23.11.2017 - 22:00
Han passat seixanta anys d’ençà del 1957, quan Manuel de Pedrolo (1918-1990) va escriure els quatre volums de La terra prohibida, una de les tetralogies més agosarades de la literatura catalana contemporània i la que explica més bé l’independentisme resistent dels anys cinquanta. L’editorial Comanegra acaba de recuperar-ne els dos primers llibres en un sol volum, i publicarà els dos darrers, també unificats, l’any vinent. A més, l’editorial ha publicat un altre text de Pedrolo, el conte ‘El principi de tot’, en aquest cas il·lustrat per Pep Boatella; el llibre, després de la intervenció de l’il·lustrador, ha esdevingut una petita joia. Amb aquestes dues recuperacions, que se sumen a les de Sembra Llibres, Tigre de Paper, Orciny Press, Pagès Editors, Alrevés, Edicions 62 i més editorials –que ja han aparegut o apareixeran aviat–, es pot assegurar que el centenari de Manuel de Pedrolo, que ocuparà tot l’any vinent, arrenca de la millor manera possible: amb llibres de l’autor als prestatges de les llibreries.
La presentació de la feina de Comanegra també ha estat útil per a saber alguns detalls de l’any que es dedicarà a commemorar el centenari del naixement de l’autor més venut de la literatura catalana. Més venut gràcies al Mecanoscrit del segon origen, l’èxit del qual, paradoxalment, gairebé ha ocultat al públic la resta de la ingent producció pedroliana. El corpus de l’autor conté 128 títols i abans de Sant Jordi s’hi afegirà l’únic manuscrit inèdit que en mancava, també publicat per Comanegra. És un llibre d’autoficció que Pedrolo va regalar a la seva filla Adelais quan va fer quinze anys i que ara ella ha decidit que, finalment, vegi la llum.
La presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, va explicar ahir: ‘Pedrolo tocava tots els gèneres. Li interessava absolutament tota mena de literatura i conrear-la com un compromís molt clar amb la llengua i el país.’ Segons Borràs, Pedrolo és com un iceberg, perquè tan sols en coneixem la punta emergent, i va posar un èmfasi especial en la voluntat d’experimentar que tenia.
Tot això va ser just abans de fer públic el nom de la nova comissària de l’Any Pedrolo: Anna Maria Villalonga, professora de la Universitat de Barcelona i gran divulgadora de la literatura catalana contemporània a les xarxes socials. ‘Estic convençuda –va dir Villalonga– que només la literatura ens pot salvar com a poble. És un repte grandiós ser la comissària de l’Any Pedrolo, perquè és una capsa de sorpreses, amb una obra fecundíssima que costa de tenir sencera al cap, però que és d’una vigència absoluta, tant per la ideologia –perquè Pedrolo era un independentista insubornable–, com per la modernitat literària, innovadora i original.’
Villalonga va afegir: ‘Pedrolo tothom el coneix, però poca gent sap qui és i n’ha llegit els llibres que no són més habituals. Per això cal aconseguir que tingui un reconeixement acadèmic més gran i fer una nova aproximació a la seva obra.’ Per aquest motiu, un dels eixos centrals de l’Any Pedrolo seran els dos congressos prevists: un a la Universitat Autònoma i un altre a la Universitat de Barcelona. A més, s’ha aconseguit que es parli de Pedrolo en tots els festivals de novel·la negra del país. També es pretén que als centres d’ensenyament secundari se’n llegeixin més llibres que el Mecanoscrit del segon origen i Joc Brut.
La comissària va destacar la complicitat amb la Fundació Pedrolo i l’Espai Pedrolo, i també el moviment que produeixen la societat civil i entitats petites i mitjanes perquè l’any Pedrolo sigui veritablement transversal més enllà dels dos grans congressos i d’actes institucionals com el de les lletres al parlament o la inauguració i la cloenda. Un altre dels objectius és que l’escriptor sigui molt present a les xarxes socials. A aquesta activitat, s’hi dediquen contínuament la seva filla Adelais i la comissària. Totes aquestes accions es complementaran amb exposicions, actes a biblioteques, conferències, espectacles literaris i tota mena d’esdeveniments. Per exemple, tot i que la poesia és una de les facetes menys conegudes de l’escriptor, el Pedrolo poeta serà al festival de poesia de Sant Cugat, segons que va explicar Laura Borràs. A més, el premi 7 Lletres posarà una atenció especial a les activitats sobre Pedrolo.
Un dels problemes a què caldrà fer front immediatament és la fixació del pressupost, atès que els comptes de la Institució de les Lletres Catalanes són blocats des del 21 de setembre per impedir que amb aquestes partides es pogués col·laborar a organitzar el referèndum. Borràs va explicar: ‘Se suposa que després de les eleccions tindrem una situació més normalitzada i un pressupost prorrogat que permetran de desenvolupar la commemoració.’
L’Any Pedrolo coincideix cronològicament amb el vintè aniversari de la mort de Jaume Fuster i amb el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany. Tots tres van impulsar en la mesura de les seves forces la novel·la negra en català i, tot i que no hi ha cap activitat concreta que els relacioni, s’aprofitarà que el professor Àlex Martín Escribà publicarà el seu estudi sobre Jaume Fuster per tractar-ho. Les publicacions sobre Pedrolo també seran importants enguany: s’editarà la biografia que prepara Bel Zaballa; es reeditarà l’assaig de Jordi Arbonès a Pagès Editors; i es publicarà un llibre sobre els informes de lectura que feia Pedrolo, juntament amb més assaigs i estudis, una altra de les facetes importants durant la commemoració.
Museïtzació de la casa pairal
La pressió popular per a demanar que la casa pairal de Pedrolo a Tàrrega esdevingui un museu sembla que ha obtingut bons resultats. Adelais de Pedrolo va explicar: ‘Fa un mes es va aprovar per unanimitat una proposta de la CUP de fer un museu de la casa pairal’, una petició que la filla de l’escriptor feia des de molts anys enrere i que finalment s’ha acomplert. ‘Això, a la llarga, ens permetrà de fer una ruta de Pedrolo per l’Urgell i la Segarra, entre l’Espai Pedrolo i la casa-museu.’ De moment, el llegat documental pedrolià és d’accés restringit als investigadors, tot i que, gràcies a la càtedra Màrius Torres, es comença a digitalitzar.
Un somni de fa vint-i-set anys
La recuperació de La terra prohibida era una dèria d’Adelais de Pedrolo d’ençà de la mort de son pare. L’havia oferta a nombroses editorials i s’havien fet passos per publicar-la, però era una feina massa complexa. Són 1.500 pàgines, impossibles d’aplegar en un sol volum i difícils de vendre en quatre. Comanegra ha optat per editar-les en dos volums. Joan Sala, director de l’editorial, explica: ‘Nosaltres som molt lectors de Pedrolo, però aquests llibres no els havíem llegits. Quan l’Adelais ens va parlar de la tetralogia, la vam comprar de segona mà i ja vàrem veure que era molt potent i que era molt important com a obra, que podia arribar a un públic molt ampli perquè és molt llegidora. I ens va seduir com només ho fan les obres magnes. El problema era fer-la viable econòmicament i hem optat per aquesta solució.’
L’obra inclou un pròleg-estudi de Patrícia Gabancho. L’editor Jordi Puig explica: ‘Davant una obra inabastable com la de Pedrolo, has de seleccionar i prioritzar. Vam decidir-nos per La terra prohibida, que és bastant desconeguda i molt vigent. L’obra es va escriure el 1957 però no es va poder publicar fins el 1977. És un retrat social del moviment independentista de l’època. És molt interessant i, llegit ara, encara més. Pedrolo no volia parlar d’herois ni explicar una novel·la èpica, sinó que ens mostra uns personatges que són compatriotes iguals que tots. La distància entre l’escriptura i la publicació li va fer molt de mal, però pensem que, ara que el país viu un moment tan interessant, és quan s’ha de llegir aquesta obra, que és de màxima vigència.’ Puig també va defensar la publicació d’El principi de tot en el format escollit: ‘Amb aquest àlbum il·lustrat potser oferim una porta d’entrada a nous lectors de l’obra de Pedrolo i és una aposta de la casa per la il·lustració de grans autors del país.’
Per una altra banda, la filla de Pedrolo va explicar: ‘El pare va abandonar el conte perquè se li feia curt, però així i tot en va escriure gairebé tres-cents. Per mi és molt important que s’hagi recuperat d’una manera tan bonica que és un regal per a la vista. Sobre la tetralogia, és una obra marcadament política i per això es una de les meves preferides. L’obra del meu pare va ser una obra de servei als Països Catalans i ell el servia d’aquesta manera, amb les paraules. Era un obsés de la llibertat, que va haver de tenir el llibre amagat a casa sota uns falsos graons, esperant el moment de poder publicar-lo. Per mi és una de les obres cabdals de la literatura del pare i el moment de publicar-lo és molt adient, perquè hem vist com l’estat, amb la connivència d’Europa, s’ha tret la careta per anorrear-nos com a poble.’
