L’Arquebisbat de Tarragona exhuma les restes d’un bisbe del segle VII

L’Arquebisbat de Tarragona espera expectant el resultat d’una exhumació que ha dut a terme sense fer gens de soroll. El Museu Bíblic Tarraconense, juntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, vol analitzar les restes de sant Cebrià, un bisbe de Tàrraco de finals del segle VII, que es conserven dins d’una petita urna funerària medieval, discretament ubicada darrere l’altar de la catedral de Tarragona. A l’interior s’hi trobaven restes òssies de, com a mínim, tres individus més. Possiblement es tractarien de membres de la clerecia. Però les restes del bisbe són la prioritat i un petit fragment del còccix se sotmet a la prova del carboni-14. La intervenció, autoritzada per l’Església, persegueix el doble objectiu de datar els ossos -només serà possible si conserven col·lagen- i aconseguir un nou indici per avalar la teoria que al segle VI es va erigir una primitiva catedral visigòtica darrere l’absis de l’actual catedral, hipòtesi encara no confirmada. ‘Qualsevol element tardo-romà o visigòtic ens el mirem amb lupa’, explica el director del museu, l’arqueòleg Andreu Muñoz, en una entrevista a l’ACN.

Si bé sant Cebrià no va ser una personalitat de màxim renom, les seves restes són ara mateix una pista crucial per a la investigació, ja que són les úniques conservades d’un bisbe conegut d’aquella època. ‘És l’únic bisbe de l’època tardo-romana i visigòtica del qual conservem les restes, tret de sant Fructuós’, reafirma Muñoz. ‘Hem de resseguir les pistes o pocs indicis arqueològics que ens apareixen nous, o revisar els antics i tornar a excavar; estem molt atents a tot això per poder concretar la hipòtesi que va existir la catedral visigòtica en aquest espai’, afegeix el director del museu.

En aquesta ocasió, la pista que cridava l’atenció és l’epitafi inscrit a l’urna. S’hi pot llegir que hi està enterrat ‘Ciprianus‘, bisbe documentat a finals del segle VII -va participar en dos concilis de Toledo- i que va morir a les VIII calendes de maig -però no en concreta l’any. L’urna és molt posterior, del XV, quan un prelat va ordenar que es dignifiqués la tomba, però el text presenta formulismes d’època antiga, la qual cosa fa pensar que s’hauria copiat literalment de la inscripció de la làpida visigoda original i que, per tant, les restes -o part d’elles- sempre van romandre a la catedral.

Epitafi antic en tomba moderna
Tot l’àmbit va quedar en desús, durant almenys 300 anys, arran la incursió islàmica, i el conjunt va romandre abandonat fins al segle XII. Però la inscripció és antiga, amb un lèxic i una semàntica pròpia de l’època visigòtica -no pas medieval-, cosa que convida a pensar, segons els experts, que els constructors medievals s’haurien trobat a la zona una lauda sepulcral amb inscripció i que el text s’hauria anat transcrivint a través del temps fins al moment de la dignificació. L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, a través del doctor Joan Gómez, ho avala i algun estudi ja se n’ha fet ressò.

Però el Museu Bíblic ha volgut fer un pas més enllà i exhumar les restes per intentar datar-les per carboni-14, i també aprofitar per restaurar l’urna. No és el primer cop que el sepulcre s’obre durant l’època moderna, però mai s’havia estudiat a fons. L’Església va donar el vistiplau a l’exhumació al novembre per tirar endavant una anàlisi antropològic a fi d’acreditar que les restes òssies corresponen a sant Cebrià. Muñoz assegura que, malgrat ser una acció delicada, l’Arquebisbat i el Capítol Catedralici han facilitat la investigació. El mateix arquebisbe va presenciar l’exhumació.

Quatre o cinc individus
Dins la tomba van trobar-se restes òssies de diversos individus, entre quatre o cinc, estimen els experts, mesclades dins d’una bossa. Malgrat ser molt difícil individualitzar-les, els arqueòlegs van verificar que un d’ells es tractava d’un individu d’uns 60 anys, que podrien correspondre a les del bisbe. La prova del carboni-14, encarregada als laboratoris nord-americans Beta Analytic de Miami, ajudarà a afinar millor la data i si realment es corresponen al segle VII. L’Arquebisbat conserva alguns fragments més si calguessin noves proves. La resta s’han retornat dins la tomba.

‘Aquesta intervenció no respon a simple curiositat; és un altre dit que ens assenyala la presència d’una sepultura episcopal que suma possibilitats per verificar la ubicació de la Santa Jerusalem en l’espai de l’actual catedral’, reitera Muñoz. Entre les restes també se’n va trobar de fauna -que haurien pogut fer cap a la tomba durant l’època d’abandonament de l’àrea-, així com trossets de fusta i claus -d’una caixa col·locada quan es va dignificar la sepultura. Es confia tenir resultats en un mes i mig aproximadament. Al mateix temps, s’ha aprofitat per restaurar la tomba i netejar els petits lleons als peus de l’urna feta d’alabastre.