07.02.2016 - 02:00
El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) ha saltat a l’actualitat aquests dies arran de la campanya Neologisme de l’any, impulsada per aquesta institució i l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Com passa cada cop que l’IEC dictamina sobre el munt de paraules que té a sobre de la taula, lingüistes, persones que treballen amb la llengua i usuaris en general han donat les seves opinions contraposades sobre els criteris dels responsables del diccionari per acceptar unes paraules i rebutjar-ne d’altres.
Els concepteshan de tenir estabilitat i ser adaptables a la fesomia del català per ser acceptats al diccionari
Els membres de la Secció Filològica de l’IEC, però, ja estan acostumats a bregar amb l’arribada de propostes de llocs molt diversos. “En tenim de provinents de particulars, organismes de fora, mitjans de comunicació, de la nostra revisió i d’altres comissions de l’IEC”, explica la presidenta de la Secció Filològica, Teresa Cabré. Els darrers anys, a més, se’ls ha girat feina amb la posada en marxa de l’Acadèmia Oberta, un organisme d’intercanvi d’informació entre la Secció Filològica i els professionals que treballen amb la llengua, entre els quals hi ha els mitjans de comunicació, i del qual surten un grapat de propostes. A això cal sumar-hi la campanya Neologisme de l’any, una altra font important de propostes.
Les paraules candidates a engruixir el diccionari passen un acurat filtre abans de ser acceptades. Les oficines lexicogràfiques les recullen, les passen a la comissió lexicogràfica, aquesta les analitza i proposa les que creu que són “diccionaritzables” i, posteriorment, la Comissió Filològica hi dóna el vistiplau. “Cada tres mesos es fa una actualització del diccionari –explica Cabré–. L’últim cop vam incloure una cinquantena de paraules.”
Al selecte club del DIEC, però, no hi entra qualsevol. “Les paraules han de complir certs requisits –explica la responsable de la Secció Filològica de l’IEC–: el concepte ha de tenir una certa estabilitat, ha de ser adaptable a la fesomia catalana i no ha de fer la competència a un altre mot en ús.”
Per aquesta raó no s’inclourà al diccionari cupaire i, segurament, sí que ho farà dron subcampiona i campiona respectivament de la campanya Neologisme de l’any. “Cupaire és un concepte que pot canviar o desaparèixer si també ho fa el partit”, argumenta Cabré (tampoc hi és el mot convergent en l’accepció de seguidor de CDC). En canvi, dron (avió no tripulat) és un concepte que hi és per quedar-se”, especialment des que s’ha popularitzat com a joguina. A més, és un manlleu de l’anglès fàcilment adaptable al català, de manera que s’escriurà dron en lloc de la paraula original, drone.
Tot i els criteris científics que fa servir l’IEC per acceptar noves paraules al diccionari, la institució ha estat sovint objecte de crítiques pel seu suposat conservadorisme. Barco es va convertir, fa uns anys, en el símbol de la guerra entre els defensors de l’anomenat català light i els més puristes del català heavy. L’ús estès del mot vaixell, però, ha apaivagat el debat, que encara és viu en mots no acceptats i d’ús tan corrent com ara quiròfan o xiringuito.
La prudència dels savis de l’IEC contrasta amb la màniga ampla de la Real Academia Española de la Lengua (RAE), que recentment ha acceptat per al diccionari normatiu castellà paraules com ara asín (así), dotor (doctor), almóndiga (albóndiga) i bluyín (derivat del concepte anglès blue jeans –pantalons texans–). “Nosaltres tenim els nostres propis criteris”, defensa Cabré, que recorda que les “característiques sociolingüístiques” particulars del català, que necessita més protecció, “condicionen les polítiques d’acceptació” de noves paraules.
El lingüista Pau Vidal coincideix a dir que el català necessita un cert grau de protecció acadèmica, però retreu a l’IEC que tingui un criteri “una mica més historicista i tècnic del compte” que, de vegades, preval “per damunt de l’eficàcia comunicativa”. Tot i això, creu que l’experiència de l’Acadèmia Oberta i iniciatives com el Neologisme de l’any poden ser “el desllorigador contra la tradicional lentitud i severitat de l’IEC”. “Hi ha una sensibilitat més actual i positiva”, afegeix.
Correcció política
L’evolució de la societat condiciona l’acceptació de noves paraules. “S’intenten corregir els usos marcats ideològicament”, explica Cabré. Un exemple d’això és la nova definició de les paraules ‘subnormal’ i ‘mongòlic’, que tot i haver estat marcades com a “obsoletes”, no han agradat gens a les entitats que treballen amb discapacitats intel·lectuals.
