’operació ‘Piolín’ coincidint amb la Junta de Seguretat

D’ençà que Pedro Sánchez va arribar a la presidència del govern espanyol ha intentat demostrar que es desmarcava de l’actitud autoritària del PP pel que fa a Catalunya. Però les últimes decisions preses pel seu executiu van en la línia contrària i l’enviament de més de mig miler d’antiavalots n’és el millor exemple. El Ministeri d’Interior espanyol destinarà sis-cents agents de la policia espanyola al Principat amb motiu de la Diada i el primer aniversari del referèndum. Arribaran de tot l’estat espanyol i donaran suport als Mossos d’Esquadra en la seguretat i la vigilància dels edificis públics. Els nous efectius s’afegiran als cent que ja hi ha a Catalunya. A més, dimarts la Guàrdia Civil va ajornar les autoritzacions de trasllat fora de Catalunya a agents que ja tenien data d’incorporació en vacants d’uns altres punts de l’estat espanyol.

Quan no falta ni un mes per a l’aniversari del primer d’octubre, aquesta decisió arriba amb el record de la violència policíaca ben present. Amb el nom de ‘operació Copèrnic’, la Moncloa va enviar quatre mil agents extra de la policia espanyola i la Guàrdia Civil amb l’objectiu d’evitar el referèndum. Malgrat que no van poder impedir la votació, la brutalitat de l’actuació de la policia espanyola va deixar un balanç de 1.066 ferits, 23 dels quals més grans de 79 anys i dos menors d’11. La declaració d’independència del 27 d’octubre i l’activació de l’article 155 van allargar l’estada dels agents fins al 2 de gener d’enguany.

Una decisió polèmica que coincideix amb la reunió de la Junta de Seguretat
El ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha decidit d’enviar els antiavalots un dia abans de la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya, que es fa avui a les 12.00 al Palau de la Generalitat. Aquesta reunió ha suscitat polèmica aquests darrers dies, car el govern espanyol ha insistit a tractar-hi la presència de llaços grocs al carrer, defensant que té la competència exclusiva de la seguretat pública. El conseller d’Interior, Miquel Buch, va refusar d’afegir aquest punt en l’ordre del dia i va recordar que la seguretat ciutadana i l’ordre públic a Catalunya ‘són competències exclusives de la Generalitat’ exercides pels Mossos. Després d’aquest estira-i-arronsa, la ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, va assegurar que la qüestió constava a l’ordre del dia i Buch va acceptar d’incloure-la-hi, encara que va recordar que la Junta de Seguretat no és l’òrgan idoni.

A la reunió, també s’hi parlarà de qüestions pendents d’ençà de la junta del juliol del 2017, com la integració plena dels Mossos a òrgans de coordinació policíaca com l’Europol, el sistema europeu integrat d’informació sobre seguretat i  el Centre d’Informació contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). Concretament, es parlarà de la creació d’una comissió mixta perquè els Mossos puguin accedir al sistema Siena d’intercanvi d’informació policíaca dins de l’Europol i puguin fer persecucions ‘en calent’ més enllà de la frontera francesa.

A la junta del juliol del 2017, el ministre espanyol de llavors, Juan Ignacio Zoido, es va comprometre a integrar el cos al CITCO, del qual formaven part la policia espanyola, la Guàrdia Civil, l’exèrcit i el CNI. També va dir que estudiaria la incorporació dels Mossos a l’Europol. Ara, més d’un any després d’aquest compromís i dels atemptats del 17-A, els Mossos encara no són ni al CITCO ni a l’Europol, on sí que ha estat autoritzada a entrar l’Ertzaintza. No tan sols no en formen part, sinó que hom els ha limitat l’accés a informació sensible i, fins i tot, han trobat entrebancs en les investigacions.

A l’ordre del dia també s’inclou la valoració de l’amenaça gihadista a Catalunya, tenint en compte els atemptats de fa poc més d’un any i la incursió d’un home armat amb un ganivet en una comissaria de Cornellà de Llobregat fa poques setmanes, que va acabar amb la seva mort a trets per part d’una mossa. També és possible que el govern comenti les agressions físiques i verbals contra independentistes, incloses les comeses per agents de la policia espanyola.

Més qüestions tractades seran l’índex de criminalitat, el suport de les forces i cossos de seguretat de l’estat espanyol en circumstàncies extraordinàries, la certificació del nombre d’efectius dels Mossos fins el dia 6 de setembre, l’actualització del procediment per completar la dotació d’efectius, l’evolució dels principals indicadors de seguretat ciutadana, el balanç de sinistralitat viària i la percepció de la ciutadania de les polítiques de seguretat del govern.

La junta serà presidida pel president Quim Torra i també hi assistiran Grande-Marlaska, Buch, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera; el secretari general d’Interior, Brauli Duart; el director general dels Mossos, Andreu Martínez; el responsable jurídic del departament, Francesc Claverol; la secretària d’estat de Seguretat, Ana Botella Gómez; el director del Gabinet de Coordinació i Estudis, José Antonio Rodríguez; i el secretari general tècnic, Juan Antonio Puigserver, que va ser el màxim responsable polític del govern espanyol dins els Departament d’Interior i els Mossos d’Esquadra durant els mesos d’aplicació de l’article 155.