19.10.2024 - 14:13
|
Actualització: 19.10.2024 - 17:55
L’assemblea del Barça ha avalat la liquidació de l’exercici econòmic de la temporada passada, que es va tancar amb unes pèrdues de 91 milions d’euros –i un benefici ordinari de 12 milions–, segons la junta directiva. Els comptes han estat envoltats de força polèmica perquè Grant Thornton, l’auditora que va contractar el club, considera que s’haurien de computar unes pèrdues més altes arran dels impagaments de la venda de Barça Studios. Tanmateix, els socis compromissaris han donat suport als números del club amb 452 vots a favor, 156 en contra i 26 en blanc. L’aval als comptes és una demostració de força del president Joan Laporta, que encara l’any i mig de mandat amb l’aparició d’unes quantes plataformes d’oposició.
ℹ L’Assemblea aprova la liquidació de l’exercici econòmic de la temporada 2023/24
✅ Vots a favor: 452
❌ Vots en contra: 156
⚪ Vots en blanc: 26🔗 Segueix l'𝐀𝐬𝐬𝐞𝐦𝐛𝐥𝐞𝐚 𝐆𝐞𝐧𝐞𝐫𝐚𝐥 𝐎𝐫𝐝𝐢𝐧𝐚̀𝐫𝐢𝐚 𝟐𝟎𝟐𝟒: https://t.co/k5VuMDQZh5 pic.twitter.com/nhpfsm7FdK
— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) October 19, 2024
Durant la intervenció davant l’assemblea, el tresorer del FC Barcelona, Ferran Olivé, ha desglossat els diferents capítols de la liquidació del pressupost del curs passat i sobre els ingressos de l’estadi ha admès que dels 151 milions d’euros prevists tan sols se n’havien generat 126 pel canvi d’escenari a Montjuïc.
“Ens ha impactat en cent milions que hem deixat d’ingressar. Si nosaltres no haguéssim estat valents, aquesta xifra estaria arreglada. Aquesta junta va tenir un acte de valentia de construir el nou estadi. Amb l’estadi sense construir, els nostres resultats serien positius, però volíem deixar un llegat, perquè fa catorze anys que tenim desavantatge respecte dels nostres competidors”, ha recordat.
En el capítol de mitjana (243 milions ingressats), Olivé ha destacat que BLM –l’empresa llicenciatària que s’encarrega de gestionar les botigues del Barça i tots aquells productes exclusius– ha duplicat els números. A més, ha detallat que s’havia aconseguit un rècord al capítol de patrocinadors i, a la partida esportiva, ha dit que el club havia sabut vendre bé.
En el capítol de despeses, Olivé ha comentat que els salaris esportius se situaven en el 56% del pressupost (la UEFA recomana no estar per sobre del 70%) i ha recordat que l’anterior entrenador, Xavi Hernández, no va percebre cap indemnització, encara que sí que n’havia rebut una part del seu equip.
El tresorer també ha comentat la situació de Barça Vision, l’empresa que s’encarrega de l’explotació dels actius digitals de l’entitat blau-grana, que és la que ha llastrat els comptes del club català.
I per això ha repassat la trajectòria econòmica del club d’ençà que va arribar la directiva de Joan Laporta el 2021. “Quan vam arribar no podíem pagar les nòmines –ni de jugadors ni de personal–, existia un deteriorament del patrocini net i el que més ens preocupava eren els pagaments endarrerits”, ha insistit.
Com que no es podia fer un pla de viabilitat i hi havia pagaments compromesos per dos anys, Olivé ha dit que a qualsevol empresa, el Barça hauria entrat en una situació concursal, una cosa que es va descartar perquè no volien tocar la butxaca dels socis.
“Per això els demanem ajuda per aprovar les palanques. La primera va ser la venda del 25% dels drets de televisió, la segona va ser la venda del 49% de BLM i la tercera el 49% de Bridgeburg o Barça Vision”, ha dit.
El Barça va activar la primera palanca, però la lliga espanyola va considerar que no n’hi havia prou per a generar joc net financer. “El més fàcil hauria estat activar la venda de BLM, però no ho vam fer, i el seu valor va passar dels 150 milions als 400 milions d’euros”, ha insistit.
Llavors el club va cercar una alternativa amb la venda de Bridgeburg. “Creiem que era la millor solució perquè no veníem actius tangibles del club. Es va dictaminar que el valor era de 408 milions i es van posar a la venda 200 milions de participacions en la companyia”, ha comentat.
Olivé ha recordat que van aparèixer dues empreses interessades provinents del món de les criptomonedes: Orpheus i Socios.com, aquesta darrera també sòcia d’uns altres clubs de la lliga.
Totes dues van acordar pagar el 49% de Bridgeburg i dels compromisos de pagar 200 milions en uns quants anys. “El primer any van pagar 10 milions cadascuna; el 2023 havien de fer front 30 milions cadascuna. El primer any va anar bé, però el problema va ser que el juny del 2023 van començar els dubtes”, ha explicat Olivé.
Llavors el club va buscar més socis inversors, com ara Líbero i Nipa/Vestigia. “Líbero ens va demanar esperar fins al setembre (2023), però no va pagar. Després també ens van dir que no sabien si podien fer front al pagament del juny del 2024. En aquell moment va aparèixer Aramark, que va fer una due diligence i valora el 100% de Barça Vision a 408 milions d’euros”, ha recordat.
Sobre el deute, Olivé ha comentat que s’havia reduït de 120 milions d’ençà del 2021 i que el patrimoni net era negatiu de 455 milions i ara era de 94 negatius.
