31.12.2017 - 02:00
|
Actualització: 31.12.2017 - 12:51
Centenars de milers de dones, sobretot als Estats Units però també arreu del món, manifestant-se en contra seu. Així va començar l’any Donald Trump com a president dels Estats Units d’Amèrica. I amb centenars de milers de persones indignades amb ell per reconèixer diplomàticament Jerusalem com a capital d’Israel. Així acaba l’any Donald Trump. El 2017, el primer any de l’era Trump, comença i acaba amb el món capgirat per les seves sortides de to. Però aquest 2017 ha dut moltes més coses. Per desgràcia, una sèrie d’atemptats van sacsejar Europa, i el món. La corrupció va devorar Espanya, amb la primera sentència de la història per un membre de la casa reial espanyola, i l’amenaça de la ultradreta ha planejat sobre Europa en el seguit d’eleccions de les grans potències europees.
—TRUMP ESPANTA EL MÓN
Dia 20 de gener: Comença l’era Trump
Donald Trump pren possessió com a 45è president dels Estats Units. El polèmic multimilionari promet el càrrec al Capitoli, sobre dues bíblies, una de seva i una altra d’Abraham Lincoln, en un acte amb milers d’assistents. En el primer discurs, promet uns Estats Units forts i orgullosos. És el president dels EUA que arriba al càrrec amb la popularitat més baixa.
Dia 21 de gener: Primera gran mobilització contra Trump
LA XIFRA: 500.000 assistents a la Marxa de les Dones
El primer dia del mandat de Donald Trump com a president dels Estats Units no és un dissabte tranquil. La Marxa de les Dones omple els carrers de Washington per protestar contra les seves idees ‘sexistes’ i ‘discriminatòries’. Els organitzadors asseguren que hi han assistit més de 500.000 persones.
Dia 1 de juny: Trump dinamita els acords contra el canvi climàtic
El president dels Estats Units, Donald Trump, va fent passos polèmics i anuncia que el seu país es retirarà de l’acord de París del 2015 contra el canvi climàtic. La decisió, gravíssima, deixa els Estats Units fora del consens mundial, al costat dels únics dos estats que no l’havien signat fins ara: Nicaragua i Síria. Però amb una diferència molt important, perquè aquests dos països junts emeten el 0,24% del total mundial de gasos amb efecte hivernacle, mentre que els Estats Units són el segon país (després de la Xina) amb més emissions: prop del 18% del total.
Dia 6 de desembre: Trump reconeix Jerusalem com a capital d’Israel
Donald Trump reconeix Jerusalem com a capital d’Israel i anuncia que hi traslladarà l’ambaixada dels EUA. La decisió del president trenca de manera directa amb l’ONU, que considera que Jerusalem ha de ser la capital de l’estat israelià i palestí. Diversos aliats havien recomanat a Trump que no fes el pas perquè enterrava qualsevol oportunitat d’assolir la pau a la regió. ‘Avui és el moment de reconèixer Jerusalem com la capital d’Israel.’ Amb aquestes paraules, el president dels Estats Units ha fet un pas que cap dels seus antecessors no s’havia atrevit a fer d’ençà de la fundació d’Israel i que pot sacsejar tot el Llevant i menar a una situació de més violència.
—UNA EUROPA SACSEJADA PELS ATEMPTATS…
Però l’atemptat que més va trasbalsar el país va ser el del 17 d’agost a La Rambla de Barcelona. Ací en podeu veure una cronologia dels fets:
I a més, arreu del món els atemptats segueixen matant milers de persones:
—Atemptats: 1.121
—Morts: 7.568
Els prinicipals atacs:
—Dia 2 de gener: Bagdad, Iraq. 56 morts. Estat Islàmic
—Dia 7 de gener: Alep, Síria. 60 morts. Estat Islàmic
—Dia 10 de gener: Kabul, Afganistan. 38 morts. Talibans
—Dia 18 de gener: Gao, Mali. 77 morts. Al-Mourabitoun
—Dia 21 de gener: Kandahar, Afganistan. 43 morts. Talibans
—Dia 25 de gener: Mogadisu, Somàlia. 28 morts. Al-Shabaab
—Dia 16 de febrer: Sehwan, Pakistan. 91 morts. Estat Islàmic.
—Dia 19 de febrer: Mogadishu, Somàlia. 39 morts. Al-Shabaab
—Dia 8 de març: Kabul, Afganistan. 100 morts. Estat Islàmic
—Dia15 de març: Damasc, Síria. 40 morts. Estat Islàmic
—Dia 31 de març: Parachinar, Pakistan. 24 morts. Jamaat.
—Dia 9 d’abril: Tanta, Egipte. 30 morts. Estat Islàmic.
—Dia 21 d’abril: Mazar-el-Sharif, Afganistan. 256 morts. Talibans.
—Dia 9 de maig: Anbar, Iraq. 47 morts. Estat Islàmic
—Dia 18 de maig: Hama, Siria. 52 morts. Estat Islàmic.
—Dia 20 de maig: Bagdad, Iraq. 35 morts. Estat Islàmic.
—Dia 31 de maig: Kabul, Afganistan. 150 morts. Autoria desconeguda.
—Dia 9 de juny: Kerbala, Iraq. 30 morts. Estat Islàlmic
—Dia 14 de juny: Mogadishu, Somàlia. 31 morts. Al-Shabaab
—Dia 23 de juny: Parachinar, Pakistan. 78 morts. Jamaat
—Dia 24 de juliol: Lahore, Pakistan. 26 morts. Talibans
—Dia 26 de juliol: Maiduguri, Borno. Nigèria. 69 morts. Boko Haram
—Dia 15 d’agost: Maiduguri, Borno, Nigèria. 27 morts. Boko Haram
—Dia 14 de setembre: Nasyriyah, Iraq. 84 morts. Estat Islàmic
—Dia 17 de setembre: Mossul, Iraq. 24 morts. Estat Islàmic
—Dia 12 d’octubre: Deir Al-Zor, Síria. 50 morts. Estat Islàmic
—Dia 14 d’octubre: Mogadishu, Somàlia. 512 morts. Al-Shabaab
—Dia 18 d’octubre: Kandahar, Afganistan. 43 morts. Talibans
—Dia 20 d’octubre: Kabul, Afganistan. 56 morts. Estat Islàmic
—Dia 31 d’octubre: Nova York, EUA. 8 morts. Estat Islàmic
—Dia 4 de novembre: Deir ez-Zor, Síria. 100. Estat Islàmic
—Dia 5 de novembre: Aden, Yemen. 15 morts. Estat Islàmic
—Dia 17 de novembre: Deir ez-Zor, Síria. 26 morts. Estat Islàmic
—Dia 21 de novembre: Tuz Kurma, Iraq. 123 morts. Estat Islàmic
—Dia 21 de novembre: Mubi, Nigèria. 50 morts. Boko Haram
—Dia 24 de novembre: Bir al-Abd, Egipte. 309 morts. Estat Islàmic
—Dia 27 de novembre: Bagdad, Iraq. 17 morts. Estat Islàmic
—Dia 2 de desembre: Rawandiz, Iraq. 25 morts. Estat Islàmic
—Dia 2 de desembre: Maiduguri, Borno, Nigèria. 15 morts. Boko Haram
—Dia 8 de desembre: Butembo, Congo. 19 morts. Forces Aliades Democràtiques
—Dia 14 de desembre: Mogadishu, Somàlia. 18 morts. Al-Shabaab
—Dia 28 de desembre: Kabul, Afganistan. 41 morts. Estat Islàmic
—Dia 29 de desembre: El Caire, Egipte. 9 morts. No reivindicat
—LA CORRUPCIÓ DEVORA ESPANYA
Dia 16 de gener: Bárcenas destapa la caixa B del PP
L’ex-tresorer del PP Luís Bárcenas confirma que el partit té una ‘comptabilitat extracomptable’, al començament del judici pel cas Gürtel. D’acord amb les seves explicacions, els empresaris feien donacions al PP per mitjà de l’ex-tresorer Àlvaro Lapuerta, però Bárcenas nega que aquestes aportacions tinguessin ‘caràcter finalista’. Segons ell, és una pràctica normal entre empresaris que volen ‘donar un cop de mà a tots els partits’. Ho compara amb la relació que la gent té amb el seu metge o amb el lampista.
Dia 10 de febrer: Primera sentència pel cas Gürtel
El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià condemna a nou anys de presó Milagrosa Martínez, ex-presidenta de les Corts i ex-consellera de Turisme, per haver falsejat contractes de la Fira de Turisme (Fitur) en favor de la trama Gürtel. És la primera sentència del complex entramat corrupte. Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, més conegut per el Bigotes, han estat condemnats a tretze anys cadascun. Segons la condemna, són culpables de malversació de cabals públics, tràfic d’influències, suborn, falsedat i associació il·lícita.
Dia 17 de febrer: Sentència monàrquica
Sentència polèmica. L’audiència de les Illes Balears absol Cristina de Borbó, germana del rei espanyol, en la sentència del cas Nóos que s’ha sabut avui. Malgrat la petició de vuit anys de presó de l’acusació particular, representada pel grup ultradretà Manos Limpias, només haurà de pagar una multa. En canvi, el seu marit, Iñaki Urdangarin, ha estat condemnat a sis anys i tres mesos de presó per haver desviat diners públics. Li imputen els delictes de prevaricació, malversació, frau, tràfic d’influències i dos delictes contra la hisenda pública i li imposen una multa de 512.000 euros. La sentència també condemna l’ex-president del govern balear Jaume Matas a tres anys i vuit mesos de presó i a set d’inhabilitació per prevaricació i frau.
Dia 1 de març: Comença el judici pel cas Palau
Després de molts anys d’esperar, concretament des del 23 de juliol de 2009, en què els Mossos van entrar al Palau de la Música, avui comença el judici del cas. Fins ara els principals inculpats, Fèlix Millet i Jordi Montull, només havien admès haver desviat fons del Palau de la Música però ara tota l’atenció se centra en la possibilitat que Montull inculpi Convergència en canvi de l’indult de la seva filla Gemma, que era la directora financera del Palau i a qui la fiscalia demana vint-i-sis anys de presó.
Dia 16 de març: Narcís Serra, investigat pel forat a Caixa Catalunya
El jutge de l’Audiència espanyola Ismael Moreno investiga Narcís Serra, ex-dirigent socialista i ex-president de Catalunya Caixa, i Adolf Todó, ex-director general de l’entitat, per un forat de 720 milions. Moreno els atribueix un delicte d’administració deslleial. El motiu de les pèrdues són una quinzena d’operacions immobiliàries entre el 2000 i el 2007. Segons el fiscal, entre el 2000 i el 2007 Catalunya Caixa va desenvolupar una activitat immobiliària intensa i per a moltes d’aquestes operacions es va atorgar l’aval i la fiabilitat necessaris confiant en la paraula dels socis que hi participaven, sense informes independents previs.
Dia 24 d’abril: Esperanza Aguirre dimiteix per la corrupció
Cau una de les icones més conegudes del PP. La portaveu del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Madrid, Esperanza Aguirre, dimiteix arran de l’escàndol de corrupció que afecta el partit. ‘Em sento enganyada i traïda’, diu en una compareixença de premsa breu. ‘Assumeixo la responsabilitat que em correspon per no haver vigilat Ignacio González. Per no haver descobert abans això que ara han descobert la Guàrdia Civil i el jutge’, ha afegit. L’anomenada operació Lezo, en què s’investiga la malversació de fons i emblanquiment de capitals en una empresa pública de gestió d’aigües, ha portat a la presó l’ex-president de la comunitat Ignacio González, que havia estat la mà dreta d’Aguirre.
Dia 25 d’abril: Jordi Pujol Ferrusola entra a la presó
El jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata decreta presó provisional comunicada sense fiança per a Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l’ex-president de la Generalitat, després de prendre-li declaració sobre dinou operacions que suposadament va fer en el transcurs de les investigacions per provar d’ocultar a la justícia espanyola prop de trenta milions d’euros. És la primera vegada que l’Audiència envia a la presó un dels membres de la família Pujol. De la Mata actua d’acord amb el criteri de la fiscalia, que en les dues ocasions anteriors en què Pujol Ferrusola havia declarat a l’audiència no havia demanat l’ingrés a la presó. L’advocat de l’estat i l’acusació popular de Podem també havien sol·licitat la mesura de presó.
Dia 16 de juny: El cas Palau, vist per sentència
El judici del cas Palau ha quedat vist per a sentència després de tres mesos i mig de judici i gairebé vuit anys d’ençà que els Mossos van escorcollar el Palau de la Música. El judici ha acabat amb l’informe de Convergència Democràtica i la paraula dels acusats i la sentència haurà de determinar si el partit es va finançar il·legalment a través del Palau. El fiscal Sánchez Ulled reclama 14 anys i 9 mesos de presó per a Fèlix Millet i 10 anys i 10 mesos per a Jordi Montull. Tots dos, juntament amb l’ex-directora de la institució, Gemma Montull, van pactar amb la fiscalia de reduir la petició en canvi que tots dos inculpessin Convergència en el cobrament de comissions.
Dia 19 de juliol: Creix la llista de morts encausats per corrupció del PP: Miguel Blesa
La Guàrdia Civil ha trobat el cadàver de l’ex-president de Caja Madrid Miguel Blesa en una finca de Villanueva del Rey, a Còrdova. L’ex-banquer tenia un tret al pit fet amb una escopeta de caça. La primera hipòtesi que s’estudia és la del suïcidi. A la finca on s’ha trobat el cos, que es diu Puerto del Toro, Blesa hi acostumava a anar a caçar. Aquest matí esmorzava amb un grup d’amics abans de sortir de cacera i s’ha alçat dient que anava a moure el cotxe. Ha estat aleshores que s’ha sentit el tret. Poc després, n’han trobat el cos. Els qui l’acompanyaven eren el gestor de la finca i amic seu, Rafael Alcaide, un treballador i el guarda.
—ELECCIONS I SACSEIG POLÍTIC A EUROPA
Dia 29 de març: Comença el Brexit
El govern del Regne Unit notifica oficialment a la Unió Europea que deixarà la institució. L’ambaixador britànic davant la UE, Tim Barrow, lliura la carta que invoca l’article 50 del Tractat de la UE al president del Consell Europeu, Donald Tusk. A partir d’ara s’obre un període de negociacions per a pactar les condicions de la sortida. L’article 50 del tractat preveu un període de negociacions de dos anys, ampliable si entre els estats membres hi ha unanimitat a allargar-lo. Amb tot, si Londres i Brussel·les no aconsegueixen pactar els termes de la sortida, el Regne Unit també pot optar per anar-se’n sense acord, una opció poc desitjada però per a la qual el govern britànic ha admès que ja té plans de contingència.
Dia 7 de maig: Macron derrota Le Pen
Emmanuel Macron serà el nou president de l’estat francès. El percentatge de vot que ha obtingut és del 63,39%, mentre que Marine Le Pen s’ha quedat amb un 36,61%. La participació ha estat del 75,53%, cinc punts menys que a la segona volta de les presidencials del 2012 (80,35%). La victòria de Macron enterra el fantasma d’una extrema dreta presidint França, cosa que preocupava la UE. A Catalunya Nord també ha guanyat el candidat liberal, amb el 52% dels vots.
Dia 8 de juny: Victòria amarga de Theresa May
Malgrat guanyar les eleccions al Regne Unit, May perd la majoria absoluta i la força per a negociar el Brexit. El laborista Jeremy Corbyn aconsegueix bons resultats i demana la dimissió de la primera ministra. L’SNP perd més de vint diputats a Escòcia
Dia 18 de juny: Macron també guanya les legislatives
La República en Marxa (LREM), el partit del president francès, Emmanuel Macron, ha aconseguit una majoria absoluta aclaparadora a l’Assemblea francesa. La suma de la coalició d’En Marxa i el Moviment Democràtic atorguen a Macron una majoria presidencial de 361 diputats a la cambra legislativa. L’abstenció en aquesta segona volta de les eleccions legislatives ha superat de sobres el 50% del cens, atès que la participació ha estat del 43,44%. Amb aquest resultat, Macron s’assegura una governabilitat estable.
Dia 24 de setembre: Merkel guanya còmodament
La CDU guanya les eleccions federals d’Alemanya, amb el 33% dels vots. Així doncs, Angela Merkel revalidarà el càrrec i serà la cancellera, en el seu quart mandat consecutiu. Hi ha hagut una participació del 75%, tres punts i mig més que el 2013. El repartiment de diputats és el següent: 239 CDU, 150 SDP, 93 AfD, 77 FDP, 66 Linke i 65 els Verds. Merkel ha comparegut per celebrar la victòria: ‘Hem tingut dotze anys de responsabilitat de govern i no era clar que tornéssim a ser el partit més important.’ També s’ha mostrat preocupada pels resultats d’AfD, per la qual cosa ha anunciat que estudiarien les inquietuds i preocupacions dels votants del partit d’extrema dreta.
Dia 16 d’octubre: Sebastian Kurz, el líder europeu més jove
Àustria fa un viratge cap a la dreta. L’ÖVP passa dels quaranta-set als seixanta-dos escons, mentre que l’extrema dreta de l’FPÖ guanya onze diputats i passa així dels quaranta escons als cinquanta-un. Tot apunta que Kurz es decantarà per arribar a un acord amb l’ultradretà Partit de la Llibertat. De fet, les dues formacions tenen un discurs molt restrictiu en matèria migratòria i d’acollida de refugiats, i el programa de Kurz ja planteja fortes restriccions sobre la immigració.
—I MOLT MÉS…
Moviments polítics a les illes
Dia 14 de febrer: Relleu accidentat a la presidència del Parlament de les Illes
La presidència del parlament canvia de mans per culpa de la corrupció. La presidenta anterior, Xelo Huertas, va haver de plegar acusada de corrupció pel seu partit, Podem. La relleva Baltasar Picornell, que ha estat escollit amb els vots del seu partit i de la resta de formacions progressistes que formen la majoria governamental: PSIB, Més per Mallorca i Més per Menorca.
Dia 26 de març: Tomb regionalista al PP balear
Biel Company és el nou president del PP balear després de derrotar José Ramón Bauzá amb el 71,82% dels vots, un total de 5.306. Company, més mallorquinista, imprimirà un tomb regionalista a la formació. La proposta anticatalanista de Bauzá ha estat completament derrotada al congrés. El nou líder del PP a les Illes ha guanyat a Mallorca, a Menorca, a Eivissa i a Formentera. A Palma, Company ha derrotat Bauzá per 697 vots a 656.
Dia 31 de març: Dimissió al Govern de les Illes
El Govern de les Illes Balears força la dimissió de Ruth Mateu, consellera de Transparència, Cultura i Esports, per la seva implicació en la presumpta trama d’adjudicacions de contractes de l’anomenat cas Més. Mateu, segons diverses informacions, va atorgar 42.700 euros sense concurs públic per diverses feines a Jaume Garau, cap de campanya de Més en les darreres eleccions. El cessament ha estat anunciat per la presidenta del govern balear, Francina Armengol: ‘Hi ha un seguit de contractes que poden desvirtuar el codi ètic que ens hem traçat al Govern de les Illes Balears.’
Dia 30 de juny: Primer batlle independentista de Palma
Antoni Noguera, de Més per Mallorca, pren possessió aquest vespre de la batllia de Palma, en substitució del socialista José Hila, tal com van acordar tots dos partits. D’aquesta manera, Palma té per primera vegada un batlle independentista, que en la primera intervenció ha deixat clara la seva defensa d’un turisme ‘responsable’. ‘Volem una ciutat d’èxit no que mori d’èxit, una ciutat que gestioni la dinàmica global amb mesures locals efectives i realistes, que aturi la turistització.’ No obstant això, Noguera ha obert la mà als turistes i ha assegurat que l’ajuntament vol que els visitants se n’enduguin ‘una bona experiència’.
Dia 22 de juliol: Francina Armengol continua al capdavant del PSIB
La presidenta del govern, Francina Armengol, ha estat ratificada com a secretària general del PSIB en el tretzè congrés del partit. La presidència de l’executiva, que ha obtingut el 85% dels vots –195 de favorables dels 228 vàlids– l’exercirà Bel Oliver. Armengol ha assegurat que els socialistes vertebren l’esquerra i que són l’esquerra responsable i del futur. Ha reivindicat l’obertura del PSIB als processos de primàries i els guanys en transparència i participació i ha afegit que la transparència també havia arribat al govern de les Illes. ‘Podem dir sense complexos que l’esquerra gestiona molt bé els recursos públics’, ha destacat.
Dia 13 de desembre: Biel Barceló dimiteix
El vice-president del govern i conseller d’Innovació, Recerca i Turisme, Biel Barceló, dimiteix durant la reunió de l’executiva de Més per Mallorca. Barceló comunica la decisió al partit i a la presidenta, Francina Armengol, després de la polèmica que hi ha hagut per un viatge a Punta Cana que va fer la setmana passada. El vice-president va acceptar un regal d’un programa esportiu de Canal 4 en el qual col·labora per anar uns dies de vacances. Pressionat per la seva formació, pels altres grups del govern i per l’oposició, finalment ha hagut de deixar el càrrec.
Dia 18 de desembre: Busquets jura el càrrec de vice-presidenta sense renunciar al dret de decidir
Bel Busquets, fins ara coportaveu de Més per Mallorca, ja és la vice-presidenta del govern i consellera d’Innovació, Recerca i Turisme. Avui ha fet el jurament al Consolat de Mar, en què ha promès lleialtat a la constitució espanyola ‘per imperatiu legal’ i ‘sense renunciar als drets dels pobles de les Illes a decidir sobre el seu futur lliurement’. La successora de Biel Barceló ha lloat el seu predecessor i ha dit que en continuaria la tasca. Busquets va entrar al Parlament de les Illes a les últimes eleccions: ocupava el número set a la llista de Més per Mallorca. Com a diputada, ha estat portaveu a les comissions de Salut, Educació, Cultura i Esports. El març del 2016 va esdevenir la primera secretària general del PSM i poc després va ser elegida membre de l’executiva de Més per Mallorca i coportaveu.
ETA es desarma
Dia 17 de març: ETA anuncia el desarmament total
L’organització armada basca ETA decideix d’accelerar el seu desarmament unilateral. Representants de la societat civil expliquen que ETA anunciarà una llista d’amagatalls d’armes per facilitar el desarmament, arran de la inacció de l’estat espanyol en aquest àmbit. L’encarregat de fer-ho públic és un membre de la societat civil basca, Txetx Etcheverry, que explica al diari Le Monde que començaran el 8 d’abril: ‘ETA ens ha confiat la responsabilitat del desarmament del seu arsenal i el 8 d’abril s’haurà desarmat completament.’
Dia 8 d’abril: ETA lliura les armes
ETA lliura les armes a les autoritats franceses. L’organització envia una llista amb vuit amagatalls d’armes i explosius situats a Euskadi Nord a la Comissió Internacional de Verificació (CIV), que traslladarà el document a les autoritats franceses perquè requisin l’arsenal d’ETA. L’organització fa arribar el document a la comissió per mitjà de l’integrant del grup Luhuso Jean Nöel Etcheverry. Els ‘artesans de la pau’ han comparegut al teatre de l’Ajuntament de Baoina per explicar la fi del procés de desarmament. El coordinador de la CIV, Ram Manikkalingam, ha assegurat que era un dia històric perquè s’havia posat fi a l’últim grup armat actiu a Europa i que començava una pau duradora: ‘La comissió creu que aquest pas constitueix l’acte de desarmament d’ETA i que ajudarà a consolidar la pau en la societat basca.’
I més…
Dia 18 de febrer: Clam multitudinari en favor d’acollir refugiats
Catalunya viu una altra gran manifestació, aquesta vegada en favor de l’acolliment de refugiats. La plataforma Casa Nostra, Casa Vostra converteix Barcelona en una riuada blava en la qual participen 500.000 persones, segons els organitzadors. La marxa va des de la plaça d’Urquinaona fins al Passeig Marítim. En els parlaments finals, se senten crítiques als entrebancs que posen la UE i l’estat espanyol als refugiats per a arribar a Europa i acollir-los.
Dia 9 d’abril: S’ha mort Carme Chacón
L’ex-diputada del PSC al congrés espanyol Carme Chacón s’ha mort avui a Madrid. La seva família no la localitzava des d’ahir a la nit i avui uns quants amics s’han desplaçat a casa seva, on l’han trobada morta. Chacón, de tan sols quaranta-sis anys, tenia problemes de cor i un metge del Samur n’ha certificat la defunció. La seva mort commociona la política catalana i l’espanyola, perquè molta gent ignorava que tingués una cardiopatia congènita.
Dia 29 de juny: El parlament anul·la els judicis del franquisme
El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la llei de reparació de les víctimes del franquisme, que declara il·legals els consells de guerra a Catalunya i anul·la els 63.961 judicis franquistes entre el 1938 i el 1978. Acabada d’aprovar-se la llei, diputats i representants de les entitats de la memòria històrica han entonat ‘Els segadors’. La norma considera il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació –anomenat posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar–, perquè eren contraris a la llei i vulneraven les exigències del dret a un judici just. A més, constata la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra.
Dia 5 d’agost: Col·lapse a l’aeroport del Prat
El primer dia de vaga parcial dels treballadors d’Eulen a l’aeroport del Prat es formen llargues cues als controls de seguretat, d’una durada entre quaranta minuts i una hora en la primera aturada (5.30-6.30). La jornada maratoniana de dotze hores de negociacions entre Aena, la direcció de l’empresa Eulen –la concessionària que gestiona els controls de seguretat a l’aeroport del Prat– i el comitè de vaga dels treballadors s’ha acabat sense acord. Els treballadors d’Eulen mantenen la vaga parcial convocada per a aquests dies vinents i l’aturada indefinida a partir del 14 d’agost. A mesura que creixen les cues, creix també la indignació popular i comencen a circular acusacions de boicot del govern espanyol a una infraestructura clau per a Catalunya.
Dia 4 de novembre: Manifestació a Perpinyà pel dret de decidir
Milers de manifestants ocupen els carrers de Perpinyà per celebrar la Diada de Catalunya Nord. Enguany, la marxa festiva i reivindicativa organitzada per organitzacions culturals i partits nord-catalans porta el lema ‘Sem Catalunya Nord, volem decidir’. L’afluència ha estat molt superior a la d’anys anteriors, un fet que els organitzadors atribueixen a l’impacte del procés cap a la independència. Els manifestants, que reivindiquen el dret de decidir i la unitat de la llengua catalana, criden lemes com ara ‘Volem decidir’ i ‘Ni França ni Espanya, Països Catalans’. També demanen l’alliberament dels presos polítics catalans, reivindicació present en molts crits i pancartes.
Dia 6 de desembre: Andorra supera l’examen fiscal de la UE
Andorra supera l’examen de la Unió Europea (UE) i ja no consta en la llista d’estats no cooperants en matèria fiscal, que s’ha fet pública avui. Això vol dir que n’ha estat reconeguda la transformació del sector bancari, que ha adquirit més transparència i que ja ha assolit l’homologació internacional. Aquesta llista inclou més de disset estats i és elaborada d’acord amb tres criteris que estableix el Consell d’Europa: la transparència fiscal, el marc impositiu i l’aplicació de mesures contra l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis. La directora general d’Andorran Banking, Esther Puigcercós, ha dit, satisfeta, que la decisió comunitària era la ‘constatació definitiva de l’encert estratègic en la determinació a favor de la transparència fiscal i l’homologació internacional’. Per Puigcercós és un reconeixement internacional de molta importància per al sector bancari del Principat, per l’adaptació als estàndards internacionals de transparència.
Dia 14: Quatre morts en un xoc a Millars
Un tren de la línia Perpinyà – Vilafranca de Conflent ha col·lidit amb un autobús escolar en un pas a nivell entre Millars i Sant Feliu d’Amunt (Rosselló). El prefecte Philippe Vignes ha explicat que quatre menors havien mort i que hi havia vint-i-quatre ferits greus, dels quals vint-i-un anaven en l’autobús i tres en el tren. ‘S’han distribuït pels principals hospitals, especialment al de Perpinyà’, ha dit. L’autobús accidentat transportava adolescents de tretze anys a disset.
Podeu llegir tot l’Anuari 2017:
