L’àrbitre l’havien comprat

TEMA DEL DIA
Sobres. L’independentisme ja sap que ha topat amb un estat demofòbic que vulnera la separació de poders per salvar la unitat d’Espanya. La justícia espanyola, amb la fiscalia com a punta de llança, ha forçat les costures de l’estat de dret fins a rebentar-les per perseguir l’independentisme, amb l’aplaudiment de la major part del poder polític. Fins ara, aquesta actitud es podia atribuir al nacionalisme espanyol que inspira aquestes institucions, algunes de les quals encara impregnades de caspa franquista. Però una cosa que no havia passat encara és que hi hagués àrbitres directament a sou de partits unionistes per a perseguir dirigents independentistes. No s’ha pogut demostrar mai que aquest fervor patriòtic judicial anés acompanyat de propines dins un sobre, com havia fet el PP, però ara elDiario.es ha revelat que dins la Junta Electoral espanyola (JEC) espanyola hi havia un membre a sou de Ciutadans.

El cas del catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra Andrés Betencor és especialment greu perquè, des de dins la JEC, va intentar alterar el dret a la participació política, vetant la candidatura del president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí al Parlament Europeu, i va començar la persecució contra el president Quim Torra per haver penjat el llaç groc a la façana de la Generalitat, una persecució que pot acabar amb la seva inhabilitació. En canvi, va emetre un vot particular quan la JEC es va posicionar contra l’entrevista a Inés Arrimadas que el diari ABC havia publicat el 20 de desembre de 2017, en plena jornada de reflexió de les eleccions espanyoles. No és tan sols que la seva presència a la JEC vulneri la necessària neutralitat d’aquest organisme, que ja va demostrar que de neutral no en té res, sinó que a més va amagar la seva condició d’assalariat de Ciutadans per poder ser-ne membre. Quan va comparèixer al congrés espanyol el 26 d’octubre de 2017 no va informar que cobrava del partit d’Albert Rivera i el diputat de Ciutadans que va intervenir tampoc no ho va comunicar. Tot i que treballava al congrés, el PSOE i el PP tampoc no van badar boca, però es fa difícil creure que no en sabessin res.

Quan Puigdemont va aconseguir de ser candidat, es va querellar contra Betancor i un altre membre de la JEC, Carlos Vidal, que eren partidaris d’excloure’l de la llista, però el jutjat d’instrucció 51 de Madrid va rebutjar la querella perquè considerava que no hi havia delicte, tot i que tots dos havien fet manifestacions contràries i hostils als candidats. La magistrada Carmen Rodríguez-Medel tampoc va detectar que Betencor cobrava d’un partit. Que la JEC tingui un membre que cobra d’un partit és propi d’una república bananera, i que ningú no se n’hagi adonat o no ho hagi denunciat demostra la impunitat que tenen aquesta mena de personatges a l’hora de moure’s per institucions que haurien de ser neutrals. La JEC no necessita un membre que cobri d’un partit per demostrar la seva parcialitat contra l’independentisme, però el fet de tenir-lo ensorra definitivament la seva autoritat. L’independentisme sempre juga amb l’àrbitre en contra quan es tracta de la justícia espanyola.

El mal ja ha estat fet, però no del tot. Betancor ja no és a la Junta Electoral, però la causa que va obrir contra el president Torra per presumpta desobediència continua oberta. En un país normal, la causa hauria de ser anul·lada immediatament per ser viciada d’origen i per haver-se demostrat que tenia una clara intencionalitat política. El president Torra ja ha anunciat que presentarà una querella pels delictes de suborn, prevaricació i delicte electoral contra Andrés Betencor, però és probable que no passi res, perquè la causa ja és al Tribunal Suprem. La JEC també és la responsable de la retirada de l’escó al president. Després d’això que s’ha sabut, segur que el Parlament de Catalunya no acceptarà que el president de la Generalitat perdi l’escó per decisió d’un òrgan administratiu parcial i escandalosament polititzat. Bé, de fet, ja va votar que no ho acceptaria.

MÉS QÜESTIONS
Les patronals del País Valencià, Catalunya i Aragó fan pinya per demanar més inversions. Les principals organitzacions empresarials del País Valencià, Aragó i Catalunya reclamen inversions proporcionals al seu pes en l’economia estatal. En una reunió a Benicarló, les patronals han denunciat que les inversions de l’estat espanyol continuaven per sota del 20%, si bé els tres territoris representaven el 32% del PIB de l’estat i eren responsables del 42% de les exportacions. La fiscalitat i les infrastructures, com ara el corredor mediterrani, la connexió amb el Cantàbric i la millora de la connectivitat dels ports valencians i principatins han estat les qüestions més destacades que s’han posat sobre la taula en aquesta primera presa de contacte de les patronals, les quals també han avaluat l’impacte del coronavirus en els subministraments dels proveïdors asiàtics.

El Consell Jurídic Consultiu veu il·legal el funcionament de Valersa. El Consell Jurídic Consultiu ha emès un informe que tomba l’actual fórmula jurídica de l’empresa Valenciana d’Aprofitament Energètic de Residus (Vaersa) i obliga la Conselleria d’Agricultura i Emergència Climàtica a reestructurar una empresa pública creada fa 34 anys i que tenia la consideració de mitjà propi instrumental de la Generalitat. Vaersa té encomanada la gestió de residus, però des de fa anys s’encarrega de la gestió dels parcs naturals i la prevenció d’incendis, a més d’altres tasques delegades per la Generalitat. El resultat és que, amb el pas dels anys, la plantilla ha crescut fins a arribar als 1.300 treballadors, encara que dos terços d’aquests (vora 900) són temporals i no apareixen en la relació de llocs de feina, un focus de conflicte important de fa anys. A més, la gestió de Vaersa ha estat qüestionada per la Sindicatura de Comptes, que en el darrer informe va detectar incompliments en les despeses de personal. En el dictamen, el Consell Jurídic no entra en aquesta qüestió, però deixa clar a la conselleria que no podrà continuar treballant fins ara perquè Vaersa no compleix amb l’anomenat requisit d’activitat.

Ábalos estudiarà de decretar com a servei públic la línia Menorca-Barcelona. El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana espanyol, José Luis Ábalos, ha dit que prenia nota de la petició de Més per Menorca de reconsiderar la decisió sobre l’Obligació de Servei Públic (OSP) en la ruta aèria Menorca-Barcelona. La diputada d’Esquerra Republicana Marta Rosique ha demanat al ministre espanyol que tingués en compte les especificitats i les necessitats dels ciutadans de l’illa a l’hora de determinar si l’OSP era necessària. Durant la compareixença en comissió parlamentària, Rosique ha demanat a Ábalos que reconsiderés la resposta i encetés el diàleg necessari amb el Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Menorca per tal d’estudiar la viabilitat de l’OSP entre Menorca i Barcelona. Cal recordar que el 31 de gener el director general d’aviació civil va respondre a una carta de la presidenta del Consell Insular de Menorca enviada l’11 de desembre en què li demanava que s’encarreguessin els estudis i informes pertinents per a establir una OSP amb l’objectiu de fixar preus màxims, un mínim de freqüències i la competència entre companyies, atès que la ruta Menorca-Barcelona mancava de freqüències i tenia preus abusius en determinades èpoques de l’any.

L’aeroport d’Andorra – la Seu serà operatiu el 85% dels dies amb el sistema GPS. L’aeroport d’Andorra – la Seu ja ha rebut nou vols xàrters durant el mes de febrer, gràcies a l’habilitació de les instal·lacions amb el sistema GPS, que ha despertat l’interès de dues companyies, pel cap baix, per a començar operacions a curt termini. Segons un informe tècnic, la instal·lació del sistema GPS permetrà d’operar el 85% dels dies, com a mínim. El batlle de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, ha confirmat l’interès d’alguns operadors, però recorda que abans de prendre una decisió les empreses aeronàutiques fan estudis molt acurats sobre les possibilitats d’un aeroport. Les empreses que s’han interessat treballen al sector de vols xàrter, amb aparells entre 4 i 10 places. Segons el batlle, els vols que es començaran a oferir seran xàrters privats, sense descartar que a mitjà termini es puguin establir vols comercials. L’ampliació dels hangars és una de les millores que es faran a curt termini. De fet, els que hi ha actualment disponibles són molt cobejats per algunes empreses.

Valls critica les autoritats de Catalunya Nord pel fet de rebre Puigdemont. El regidor de l’Ajuntament de Barcelona Manuel Valls considera una ‘provocació’ la visita de Carles Puigdemont a Catalunya Nord i lamenta que autoritats com el batlle de Perpinyà, Joan-Marc Pujol, el rebin abans de l’acte que el Consell de la República farà dissabte a la capital nord-catalana. També serà rebut per la presidenta socialista del Consell Departamental, Hermaline Malherbe, i pel candidat de Macron a les municipals de Perpinyà, Romain Grau. Per l’aspirant fracassat a la batllia de Barcelona, aquestes reunions només són electoralisme per a les municipals nord-catalanes, una manca de respecte al país ‘veí’, en referència a Espanya, i un qüestionament dels valors de la Unió Europea. En un fil a Twitter, el regidor de Barcelona pel Canvi lamenta que es rebi amb ‘pompa’ una persona ‘fugida’ de la justícia espanyola, i que no té res de progressista. I recorda que Puigdemont visita Catalunya Nord i no pas França i que les idees ‘separatistes’ van en contra dels valors republicans i europeus.

LA XIFRA
6 nous casos de coronavirus ha anunciat avui la consellera de Sanitat de la Generalitat Valenciana, Ana Barceló. Amb aquest ja són vuit al País Valencià i 3 al Principat. A les Illes n’hi va haver un però ja s’ha guarit.

TAL DIA COM AVUI
El 27 de febrer de 1641 va morir Pau Claris, polític i eclesiàstic català i 94è president de la Generalitat de Catalunya. Va morir al començament de la guerra dels Segadors.