L’aposta industrial ens fa més forts

‘En les reunions amb les empreses de diferents sectors, n’hi ha moltes que creixen a un ritme espectacular, de dos dígits. És veritat que en general hi ha un cert alentiment, sobretot de les comandes exteriors, però el ritme d’activitat és molt alt i els empresaris estan animats en aquesta qüestió concreta. La conseqüència és que la contractació és bona, les reunions que fem hi tenen molt a veure i gairebé són monotemàtiques. Preocupa el talent, preocupa d’on sortirà la mà d’obra qualificada que ja necessitem i que necessitarem encara més d’aquí a poc temps.’ M’ho comentava aquesta setmana el secretari general de la CECOT, David Garrofé. I hi afegia: ‘Fixa’t que es creen poques empreses, però que les que ja existeixen amplien les seves capacitats; inverteixen molt.’

Aquesta impressió de primera mà no fa sinó confirmar les dades positives que anem coneixent. Fa pocs dies la Cambra de Comerç i l’Idescat han fet l’enquesta de clima laboral, en què cadascun dels subsectors industrials (llevat de la fusta i el paper) presenten unes expectatives per al quart trimestre que són millors que abans. I té molt de mèrit que això passi quan ja fa quinze trimestres consecutius que el PIB industrial creix per damunt del 4% (tret d’un, al 3,8%). Tot i això, el salt definitiu a la contractació (allò que realment percep la societat) comença el primer trimestre de l’any passat.

El ritme de creixement de l’ocupació industrial el segon trimestre oscil·lava entre el 9% i el 10%, però ara com ara ja és un 19% de l’ocupació total catalana. En realitat, prenent una definició més laxa de la indústria, en la qual entressin els serveis que moltes empreses han externalitzat, les xifres serien més altes. Malauradament, la dificultat del càlcul supera amb escreix les necessitats d’un article purament divulgatiu. Però és bo de tenir en ment que la proporció, tant en la contribució a la riquesa com en l’ocupació, és més gran de les xifres que ara presentem.

Hi ha dues dades molt importants que paga la pena d’esmentar. Fixeu-vos-hi. L’últim any (de segon trimestre a segon trimestre) a Catalunya, sis de cada deu llocs de treball nous han estat creats per la indústria, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA). De fet, si comparem la indústria catalana amb l’espanyola, un 63% dels nous llocs de treball d’aquest període a l’estat espanyol han estat a Catalunya. Això vol dir que aquí hem generat més llocs de treball industrials que en tot l’estat espanyol, concretament, 54.000 contra 32.000. La dada em sembla espectacular, si a més tenim en consideració tots els obstacles polítics que hem hagut de superar aquests dotze mesos, aplicació del 155 inclosa.

Aquesta realitat no pot fer dubtar ningú de la nostra resiliència (‘paraulota’ que cada vegada es fa servir més en economia com a sinònim de la capacitat per a superar les adversitats). Hem superat moments molt complicats i hi ha una altra dada que és curiosa de comparar. Si ens fixem en l’ocupació creada els dotze mesos citats, com ja hem dit, a Catalunya la indústria n’ha creat 60 de cada 100. Doncs bé, a la resta de l’estat espanyol (restant al total estatal les dades catalanes), resulta que l’hostaleria, construcció i administracions públiques han generat gairebé la meitat (48,6%) de la nova ocupació. Aquestes dades de tendència parlen per si mateixes i penso que no demanen cap comentari addicional.

El resultat final de tot això és que avui l’estructura del PIB català difereix sensiblement de l’espanyol. Hi ha dos trets diferencials molt importants. El primer és l’aportació de la indústria, que a Catalunya és un 4,5% superior, i el segon és que en les administracions públiques, educació i sanitat s’inverteixen els papers i a Catalunya és un 4,5% inferior.

En l’estructura de l’ocupació s’esdevé un fet semblant, encara que potser ampliat. A Catalunya, a la indústria hi treballa el 18,8% de la població ocupada, mentre que a la resta de l’estat espanyol només el 13,3%. Hi ha unes altres dues diferències substancials que criden l’atenció. Una és la proporció ocupada en l’agricultura: a la resta de l’estat espanyol hi treballa el 4,8% dels ocupats, mentre que a Catalunya només l’1,8%. L’altra són els treballadors de les administracions públiques: a Catalunya n’és el 5% i a Espanya el 7,3%.

Com deia abans, són dades per a observar atentament i reflexionar-hi. Si en voleu més informació, podeu entrar a la web d’Idescat, on trobareu les dades de Catalunya i d’Espanya que us ajudaran a complementar els aspectes que aquí us he proposat. Les conclusions us sortiran soles…