30.07.2016 - 11:44
Aquest cap de setmana Perpinyà acull l’Aplec Internacional que cada any organitza Adifolk en una ciutat europea. És el més multitudinari dels vint-i-nou anys d’història de la mostra: hi participen noranta-dues colles de tot el país i hi són representats absolutament tots els àmbits de la cultura popular, des dels trabucaires als catifaires passant pel ball de gitanes. Però l’aplec de Perpinyà també marca un punt d’inflexió en el model que s’ha estat emprant fins ara: a partir de l’any vinent el nou aplec comptarà amb més suport institucional. Joan Gómez, president d’Adifolk, explica que serà més ‘oficialista’ en el sentit que les entitats participants faran d’ambaixadores de la cultura popular catalana al món.
Per què enguany s’ha escollit Perpinyàper fer-hi l’aplec?
Ens veiem obligats a fer un canvi de model en la concepció de l’Aplec Internacional i entenem que l’hem de fer precedit d’una gran festa. I si has de fer una festa gran, és millor jugar a casa, en un lloc on es puguin desplaçar molts grups participants i en una ciutat que ens doni facilitats i col·labori. Per això Perpinyà ha estat la ciutat escollida, perquè des d’un primer moment hi va haver molt bona resposta per part de l’ajuntament, que s’hi ha implicat molt. I la Casa de la Generalitat a Perpinyà també s’ha portat d’una manera excel·lent.
Per tant, aquest serà el darrer aplec amb el model tradicional.
Fins ara era Adifolk que havia de buscar la ciutat on fer l’aplec següent, buscar complicitats amb algun casal català perquè ens demanés d’anar-hi, encarregar-se de fer la crida a les entitats… I el que nosaltres volem és que siguin les principals institucions catalanes en matèria de cultura popular les que presentin l’aplec internacional com una mostra. El nou aplec anirà des de les institucions cap a les entitats i no tal com es feia ara: de les entitats cap a les institucions. Per això hem volgut crear sinergies amb la Direcció General de Cultura Popular, la Fira Mediterrània, l’Ajuntament de Barcelona… tot d’institucions que entenen que l’aplec ha de ser una festa potent i representativa dela cultura popular d’aquest país.
Les colles s’hi han implicat molt i fins i tot heu hagut de dir que no…
Sempre ens passa que hem de fer una tria entre les entitats sol·licitants, però enguany la resposta ha estat una animalada –no es pot dir de cap més manera–: s’hi han apuntat 154 entitats i n’hi van 92. En els altres aplecs normalment ens desplacem amb vint o trenta colles! La tria ha estat dura, però s’havia de fer perquè no hi cap més gent i no hi ha temps perquè actuï tothom. En alguns àmbits, com ara els bastoners, hem trobat la fórmula perquè n’hi puguin actuar molts, però en alguns altres camps hem hagut de tallar.
Sempre cerqueu ciutats que tinguin algun vincle especial amb la cultura catalana. Perpinyà n’és el millor exemple?
En vint-i-nou anys, l’aplec ha anat passant per diverses fases i no sempre ha estat així. Els criteris per a escollir ciutat han anat canviant: depenia que ens convidessin, que un ciutadà prengués la iniciativa, tal com va passar l’any passat… A banda, com a grans presentadors de la cultura catalana a Europa, hem actuat en ciutats que no sabien res del nostre país. Per tant, hem passat per totes les fases de criteris d’elecció. Però sí que és cert que l’elecció de Perpinyà és molt pensada: hem buscat una ciutat que pogués acollir un aplec tan multitudinari i que a més fos el punt més septentrional dels Països Catalans.
És la primera vegada que s’hi involucren tantes entitats locals?
La gran majoria de les entitats de cultura popular de la Catalunya Nord han respost de manera massiva. En molts aplecs hi ha hagut presència d’entitats nord-catalanes però aquest any juguen a casa i cobles com ara la Mil·lenària, que és de Perpinyà mateix, els gegants de Talteüll… hi seran ben presents.
Normalment l’aplec serveix per a difondre la cultura popular catalana però en aquest cas pot ser més aviat un intercanvi.
Potser és la vegada que l’aplec tindrà el significat més literal del mot: una trobada festiva en ocasió d’una celebració de caràcter folklòric. Enguany no serà tant una mostra de cultura popular en una ciutat europea per a difondre les nostres tradicions sinó que realment és una trobada de diverses colles que fan la mateixa activitat. Les colles del Principat van a actuar a Perpinyà i realment es troben a casa seva.
La sardana i la música de cobla hi tenen un paper destacat perquè són molt arrelades a Catalunya Nord?
La sardana a Catalunya Nord, que és el bressol dels instruments de la cobla, sempre hi ha estat molt ben representada i hi té una vida pròpia important. Fins i tot hi és molt més arrelada que en alguns pobles i ciutats del Principat. En canvi, les colles dels altres àmbitslluiten contra uns altres actes culturals de l’estat francès. I per desgràcia a l’aplec no podran participar-hi totes les que voldrien perquè ja tenen compromisos adquirits a la Catalunya Sud, com ara els diables de Baó o els castellers del Riberal.
Però fins a Perpinyà no s’hi desplaçaran solament colles, sinó dues exposicions i s’hi farà una conferència.
Ja fa tres aplecs que vam encetar una col·laboració amb el Museu Etnològic de Barcelona,on portem a la ciutat convidada una de les exposicions del museu nòmada. Enguany, volíem continuar aquesta dinàmica i durant la mostra Som Cultura Popular vam demanar als assistents que escollissin l’exposició que volien que portéssim a Perpinyà. Però hi va haver un empat entre ‘La Patum i altres patrimonis’ i ‘Les grans forques’ i al final les hi portem totes dues: l’una serà a l’ajuntament i l’altra a la Casa de la Generalitat. I ja que Perpinyà és a prop i tenim aquesta col·laboració amb el Museu Etnològic, el seu director, Josep Fornés, farà una conferència sobre els rituals del foc que enllaci el tema de les dues exposicions.
L’espectacle central serà un homenatge a Josep Maria Folch i Torres. Com serà?
Un dels problemes que vam detectar a l’Aplec Internacional és que li faltava ritme d’espectacle i per això vam dissenyar un espectacle central que ho combinés tot. Enguany el fil argumental és el centenari d’en Folch i Torres perquè ens dóna molt joc: el foc, els pastorets, la lluita entre àngels i diables… Aquesta és la nostra manera d’homenatjar Folch i Torres, com l’any passat ja ho vam fer amb Joan Amades, però amb els anys hem fet servir fils argumentals molt variats que no sempre han tingut a veure amb la cultura tradicional catalana sinó que han servit de nexe d’unió entre cultures. Durarà cinc hores –de les 18.00 a les 23.00–, hi participaran tots els àmbits i el Castellet hi tindrà un paper protagonista.
L’any passat a Torí no vau poder cremar. A Perpinyà sí?
Sí, però per raons de seguretat tot el foc anirà concentrat al final de l’espectacle. Tot i que també hem tingut problemes, perquè la directiva europea és tremendament dura, hem pogut arribar a un consens. Ha estat més fàcil que no a Torí o a Budapest perquè quan parles amb les autoritats ja saben de què va, però no ha deixat de ser problemàtic. Per exemple a nosaltres no ens agrada treballar amb tanques metàl·liques però hem hagut de claudicar per a poder cremar.
També introduireu alguna novetat en les cercaviles.
No hi haurà una única cercavila, sinó tres cercaviles de base que seguiran un recorregut més o menys lliure. Pel centre de Perpinyà, que té els carrers molt estrets, els grups podran parar per actuar sempre que vulguin. No hi haurà ningú que els marqui el ritme i amb això les colles hi guanyaran. El format serà més petit, però més àgil.
I com serà el nou model d’aplec,a partir de l’any vinent?
No en puc avançar gaires coses, perquè primer ho han de saber les colles que van a Perpinyà i, a banda d’això, encara s’hi treballa. De moment no podem dir ni on serà ni com serà. Ara, sí que és clar que el nou model serà més ‘oficialista’ en el sentit que els participants ensenyarana tot Europa què és Catalunya oficialment. Faríem un paper més d’ambaixadors de la cultura popular catalana. Tot i això serà difícil de no perdre l’essència de l’aplec, la voluntarietat.
