11.05.2018 - 20:00
|
Actualització: 11.05.2018 - 20:33
TEMA DEL DIA
Enquesta. L’aplicació de l’article 155 ha resultat negativa per a l’autogovern, però ha contribuït a eixamplar el suport de l’independentisme. Si més no, això es desprèn de l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), segons la qual l’independentisme ha pujat vuit punts entre el febrer i el maig, els mesos de plena vigència de l’article 155. Ara per ara, segons l’enquesta, el 48% dels principatins és partidari que Catalunya sigui un estat independent, i un 43,7% no. L’última vegada que el CEO va preguntar sobre el context polític, el mes de febrer, el suport a la independència era del 40,8% i el no era majoritari, amb un 53,9% de suport. En tres mesos, s’ha donat la volta.
Aquests resultats demostren que, mentre ha estat en vigor, el 155 ha tingut l’efecte contrari al que volien els seus impulsors, que van ser el PP, el PSOE i Ciutadans. L’objectiu del 155 no era únicament destituir el govern legítim de la Generalitat i desmuntar les estructures d’estat, sinó també donar un correctiu polític a la societat catalana perquè escarmentés i abandonés la idea de la independència. Es tractava de demostrar que amb la imposició de l’autoritat estatal hi hauria un retorn a la ‘normalitat’, cosa que finalment no tan sols no ha estat així, sinó que sembla que els ha sortit el tret per la culata.
El primer símptoma que les coses no anaven bé per als impulsors del 155 van ser les eleccions del 21 de desembre, que esperaven guanyar-les i aconseguir de fer govern amb una aliança de partits ‘constitucionalistes’. Va guanyar Ciutadans, però l’independentisme va mantenir la majoria absoluta al parlament. L’única solució que han tingut per a impedir un govern independentista ha estat anar boicotant judicialment les investidures de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull. Ara serà Quim Torra qui ho intentarà i, en principi, ho ha d’aconseguir, tot i que el PP encara demanava avui que el Tribunal Constitucional espanyol suspengués el vot delegat de Puigdemont i Toni Comín per impedir que l’independentisme tingui majoria a la cambra.
La investidura de Torra també depèn de la decisió de la CUP, que diumenge reuneix el consell polític per decidir el sentit del seu vot. Si mantenen l’abstenció, Torra serà president de la Generalitat en segona volta, però si opten pel vot negatiu, la situació més probable seran unes eleccions anticipades. L’enquesta del CEO pot encoratjar la CUP, que passaria dels 4 diputats als 11 en cas que ara hi hagués comicis. Aquest creixement va acompanyat d’un lleuger descens de Junts per Catalunya i d’ERC, però l’independentisme manté la majoria absoluta.
Una majoria absoluta que s’ha demostrat que resisteix les baralles partidistes, les discrepàncies estratègiques i la repressió de l’estat. El treball de camp del baròmetre es va fer entre el 7 i el 27 d’abril, i durant aquest període Carles Puigdemont va ser detingut a Alemanya, i Carme Forcadell, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa van ser empresonats. En canvi, els partits impulsors del 155 baixen. Ciutadans, lleugerament, mantenint-se com a força més votada, però el PSC i el PP de manera més destacada, anant cap a la irrellevància política. En tot cas, cap dels partits impulsors del 155 no sembla que s’hagi beneficiat electoralment de les mesures repressives que han promogut.
MÉS QÜESTIONS
Morera nega qualsevol finançament irregular del Bloc. El president de les Corts, Enric Morera, ha negat avui que hi hagi cap mena de finançament irregular del Bloc, formació majoritària de la coalició Compromís i de la qual va ser secretari general. Morera ha comparegut a la comissió d’investigació del finançament dels partits del senat espanyol, integrada únicament pel PP, arran de la investigació judicial sobre la relació del PSPV i el Bloc amb l’empresa de comunicació Crespo Gomar. Morera ha mantingut un tens enfrontament amb el portaveu del PP, qui ha dit: ‘Això és només la punta de l’iceberg, i pot ser que el delicte electoral estigui prescrit, però la sentència no nega que hi hagi pràctiques il·legals relacionades amb Compromís, el Bloc i el PSPV.’ En una de les compareixences més llargues que hi ha hagut fins ara a la comissió, l’actual president de les Corts ha respost que no hi havia res contra el seu partit i ha minimitzat la denúncia, perquè la considera ‘pràctica habitual del PP’, que ha portat als tribunals altres dirigents de Compromís.
Demanen 4 milions d’euros de fiança als antics responsables de l’IVAM. El jutjat d’instrucció número 21 de València, que s’ocupa de la investigació oberta per suposades irregularitats a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) durant l’etapa de Consuelo Císcar, ha decidit d’exigir una fiança de més de 4 milions d’euros a l’ex-directora del museu; a l’ex-director financer, Juan Carlos Lledó; i a José Luis Rueda, fill i hereu de l’artista Gerardo Rueda. D’aquesta manera, la jutgessa estima la sol·licitud de l’advocacia de la Generalitat, a la qual es va adherir el fiscal, de demanar la fiança per a cobrir l’import de les possibles responsabilitats civils derivades dels suposats delictes de prevaricació administrativa, malversació de cabals públics, falsedat documental i estafa i frau a l’administració. L’advocacia de la Generalitat va argumentar que Consuelo Císcar, amb el coneixement de Lledó, van destinar entre el 2004 i el 2006 diners públics a adquirir obres d’art falses fent-les passar per originals de l’autor Gerardo Rueda –mort el 1996–, i va desviar fons pressupostaris cap al patrimoni de José Luis Rueda.
Retiren una exposició sobre els presos polítics a Andorra per agressions. Un aparador d’una antiga tintoreria de la part alta d’Escaldes exhibia fins avui un facsímil de l’obra de Santiago Sierra que denuncia l’existència de presos polítics a Espanya. En les fotografies, s’hi veuen Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, però també hi apareixen altres casos de repressió, com els dels joves d’Altsasu. L’exposició va ser censurada i retirada de la fira madrilenya d’art contemporani, ARCO. La tintoreria andorrana ja ha patit dos actes vandàlics, el 31 de març i el 4 d’abril, i com que les denúncies del llogater, Alexis Estopiñán, no han rebut cap resposta de la policia, ha decidit treure l’exposició de l’aparador. Estopiñán ha defensat: ‘Simplement poso una obra d’art perquè la gent reflexioni’ amb l’objectiu de fer ‘un al·legat a favor de la llibertat d’expressió’.
Salom acusa Més per Mallorca de la ‘deriva nacionalista’ del govern balear. La delegada del govern espanyol a les Illes, Maria Salom, ha acusat el govern de Francina Armengol d’un ‘problema de sobredimensionament del nacionalisme’. Per Salom, el pacte de govern del PSIB amb Més per Mallorca dóna a la coalició més representació de la que li pertocaria. ‘Per a ser presidenta, va consentir que partits com MÉS tinguin la batlia de Palma i la presidència del Consell de Mallorca, que no els pertocarien per la representació de vots que tenen’, ha dit per defensar-se dels recursos que ha presentat l’advocacia de l’estat espanyol contra els ajuntaments de Pollença i Capdepera per a subvencionar la retolació d’establiments en català. Aquests recursos també han rebut contestació dins el mateix PP balear, on hi ha discrepàncies sobre la seva necessitat. En el cas de Pollença, aquestes ajudes també es donaven quan hi governaven els populars.
LA XIFRA
El 26,7% és el percentatge que han crescut les inscripcions per a les proves de català que fa la Conselleria de Cultura de les Illes respecte de l’any passat. Enguany, s’ha arribat a les 14.786 inscripcions, que representen un 26,7% més que l’any passat. És més, respecte del 2015, l’increment és del 215%, ja que en tot l’any es van registrar 4.686 inscripcions.
TAL DIA COM AVUI
L’11 de maig del 1717 Felip V signa el decret que funda la Universitat de Cervera. Considerades com un focus de resistència antiborbònica, les cinc universitats del Principat (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Vic) són clausurades.
