L’arquebisbe que va menysprear els presos polítics

TEMA DEL DIA
Desobediència. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat que el govern obrirà un expedient sancionador a l’arquebisbat de Barcelona pel funeral de les víctimes de la covid-19 organitzat ahir a la Sagrada Família i que no havia estat autoritzat pel Procicat. L’arquebisbe Joan Josep Omella va optar per la desobediència, tot i els advertiments que havia rebut divendres passat per posar en risc la salut dels assistents, que van ser uns cinc-cents. L’arquebisbat ha respost anunciant que també anirà als tribunals perquè considera que s’atempta contra la llibertat de culte. La topada entre Omella i el govern català culmina una història de desavinences que van començar des del seu nomenament com a arquebisbe de Barcelona el 6 de novembre del 2015. La carrera d’Omella s’ha caracteritzat pel seu servilisme a l’estat espanyol, governi qui el governi, i per la seva hostilitat cap a l’independentisme en els anys més durs del procés. El seu alineament amb l’unionisme ha estat premiat amb la presidència de la Conferència Episcopal Espanyola des d’aquest passat mes de març.

El fet de ser catalanoparlant de la Franja no li ha fet tenir mai cap gest d’acostament cap al catalanisme, ans al contrari. Entre més, destaca el seu silenci sepulcral durant la violència policíaca del Primer d’Octubre i la repressió posterior, cosa que inclou negar-se a visitar els presos polítics, malgrat haver rebut peticions personals d’alguns d’ells, com el conseller Quim Forn, que li va demanar per carta que el visités quan era reclòs a Estremera. La resposta, segons l’entorn familiar del conseller, va ser impròpia d’una persona que diu professar la fe catòlica. Qui sí que hi va anar va ser el bisbe de Solsona, Xavier Novell. Quan els presos polítics ja eren als Lledoners, van rebre la visita de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i el bisbe de Terrassa, Josep Ángel Saiz Meneses, va visitar els pares de Jordi Turull a casa.

Un dels moments més delicats de la relació entre l’arquebisbat de Barcelona i la Generalitat va ser després dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, en plena campanya del govern espanyol per a tapar l’èxit policíac dels Mossos d’Esquadra en la neutralització dels autors. Omella va oficiar el funeral, fet també a la Sagrada Família, en presència dels reis d’Espanya, i es va doblegar al protocol de la Zarzuela i va humiliar la Generalitat, relegant-la a una institució autonòmica i secundària. Mesos després, l’octubre del 2017, va exercir una pretesa mediació entre els governs espanyol i català, durant la qual partia de la base que la Generalitat havia vulnerat la llei i, per tant, tenia la culpa de la repressió. El president de la Generalitat Carles Puigdemont en dóna més detalls al llibre M’explico, que acaba de publicar.

L’hostilitat cap al procés i els seus dirigents no és una actitud compartida per tots els bisbes catalans, sinó que l’ha encapçalada personalment Omella. El seu nomenament quadra amb l’estratègia del Vaticà de nomenar bisbes d’altres territoris dels Països Catalans per fer espanyolisme a Barcelona. És una manera de desactivar les possibles crítiques amb la seva condició de catalanoparlants. Tot i que el papa Francesc és més obert que el seu predecessor, la impermeabilitat i l’absència de gestos cap a Catalunya del Vaticà continua essent la mateixa. No és un problema de conservadors contra progressistes, sinó de diplomàcia vaticana. Precisament Omella té una bona relació personal amb el papa Francesc. Però es veu que la doctrina catòlica de ser al costat dels pobres i dels oprimits no l’acaba d’entendre, o en fa una interpretació contrària; cosa, d’altra banda, molt habitual en la cúria.

MÉS QÜESTIONS
La comissió per a la reconstrucció aprova les conclusions amb els vots del Botànic. Finalment, no hi ha hagut consens. La comissió de les Corts per a la reconstrucció social, econòmica i sanitària després de la pandèmia del coronavirus ha aprovat el document de conclusions amb els vots a favor dels grups del Botànic i en contra del PP, Ciutadans i Vox. El text inclou 382 propostes i assumeix 164 esmenes de l’oposició. El PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem han fet una crida al consens quan es voti al ple, però a hores d’ara sembla difícil. Les conclusions, elaborades després d’haver escoltat quaranta compareixents en aquesta comissió i vint-i-dos en altres comissions i després d’haver rebut un centenar de documents, advoquen per reforçar els serveis públics, reactivar l’economia, reclamar un finançament autonòmic just per a tenir recursos amb els quals fer front a aquestes mesures, lluitar contra el frau fiscal i reformar el model productiu. El síndic socialista, Manolo Mata, ha defensat que aquest pla de reconstrucció, que ha estat àmpliament modificat respecte al text inicial proposat, era un ‘cant a l’esperança en la creença d’un món millor’. El síndic de Compromís, Fran Ferri, ha retret que hi hagués grups que proposessin de gastar més sense dir d’on treure aquests recursos, i ha destacat del dictamen qüestions com facilitar l’accés a les màscares a persones amb menys recursos, crear un clúster sanitari per a no dependre del material de tercers països i donar suport a un teletreball respectuós amb els drets laborals. La síndica de Unides Podem, Naiara Davó, ha dit que aquesta era una de les comissions de reconstrucció més ambicioses de l’estat i que el dictamen era inclusiu, ampli i complet.

Més per Mallorca demana més proves PCR a AENA per a garantir un corredor segur. El coordinador de Més per Mallorca, Antoni Noguera, ha rebutjat aquest la quarantena imposada pel Regne Unit als turistes que visiten l’estat espanyol i que afecta molt directament les Illes. Noguera ha remarcat que les Illes eren una destinació segura i que ara calia consolidar aquest concepte. En aquest sentit, des de l’executiva de Més per Mallorca, Annabel Rivera ha explicat que, precisament per a garantir que les Illes continuïn essent una destinació segura, calia que a ports i aeroports es fessin proves PCR, preferiblement a càrrec d’AENA. Rivera ha recordat que si es garanteix que els turistes entren amb una PCR negativa, d’una banda es garanteix la salut dels ciutadans de les Illes i d’una altra es consolida el concepte de destinació segura. També ha subratllat que aquests darrers mesos s’havia fet un gran esforç col·lectiu i s’havia cuidat molt la salut dels ciutadans amb el tancament de ports i aeroports i que gràcies a les Illes hi havia unes xifres de contagis molt inferiors a les del Regne Unit.

Espot anuncia una taxa turística finalista per a aquesta legislatura. El cap de govern, Xavier Espot, ha anunciat la voluntat d’implantar una taxa turística ‘finalista’ aquesta legislatura. L’objectiu de la tasca és que generi uns guanys que reverteixin en el sector. Espot també ha anunciat que es crearà una taxa de CO2 sobre emissions d’hidrocarburs que tindrà com a destí el fons verd. Pel que fa a la taxa turística, ha explicat que volien continuar els contactes que ja van començar el mandat anterior per mirar de consensuar una taxa com la que hi ha instaurada en altres llocs del món. Aquestes dues noves taxes formen part del full de ruta ‘Horitzó 2023’ que ha presentat el cap de govern i que recull la voluntat d’orientar la promoció turística, incidint en missatges com la seguretat en la gestió de la crisi sanitària que ha fet l’executiu. Espot vol posicionar el país com una destinació de benestar i per a fer tractaments de salut. També vol continuar incidint en el vessant esportiva, atraient esportistes d’elit.

LA XIFRA
4.374 professors contractarà la Conselleria d’Educació per a l’escola pública i concertada com a ‘resposta a la nova organització que precisen’ els centres, segons que ha anunciat el conseller Vicent Marzà. A més, es destinaran 33 milions a la compra de dispositius mòbils i digitalització de l’educació.

TAL DIA COM AVUI
El 27 de juliol de 1276, mor a Alzira el rei En Jaume, comte de Barcelona i d’Urgell, rei d’Aragó, Mallorca i València, senyor de Montpeller.