30.12.2017 - 22:00
|
Actualització: 22.01.2018 - 16:07
De Brussel·les a Brussel·les: l’any 2017, en termes de política catalana, va començar amb la conferència del president Puigdemont, el vice-president Junqueras i el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, a la capital europea per explicar la voluntat de fer un referèndum d’autodeterminació. Dotze mesos després i havent guanyat a les urnes, el president Puigdemont és a Brussel·les una altra vegada; ara, en condició de president a l’exili per l’amenaça de la violència i la repressió de l’estat espanyol.
Dia 24 de gener: Conferència de Puigdemont a Brussel·les
El president Puigdemont aterra a Brussel·les acompanyat del vice-president, Oriol Junqueras, i del conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, per explicar en una conferència al Parlament Europeu la proposta catalana de referèndum. La sala d’actes és plena de gom a gom malgrat els intents del PP de boicotar l’acte. Entre el públic, una quarantena d’eurodiputats escolten com el president de la Generalitat es compromet a fer un referèndum amb garanties democràtiques enguany i la voluntat de Catalunya de continuar a la UE si esdevé un estat independent.
Dia 28 de gener: La CUP diu sí al pressupost
El consell polític de la CUP anuncia que donarà suport al pressupost del govern Puigdemont i, doncs, aplana el camí cap al referèndum. Quim Arrufat explica que la seva formació discrepa de la proposta dels comptes del govern, perquè hi manca contingut social, però justifica el sí en l’objectiu de garantir que es faci el referèndum i s’obri el procés constituent. Per subratllar la discrepància, dos diputats de la CUP hi votaran a favor i els vuit restants s’abstindran. Però amb el vist-i-plau als comptes, desapareix l’últim escull polític per al govern Puigdemont per a convocar el referèndum.
Dia 6 de febrer: Judici al 9-N
El 9-N arriba als tribunals. L’ex-president Artur Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i l’ex-consellera Irene Rigau defensen davant el jutge del TSJC que la consulta responia al mandat parlamentari i en desvinculen els funcionaris. Mentrestant, davant l’edifici del TSJC es manifesten més de 50.000 persones convocades per l’ANC i l’Òmnium. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanya els encausats, que surten del Palau de la Generalitat i van a peu fins al passeig de Lluís Companys, passant pel Fossar de les Moreres.
Dia 27 de febrer: Homs al Suprem espanyol
La persecució dels responsables del 9-N porta l’ex-conseller de presidència Francesc Homs al Tribunal Suprem espanyol. Hi arriba acompanyat d’una nombrosa comitiva, encapçalada per Artur Mas. En un judici tens, Homs assegura que assumeix tots els fets que li imputen ‘i més’ i s’encara unes quantes vegades amb el fiscal i el jutge, que li adverteix que ‘no és a casa seva’. A diferència de Mas, Ortega i Rigau al TSJC, Homs no s’ha acollit al dret de no declarar, ans respon amb to directe les preguntes del fiscal, que demana d’inhabilitar-lo.
Dia 24 de març: Unió es dissol
Unió Democràtica posa fi a vuitanta-sis anys d’història, ofegada pels deutes, que pugen a dinou milions d’euros. La decisió s’ha pres després d’haver començat, al jutjat mercantil número 4 de Barcelona, el procés de liquidació del partit, seguint el procés concursal endegat a petició de la formació el setembre del 2016. L’actual secretari general, Ramon Espadaler, ha enviat una carta als militants en què assegura que el partit desapareix per la fallida econòmica, però no pas perquè hagin caducat els seus ideals.
Dia 28 de març: Rajoy torna a prometre inversions que no ha fet
Mariano Rajoy ha tornat a fer les promeses d’inversió en infrastructures a Catalunya que ja va fer l’ex-ministre de Foment José Blanco el 2008: gairebé 4.000 milions en trens de la rodalia de Barcelona fins al 2025, és a dir, la mateixa quantitat promesa entre el 2008 i el 2015, de la qual només s’ha executat un 10%. Tampoc no s’ha complert l’acord d’urgència del 2013 entre el conseller Santi Vila i la ministra Ana Pastor, que preveia un pla d’inversió de 306 milions abans de final del juliol del 2016, del qual només s’ha executat el 4,2%. En un acte a Barcelona amb empresaris, ha desgranat un pla d’inversió de 4.000 milions d’aquí al 2020 en ferrocarrils, aeroports i carreteres. El gruix més important d’aquesta inversió aniria a Rodalia, amb 1.900 milions aquest mandat i 2.000 milions entre el 2020 i el 2025.
Dia 29 de març: El congrés espanyol expulsa Homs
El Tribunal Suprem envia al congrés espanyol l’execució de la sentència que va condemnar Francesc Homs –portaveu del PDECat i ex-conseller de la Presidència– a onze mesos d’inhabilitació per l’organització de la consulta del 9-N. És l’últim requisit que esperava la presidenta del congrés, Ana Pastor, per comunicar a Homs que perdia la seva condició de diputat i demanar a la Junta Electoral espanyola que designi el seu successor a l’escó, que serà el candidat per la demarcació de Barcelona Feliu Guillaumes.
Dia 21 d’abril: El govern es compromet amb el referèndum
El govern de la Generalitat ha escenificat avui al Pati dels Tarongers la unitat i el compromís amb el referèndum sobre la independència de Catalunya, signant un document en què tots els membres de l’executiu es fan corresponsables d’aquesta tasca. ‘Ens comprometem a organitzar, convocar i celebrar un referèndum per donar resposta al mandat democràtic que hem rebut de la ciutadania’, diu el text, que han anat signant tots els consellers del govern. D’aquesta manera l’executiu de Puigdemont desafia la repressió espanyola i esvaeix dubtes sobre si finalment s’acabarà convocant.
Dia 2 de maig: 400.000 signatures pel referèndum
LA XIFRA: després de dos mesos de campanya, el Pacte Nacional pel Referèndum recull 400.000 signatures. El moment culminant de la campanya va ser el dia de Sant Jordi, quan el Pacte va desplegar més de mil punts de recollida a tot el territori i va convertir la diada en una jornada de reivindicació del plebiscit. Els seus promotors hi veuen un aval dels ciutadans al referèndum.
Dia 8 de maig: Forcadell, davant el TSJC
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera, Anna Simó, declaren davant el TSJC acusades d’un delicte de desobediència i prevaricació per haver permès la votació de la resolució sobre el referèndum unilateral en el debat de política general. Abans d’entrar han estat acompanyades per una comitiva encapçalada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i milers de persones que es manifestaven al passeig de Lluís Companys. Han declarat uns vint minuts cadascuna i han apel·lat a la inviolabilitat parlamentària.
Dia 22 de maig: Ultimàtum de Puigdemont a Madrid
Puigdemont avisa Rajoy que o pacta el referèndum o haurà de pactar l’estat català. Ho diu en una conferència a Madrid, acompanyat del vice-president Oriol Junqueras i del conseller Raül Romeva. El president ofereix diàleg ‘fins a l’últim minut de la pròrroga’, però no fixa cap termini concret per a disposar d’una resposta, tot i que adverteix que si no hi ha cap proposta per part del govern espanyol hauran d’acabar negociant l’aplicació del resultat i la transició cap al nou estat.
Dia 9 de juny: Data i pregunta del referèndum
Després de mesos d’incògnita, el president Puigdemont revela la data i la pregunta del referèndum en un acte institucional acompanyat de tot el govern al Palau de la Generalitat i de representants de Junts pel Sí i la CUP. El referèndum es farà el diumenge 1 d’octubre i la pregunta serà binària: ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’ L’enunciat es formularà en català, castellà i aranès. S’haurà de respondre sí o no. El president assegura que el referèndum tindrà conseqüències: ‘La resposta que hi donin els nostres conciutadans, en forma de sí o de no, serà un mandat que aquest govern es compromet a aplicar.’
Dia 11 de juny: Cop de força per al referèndum
El sobiranisme fa una demostració de força, l’endemà passat de l’anunci de la data i la pregunta del referèndum de l’1 d’octubre. En una concentració davant les quatre columnes de Puig i Cadafalch, a Montjuïc, s’hi han aplegat quaranta mil assistents, segons els organitzadors, a més d’un gran nombre de representants d’entitats, de partits i d’institucions molt diverses: des del president, Carles Puigdemont, el vice-president, Oriol Junqueras, i la presidenta del parlament, Carme Forcadell, fins a representants del PDECat, ERC, la CUP, Podem, EUiA… El moment culminant de l’acte ja estat quan Pep Guardiola ha llegit el manifest per a reclamar el referèndum.
Dia 28 de juny: La Guàrdia Civil fa interrogatoris pel referèndum
La Guàrdia Civil continua interrogant funcionaris i membres de la Generalitat per esbrinar els preparatius del referèndum. Agents del cos interroguen el responsable de xarxes socials del govern –un càrrec de designació política– per a la creació de la web del Pacte Nacional pel Referèndum. També són interrogats quatre treballadors més de la Generalitat, tots vinculats amb els preparatius del referèndum de l’1-O.
Dia 1 de juliol: El món local, amb el referèndum
Nova demostració de força del món local. Els batlles de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), més de cinc-cents, han signat un manifest en què es comprometen a cedir els espais municipals per al referèndum de l’1 d’octubre. D’aquesta manera fan cas omís de l’amenaça del govern espanyol contra el món local sobiranista. El paranimf de la Universitat de Barcelona, ple de gom a gom, ha estat l’escenari de l’acte, titulat ‘Món local X referèndum’. Hi han assistit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vice-president, Oriol Junqueras; la presidenta del parlament, Carme Forcadell; el president de l’ANC, Jordi Sànchez; i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a més d’alguns membres del govern. Alguns batlles hi han intervingut per a defensar el referèndum i la independència i s’ha emès un vídeo sobre els greuges de l’estat espanyol respecte de Catalunya.
Dia 3 de juliol: Primera crisi al govern de Puigdemont
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, destitueix el conseller d’Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, per les declaracions en què posava en dubte el referèndum de l’1 d’octubre. Fonts de Presidència han confirmat que Puigdemont havia perdut la confiança en Baiget per les seves crítiques al full de ruta del govern. A les cinc de la tarda, el president del PDECat, el partit de Baiget, entrava a la Casa dels Canonges del Palau de la Generalitat per comunicar-li la decisió. El conseller de Cultura, Santi Vila, en serà el substitut com a conseller d’Empresa i Ocupació i dirigirà temporalment també Cultura fins que se n’hagi designat el substitut. És la primera escletxa a l’executiu català sobre el referèndum.
Dia 4 de juliol: Els detalls del referèndum
Junts pel Sí esbandeix dubtes sobre el referèndum en un acte al Teatre Nacional al qual ha assistit el govern català en ple i el grup parlamentari de Junts pel Sí. Els encarregats d’explicar els detalls són Marta Rovira i Jordi Turull, que exposen les garanties que tindrà, i després hi intervenen el vice-president Oriol Junqueras i el president Carles Puigdemont. ‘Ens comprometem a respectar el vot dels ciutadans de Catalunya. Participació i resultat són els elements clau, que depenen només de la gent, de cap institució. Cap poder no pot frenar això. Cap actuació adreçada contra polítics, funcionaris i empreses no podrà fer res contra les persones; i la victòria la farà possible la gent’, ha declarat el president.
Dia 7 de juliol: El referèndum tensa les relacions entre Iglesias i Fachin
Les relacions entre Podem de Catalunya i la direcció estatal del partit són com més va més tenses, a causa del referèndum. Pablo Iglesias no ha dubtat avui a desautoritzar Albano-Dante Fachin per haver donat suport a la convocatòria de l’1-O com una mobilització contra l’immobilisme del PP. Iglesias ha assegurat que ‘respecta’ les decisions de la direcció de Podem Catalunya, però el seu missatge ha estat totalment contraposat al de Fachin. I ha afegit que està d’acord amb el plantejament del coordinador de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, i la batllessa de Barcelona, Ada Colau: ‘Tothom s’ha adonat que necessitem un referèndum amb garanties.’ La divisió ja és ací.
Dia 14 de juliol: Segona crisi en el govern Puigdemont
El camí cap al referèndum origina noves turbulències en el govern de Puigdemont, sobretot entre els consellers del PDECat. Pocs dies després de la destitució fulminant del conseller d’Empresa, Jordi Baiget, avui Puigdemont s’ha trobat obligat a canviar quatre carteres més per blindar el camí cap al referèndum. Plega la portaveu i consellera de Presidència, Neus Munté, que és rellevada per Jordi Turull, coportaveu de Junts pel Sí al parlament. També se’n va el conseller d’Interior, Jordi Jané, que deixa el lloc a Joaquim Forn, fins ara portaveu del Grup Demòcrata a l’Ajuntament de Barcelona. L’economista Clara Ponsatí és la nova consellera d’Ensenyament, en substitució de Meritxell Ruiz, que també deixa el govern. I el secretari del govern, Joan Vidal, serà substituït per Víctor Cullell. Ho ha anunciat el president mateix, acompanyat del vice-president, Oriol Junqueras, en una conferència de premsa al Palau de la Generalitat. ‘El govern de la Generalitat ha de ser la primera de les garanties necessàries. Cal determinació i convicció de tots els consellers sense excepció en la necessitat d’avançar cap al referèndum.’
Dia 29 de juliol: La Generalitat denuncia els escorcolls de la Guàrdia Civil
La Generalitat registra al jutjat d’instrucció de guàrdia en funcions de Barcelona la denúncia contra la Guàrdia Civil pels interrogatoris que ha dut a terme en relació amb el referèndum de l’1 d’octubre. La denúncia va adreçada a uns agents concrets del cos i a tots els qui hi han col·laborat o hi han tingut alguna relació. Concretament, el govern denuncia cinc possibles delictes: obstrucció de la justícia, usurpació d’atribucions, falsedat en document oficial, violació de secrets i violació dels drets individuals. Aquesta setmana, la Guàrdia Civil ha interrogat sis alts càrrecs del govern pels preparatius del referèndum, a més del coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena. Els càrrecs citats a declarar han estat el secretari general de Presidència, Joaquim Nin; el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells; el director general de Comunicació, Jaume Clotet; el director general de Difusió de la Generalitat, Ignasi Genovès; i la cap de Comunicació del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Anna Molas. Ha estat la primera actuació directa de la Guàrdia Civil contra el govern català.
Dia 15 d’agost: El PP descarta el 155 per frenar el referèndum
En plena canícula estival, el PP anuncia que no aplicarà l’article 155 de la constitució espanyola per aturar el referèndum. El motiu, segons que ha explicat el portaveu del partit, Rafael Hernando, són ‘raons temporals i jurídiques’. Per ell, hi ha mesures més oportunes i realistes i és a les mans dels tribunals respondre a l’incompliment de la llei o decidir si es cometen delictes com el de sedició: ‘Nosaltres donarem suport a les mesures que siguin raonables i evitin aquesta situació’, ha afegit.
Dia 6 de setembre: El parlament aprova la llei del referèndum
El ple del Parlament de Catalunya aprova la llei del referèndum d’autodeterminació, la norma que dóna cobertura legal a la convocatòria del primer d’octubre. La llei s’ha aprovat després de dotze hores de ple, amb setanta-dos vots a favor, vuit abstencions i cap vot en contra. El PSC, el PP i Cs han abandonat l’hemicicle en el moment de la votació. Durant tot el dia, els grups de l’oposició han intentat que no s’aprovés utilitzant escletxes del reglament que han allargat el ple, i s’han viscut alguns moments de tensió amb la presidenta, Carme Forcadell. Passades les onze la nit, el president Puigdemont i tot el govern han signat solemnement el decret de convocatòria en una de les sales del parlament.
Dia 7 de setembre: I la llei de transitorietat, també aprovada
Després d’aprovar la llei del referèndum, el parlament aprova la llei de transitorietat jurídica, la llei fundacional de la nova República, per 71 vots a favor i 10 en contra. Com el dia anterior, els grups de l’oposició han intentat allargar la votació tant com han pogut, però la majoria de Junts pels Sí i la CUP ha acabat avalant la norma que fixa la transició cap a un nou estat. L’única novetat ha estat el paper actiu del portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, en contra de la llei, que ha creat incomoditat en el seu grup parlamentari, però ha estat aplaudit pel PSC, el PP i Cs. Mentre es feia el debat a la cambra catalana, el Tribunal Constitucional espanyol ha suspès la llei del referèndum, però el govern ha respost que ja només obeïa la legalitat catalana.
Dia 11 de setembre: La Diada del referèndum
Un any més, milers de catalans –un milió, segons la guàrdia urbana– han celebrat multitudinàriament la Diada a Barcelona, seguint la convocatòria de l’ANC i l’Òmnium. Aquesta vegada ha estat marcada per la proximitat del referèndum del dia 1 d’octubre i el crit que més ha ressonat ha estat ‘Votarem!’. En la manifestació –que ha estat anomenada ‘Diada del Sí’–, la gent ha omplert disciplinadament el passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó formant una creu, símbol de la suma. A les 17.14, quatre lones han partit des dels extrems de la creu humana i han començat a desplaçar-se per sobre de la gent. Una de les lones duia el símbol d’una urna i la inscripció ‘Referèndum és democràcia’; una altra, un colom i la inscripció ‘Pau i llibertat’; i les altres dues, la paraula ‘Sí’. Totes quatre han recorregut els quaranta-vuit trams fins que han confluït a la cruïlla passeig de Gràcia – Aragó. Acabada la manifestació, s’ha fet un acte a la plaça de Catalunya.
Dia 13 de setembre: Encausen més de 700 batlles per donar suport al referèndum
El fiscal general de l’estat espanyol, José Manuel Maza, ha ordenat l’obertura de diligències contra els 712 batlles que donen suport i col·laboren amb l’1-O. Maza explica que la llei del referèndum ha estat suspesa pel TC i que, per tant, participar en els actes d’organització del referèndum pot ser constitutiu pel cap baix dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons.
Dia 14 de setembre: Comença la campanya electoral de l’1-O
La campanya electoral del referèndum arrenca amb un gran acte al Tarraco Arena, on participen representants de tots els partits polítics independentistes i els dirigents de les entitats cíviques sobiranistes. Ha calgut tancar portes i deixar gent a fora perquè no s’hi podien encabir els milers de persones que volien participar en l’arrencada de la campanya. Els clams de ‘Votarem!’ s’han barrejat amb aplaudiments a Trapero o crits demanant la dimissió del batlle de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, perquè s’ha negat a cedir locals de votació. Les intervencions de Junqueras i Puigdemont serveixen per a tancar el primer míting de campanya que, tot i les amenaces, finalment no ha estat prohibit.
Dia 15 de setembre: L’estat intervé tots els comptes de la Generalitat
El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, anuncia que el consell de ministres ha aprovat un sistema de control de pagaments per a intervenir econòmicament la Generalitat i evitar que cap euro serveixi per a finançar l’1-O. Montoro ha explicat que el sistema serveix perquè l’estat espanyol substitueixi la Generalitat en la majoria dels pagaments. Justament ahir el vice-president, Oriol Junqueras, va enviar una carta al govern espanyol en què avisava que no faria arribar cap més informe sobre les finances catalanes a Montoro.
Dia 20 de setembre: La Guàrdia Civil assalta la Generalitat
Salt qualitatiu en la repressió. La Guàrdia Civil entra a diverses conselleries del govern i deté alts càrrecs amb l’excusa de voler impedir el referèndum. Els departaments assaltats són Economia, Afers Socials, Governació i Afers Exteriors i els agents detenen una dotzena d’alts càrrecs, com ara el secretari d’Hisenda, Lluís Salvador, i el secretari general de la Vice-presidència, Josep Maria Jové. La reacció dels ciutadans ha estat immediata: s’han anat concentrat davant les conselleries, principalment la d’Economia, on la concentració ha estat multitudinària fins a la mitjanit. De fet, no s’ha dissolt fins que els líders de l’ANC, Jordi Sànchez, i de l’Òmnium, Jordi Cuixart, no s’han enfilat dalt d’un cotxe i han demanat a la gent que se n’anés. Com que la Guàrdia Civil encara era dins l’edifici, els voluntaris de les entitats i els Mossos han organitzat un passadís perquè poguessin marxar. També hi ha hagut manifestacions a Palma, València, Perpinyà, Castelló i Alacant.
Dia 22 de setembre: La fiscalia apunta contra Sànchez i Cuixart
La fiscalia general de l’estat espanyol presenta una denúncia per sedició davant l’Audiència espanyola, arran de les manifestacions i concentracions que es van fer a Barcelona dimecres, 20 de setembre, el dia del cop d’estat contra la Generalitat. L’escrit apunta directament com a responsables del ‘delicte’ als dirigents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a més de tots els qui van col·laborar en les concentracions. La denúncia recull una relació de fets del 20-S després de l’assalt de la Guàrdia Civil a alguns departaments de la Generalitat. Assenyala directament Sànchez i Cuixart arran dels discursos que van pronunciar a la concentració del vespre en què feren una crida a la mobilització permanent fins que no s’alliberessin els detinguts i no es fes el referèndum.
Dia 27 de setembre: Operació precinte
El TSJC, a petició de la fiscalia superior, ordena als Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la policia espanyola que impedeixin fins a l’1 d’octubre la utilització de locals o edificis públics per a qualsevol preparatiu relacionat amb el referèndum. Diu que el dia 1 se n’impedirà l’obertura, i es procedirà, ‘si cal, al tancament de tots aquells que hagin arribat a obrir’. En una interlocutòria, la magistrada Mercedes Armas també ordena a la policia de requisar tot el material relacionat amb el referèndum que pugui ser lliurat als col·legis o que sigui trobat dins aquests locals, ‘inclosos els ordinadors que constitueixin l’objecte o instrument dels delictes que s’investiguen’.
Dia 29 de setembre: El govern ensenya les urnes
El govern ensenya les urnes que la Guàrdia Civil no ha sabut trobar malgrat les desenes d’escorcolls que ha fet a empreses de tot Catalunya aquests darrers dies. Per presentar-les, convoca una conferència de premsa conjunta en què dóna tots els detalls del referèndum de diumenge. Hi intervenen el vice-president, Oriol Junqueras, i els consellers Jordi Turull i Raül Romeva. Les urnes són de plàstic blanc, amb un segell de l’escut de la Generalitat en un lateral i amb una tapa negra. El govern garanteix que n’hi haurà a tots els col·legis electorals per poder votar diumenge. Ha estat l’últim cop d’efecte de la campanya, que s’ha tancat al vespre amb un acte multitudinari a les fonts de Montjuïc.
Dia 30 de setembre: La gent ocupa els col·legis
Milers de persones entren als col·legis electorals. Ja des d’ahir a la nit, la comunitat educativa de molts col·legis i instituts de Catalunya s’ha mobilitzat per defensar els centres i garantir que s’hi pugui votar demà. S’hi fan activitats de tota mena per evitar que la policia precinti les instal·lacions. En alguns casos, les activitats són organitzades pels mestres, en alguns altres pels pares i mares, però l’activitat no cessa en cap moment i s’organitzen torns per passar-hi la nit. En algunes poblacions també hi ha tractorades perquè la policia es trobi els accessos als col·legis electorals blocats. És una mobilització multitudinària perquè demà tothom pugui votar.
Dia 1 d’octubre: El sí guanya el referèndum malgrat la violència policíaca
El govern de la Generalitat activa a primera hora del matí el cens únic per al referèndum d’avui a tot Catalunya, de manera que els electors podran votar a qualsevol dels 2.300 col·legis que hi ha repartits per tots els municipis. Aquesta mesura es pren per preveure possibles tancaments o incidents als col·legis, cosa que efectivament acaba passant. La majoria de centres electorals obren amb normalitat, però en uns quants s’hi presenta la Guàrdia Civil o la policia espanyola i ataca violentament la gent que hi ha concentrada. Un dels col·legis que han rebut és el de Sant Julià de Ramis, on havia de votar el president Puigdemont, que esquiva la Guàrdia Civil i vota finalment a la Cellera de Ter gràcies al cens universal. També hi ha problemes on havia de votar Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Artur Mas. La violència dels cossos policíacs espanyols és extrema en molts col·legis, mentre que els Mossos, quan tanquen un col·legi, ho fan sense incidents o al·leguen motius de força major per no fer-ho. Malgrat la violència de la policia espanyola, que fins i tot requisa urnes plenes, el referèndum és un èxit. En acabar-se la jornada electoral, el conseller Jordi Turull informa que de les butlletes no requisades, hi ha un còmput total de 2.262.424 vots. Recorda que unes 400 escoles han estat o bé tancades, o bé precintades, o bé n’han requisat les urnes. El cens corresponent a aquests col·legis és de 770.000 electors, que no han pogut votar. Turull anuncia que la participació ha estat d’un 49,5%. El resultat final ha estat el següent: sí, 2.020.144 (90,09%); no, 176.565 (7,87%); en blanc, 45.586 (2,03%); i nuls, 20.129 (0,89%). Pel que fa als ferits, la xifra provisional és de més de nou-cents.
Dia 3 d’octubre: L’èxit de l’aturada general contra la repressió
L’aturada general d’avui ha estat un èxit sense precedents, perquè s’ha combinat la vaga amb la mobilització i totes dues han estat importants. Al matí, centenars de ciutadans han tallat carreteres i autopistes en defensa de l’aturada general, convocada per sindicats, associacions d’empresaris, partits i entitats, que protestaven per la repressió de diumenge. L’activitat laboral i econòmica ha restat aturada. I a la tarda milers de manifestants s’han concentrat davant les cases de la vila de tot Catalunya. A Barcelona, les mobilitzacions han començat al matí amb una manifestació d’universitaris multitudinària i després, a la tarda, unes 700.000 persones, segons la guàrdia urbana, han recorregut el centre de la ciutat. Ha estat un dia de mobilització permanent.
Dia 3 d’octubre: El rei d’Espanya deixa via lliure a la línia dura
En aquest clima, al vespre, el rei d’Espanya ha derruït qualsevol possibilitat de negociació amb Catalunya, després d’una intervenció televisada tensa en què ha acusat la Generalitat d’haver actuat fora de la llei i amb deslleialtat. Felipe VI no ha anunciat cap mesura concreta, però aquesta seva intervenció com a cap d’estat fa preveure que el PP adoptarà les mesures més dures possibles, que poden arribar ben aviat. No ha fet cap esment de la violència de la policia ni dels ferits de l’1-O i ha advertit que les autoritats espanyoles prendrien totes les mesures possibles per restaurar allò que ha anomenat ‘ordre constitucional’. Durant l’al·locució, algunes afirmacions les ha fetes amb la mà alçada, per reforçar amb el gest el to amenaçador.
Dia 6 d’octubre: Sànchez, Cuixart i Trapero, citats a l’Audiència espanyola
Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i el major Josep Lluís Trapero passen avui per l’Audiència espanyola. Sànchez i Cuixart són acusats d’haver organitzat la mobilització del dia 20 de setembre davant el Departament d’Economia, arran de la detenció d’alts càrrecs i l’assalt policíac a seus del govern. A Trapero, li imputen inacció el dia dels fets. El fiscal de l’estat espanyol va presentar una querella pel delicte de sedició que l’Audiència va acceptar i va derivar en una causa general contra l’independentisme i el govern de Catalunya. El fiscal assenyalava concretament els màxims comandaments dels Mossos i els màxims dirigents de les entitats cíviques més grans. Després de declarar, surten en llibertat, però hi hauran de tornar.
Dia 8 d’octubre: L’unionisme també surt al carrer
Milers de persones, convocades per Societat Civil Catalana, s’han concentrat al centre de Barcelona en una marxa contra la independència de Catalunya. Amb el lema ‘Prou! Recuperem el seny’, uns 350.000 manifestants, segons la guàrdia urbana, han exhibit banderes espanyoles, catalanes i europees, i han cridat consignes de suport a l’actuació dels cossos policíacs espanyols el primer d’octubre, missatges contra els Mossos d’Esquadra, com ara ‘traïdors’ i ‘sou brossa’; i crits per a demanar que empresonessin el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; i clams a favor de la unitat d’Espanya. Davant l’estació de França, on ha culminat la marxa, l’escriptor i premi Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa ha alertat, davant milers de manifestants, sobre les possibles conseqüències de la passió moguda –segons ell– pel ‘fanatisme i el racisme’, en referència a l’independentisme: ‘La passió que ha causat més estralls en la història és la passió nacionalista –ha dit– i, des de fa un temps, el nacionalisme causa estralls a Catalunya.’
Dia 10 d’octubre: Independència frenada
Avui era el dia de la proclamació de la independència, però finalment no ha estat així. El president Puigdemont ha comparegut al parlament i ha declarat: ‘Assumeixo el mandat del poble que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república.’ Ara, immediatament ha demanat al parlament que la suspengués durant unes quantes setmanes per entrar en una etapa de diàleg. ‘Amb el resultat de l’1 d’octubre Catalunya s’ha guanyat el dret de ser un estat independent i de ser escoltada i respectada.’ La declaració de Puigdemont s’ha fet amb més d’una hora de retard sobre l’hora prevista, a causa de les desavinences de la CUP amb el contingut del discurs. Durant aquesta llarga estona, hi ha hagut reunions entre Junts pel Sí i la CUP i intents infructuosos dels grups unionistes de suspendre el ple. Acabat el discurs, els diputats de la CUP no han aplaudit el president.
Dia 11 d’octubre: Ultimàtum de Rajoy per a aplicar el 155
El govern espanyol dóna cinc dies al govern català perquè rectifiqui la decisió de declarar la independència. Altrament, diu que aplicarà l’article 155 de la constitució espanyola, que implica la suspensió de l’autonomia. Segons que explica el govern català, Puigdemont ja ha rebut el requeriment en què s’exigeix una resposta abans del dia 16 a les deu del matí. En el document es requereix a Puigdemont que confirmi si hi ha cap autoritat de la Generalitat de Catalunya que hagi declarat la independència o si el seu discurs davant el ple del parlament ‘implica la declaració d’independència, deixant de banda que sigui vigent o no’. En cas que la resposta sigui afirmativa o bé no n’hi hagi, en el text s’informa Puigdemont que el govern espanyol proposarà al senat espanyol d’adoptar les mesures necessàries –sense especificar quines– perquè la Generalitat compleixi ‘les seves obligacions constitucionals’ a l’empara de l’article 155.
Dia 16 d’octubre: Empresonen Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha decretat presó sense fiança per als presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, acusats d’un presumpte delicte de sedició per les mobilitzacions del 20 i el 21 de setembre. Tots dos seran traslladats a la presó de Soto del Real, a quaranta quilòmetres de Madrid. La magistrada entén que van fer una crida a la ‘protecció’ dels governants amb ‘mobilitzacions multitudinàries’, i no pas una crida a una manifestació pacífica. La denuncia per un presumpte delicte de la sedició, la va fer la fiscalia espanyola després de les concentracions arran del cop d’estat contra la Generalitat del 20 de setembre. Més tard, la causa es va ampliar als fets del referèndum del primer d’octubre. El delicte de sedició és penat amb un màxim de deu anys de presó.
Dia 21 d’octubre: Rajoy confirma el 155
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat, després del consell de ministres extraordinari d’aquest matí, en què consistiria l’aplicació de l’article 155 un cop l’hagués aprovada el senat, coincidint amb la declaració d’independència del parlament. D’entrada, vol prendre la capacitat de convocar eleccions catalanes al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. ‘La facultat de dissoldre el parlament passa al president del govern espanyol, per tal de convocar eleccions en un termini màxim de sis mesos, però la voluntat és fer-ho tan aviat com recuperem la normalitat institucional’, ha dit. I ha afegit que pretenia destituir el president de la Generalitat, el vice-president i tot el consell executiu. Les funcions les assumiran ‘les autoritats’ que designi el govern espanyol, en principi els ministeris. No ha donat detalls sobre qui ocuparia el càrrec de president. Segons Rajoy, la Generalitat no deixarà de ser l’òrgan del poder executiu a Catalunya, però sota tutela directa de Madrid. Un cop d’estat en tota regla que també inclou el control dels mitjans de comunicació públics. A la tarda, milers de persones es tornen a manifestar a Barcelona, per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart i també per refusar el cop d’estat del PP.
Dia 26 d’octubre: Puigdemont descarta de convocar eleccions
Dia de vertigen. El president Puigdemont reuneix el consell executiu i anuncia que està disposat a dissoldre el parlament i convocar eleccions anticipades en canvi que Rajoy no apliqui l’article 155. És un pacte a què sembla que ha arribat a través de mediadors –es parla del president basc, Iñigo Urkullu– i fins i tot convoca la premsa per anunciar-lo. Un cop es fa pública la convocatòria, dirigents del PP neguen que hi hagi cap pacte i asseguren que el 155 s’aplicarà igualment. Aquesta negativa del PP, afegida a les pressions internes, fa que el president rectifiqui i finalment, en una compareixença a les cinc de la tarda al Palau, explica que havia intentat negociar fins a l’últim minut, però que no havia obtingut ‘garanties’ per evitar el 155 i, per tant, finalment no dissol el parlament i demà la cambra podrà proclamar la independència.
Dia 27 d’octubre: Proclamada la República Catalana
El Parlament de Catalunya, a les 15.27 del 27 d’octubre de 2017, ha aixecat la suspensió de la declaració d’independència per 70 vots a favor, 10 en contra i 2 en blanc i ha proclamat la República Catalana. Aquest ha estat el resultat de la votació de la primera proposta de resolució conjunta presentada per Junts pel Sí i la CUP. Abans, la presidenta del parlament, Carme Forcadell, ha llegit el text de la declaració d’independència que els diputats de totes dues formacions van signar després del ple del dia 10. La votació s’ha fet en secret per evitar la repressió. La mesa ha anat cridant els diputats, que han dipositat el vot en una urna. La mesura ha estat aprovada per acord de la majoria de Junts pel Sí i la CUP. S’hi han oposat alguns diputats de CSQP com ara Joan Coscubiela i Lluís Rabell, que han exhibit el seu vot negatiu. En canvi, del mateix grup, els diputats Albano-Dante Fachin, Joan Giner, Àngels Martínez i Joan Josep Nuet han votat en secret. Un cop proclamada, Puigdemont i Junqueras han fet un discurs fora de l’hemicicle celebrant la decisió i han començat les concentracions de suport al carrer. Com s’havia previst, gairebé simultàniament a Madrid el senat ha aprovat l’aplicació del 155 i Rajoy ha convocat eleccions el 21 de desembre.
Dia 28 d’octubre: Puigdemont no acata el 155
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, fa una crida a la societat catalana a tenir ‘paciència i perspectiva’, i a fer una oposició democràtica a l’agressió que representa l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. En una compareixença feta a Girona, recorda que ‘en una societat democràtica són els parlaments els que escullen o destitueixen els presidents’. Insisteix a dir que la defensa de ‘la nova etapa en què hem entrat’ es faci sense violència. Després, Puigdemont ha passejat pel centre de Girona amb la seva dona i uns amics, per donar imatge de normalitat.
Dia 29 d’octubre: El president i part del govern s’exilien
Avui és un dia de silenci institucional, que causa perplexitat a molta gent. Però la realitat és que el president Puigdemont i bona part dels consellers del govern emprenen el camí de l’exili, per protegir la institució de la Generalitat davant l’ofensiva del PP per liquidar-la. Puigdemont no apareix al partit que juguen el Girona i el Reial Madrid, perquè ja ha començat el seu camí cap a Brussel·les. El ministre d’Immigració belga, Theo Francken, va declarar ahir al matí que el seu país podria concedir asil polític a Puigdemont, si ho demanés, per la possibilitat que no tingués ‘un judici just’ si acabés essent detingut per les autoritats espanyoles.
Dia 30 d’octubre: La fiscalia espanyola denuncia el govern Puigdemont i Forcadell
El fiscal general de l’estat espanyol, José Manuel Maza, ha anunciat la presentació d’una querella contra tots els membres del govern, la presidenta del parlament i els membres no unionistes de la mesa i els ha acusats de rebel·lió, sedició i malversació. En el cas de la mesa, la querella es presenta contra Carme Forcadell, Anna Simó, Lluís Guinó, Lluís Corominas, Dolors Barrufet i Joan Josep Nuet.
Dia 31 d’octubre: Puigdemont i set consellers compareixen a Brussel·les
Primera aparició pública de Puigdemont a Brussel·les, acompanyat dels consellers Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Toni Comín, Joaquim Forn, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret. En una conferència de premsa multitudinària, Puigdemont anuncia que el govern legítim de Catalunya manté l’activitat, prepara un plet contra la politització de la justícia espanyola i combatrà políticament la querella de la fiscalia. A més, fa una crida a ‘entomar les eleccions’ del 21-D ‘com un repte per a donar resposta al 155 davant la comunitat internacional’ i insta els partits unionistes a acceptar-ne el resultat.
Dia 2 de novembre: Junqueras i mig govern, a la presó
En una decisió sense precedents, la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela decreta l’empresonament sense fiança del vice-president, Oriol Junqueras, i els consellers Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Meritxell Borràs i Carles Mundó. En canvi, Lamela decreta presó eludible amb una fiança de cinquanta mil euros per a Santi Vila, que a darrera hora s’ha desmarcat públicament de la declaració d’independència. Amb aquesta decisió, la jutgessa accepta la petició de mesures preventives del fiscal Miguel Ángel Carballo, que demanava les condicions més dures acusant els consellers de rebel·lió, sedició i malversació. Forn, Bassa i Borràs havien tornat a Barcelona després de la conferència de premsa de Brussel·les i avui han declarat a Madrid amb la resta de membres del govern; han respost només les preguntes dels seus advocats. En un primer moment, el Ministeri d’Interior espanyol havia decidit de dispersar-los en diverses presons, però finalment tots els consellers han estat conduïts a la presó d’Estremera, on han arribat emmanillats en furgonetes de la Guàrdia Civil. Les conselleres van a Alcalá Meco. Sigui com sigui, no hi haurà cap conseller a Soto del Real, la presó on des del dia 16 d’octubre hi ha Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
Dia 3 de novembre: Puigdemont s’ofereix a ser candidat
Per sorpresa, en una entrevista a la televisió pública belga, Puigdemont revela que està disposat a ser candidat a les eleccions del 21 de desembre encapçalant una llista unitària de totes les forces independentistes. En aquesta entrevista no en dóna més detalls, però quan li demanen com ho farà per fer campanya diu que en l’època de la globalització això no és cap problema. Mentrestant, la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha ordenat aquesta la tarda la detenció de Puigdemont i dels quatre consellers que són amb ell a Bèlgica. L’ordre de detenció europea implica que ara l’estat espanyol demanarà a la fiscalia belga i a l’Europol que detinguin Puigdemont i els consellers. No obstant això, el procés d’extradició es pot allargar dos mesos i resta a les mans de la justícia de Bèlgica.
Dia 5 de novembre: La justícia belga deixa en llibertat Puigdemont
El president Carles Puigdemont i els consellers Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí són posats en llibertat amb mesures preventives, per ordre del jutge belga que els ha pres declaració avui. Podran circular lliurement per Bèlgica i s’hauran de presentar al jutjat quan els ho requereixi la justícia belga, segons que ha explicat l’advocat de Serret i Comín. Aquest matí, Puigdemont i els consellers s’havien presentat a una comissaria belga en presència dels seus advocats, una vegada la fiscalia belga havia rebut l’ordre de detenció que va dictar la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela.
Dia 8 de novembre: Nova aturada de país
Aturada de país en defensa de les institucions de Catalunya i per a exigir l’alliberament dels presos polítics. Les desenes de talls de carretera i de vies de tren que hi ha hagut aquest matí a tot el Principat han tingut un gran impacte i han aconseguit el propòsit d’aturar el país i de crear una situació de col·lapse. En alguns casos hi han intervingut els Mossos d’Esquadra per desblocar les vies de comunicació. Aquests talls s’han mantingut durant la tarda i han durat, en alguns casos, fins al vespre. Paral·lelament, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium han convocat grans concentracions durant tot el dia. Si a les dotze del migdia les mobilitzacions han estat a les delegacions territorials de la Generalitat de Catalunya i a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, al vespre s’han fet a la plaça de la Catedral i a les places dels ajuntaments de tot el Principat. Una vegada més, han estat multitudinàries.
Dia 9 de novembre: Forcadell, a la presó per un dia
Avui eren els membres sobiranistes de la mesa del parlament que passaven pels tribunals espanyols. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha castigat Carme Forcadell i ha decretat presó sota fiança de 150.000 euros per a la presidenta, acusada per la fiscalia de rebel·lió, sedició i malversació. Segons la interlocutòria del magistrat, hi ha un risc de reiteració del delicte, fet pel qual justifica l’ingrés a la presó sota fiança. S´hauria pogut estalviar la presó, però no hi ha hagut temps de fer la transferència bancària, amb la qual cosa farà nit a Alcalá Meco. El fiscal també demanava presó sota fiança per als membres de la mesa Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet. Per a Joan Josep Nuet, demanava de deixar-lo en llibertat. No obstant això, el jutge ha imposat a Corominas, Guinó, Simó i Barrufet una fiança de 25.000 euros per a eludir la presó i tindran una setmana de temps per a pagar-la. A Nuet, l’ha deixat en llibertat sense fiança.
Dia 11 de novembre: Manifestació multitudinària pels presos
L’independentisme fa una nova demostració de força al carrer omplint el carrer de la Marina de Barcelona des de la Travessera de Dalt fins a la mar per demanar la llibertat dels presos polítics. Són uns tres quilòmetres o trenta-tres cruïlles de l’Eixample. Hi han participat 750.000 manifestants, segons la guàrdia urbana, i el moment més emotiu ha estat quan tota la riuada de gent ha encès els llums dels telèfons mòbils. En acabat, hi ha hagut parlaments dels portaveus de l’Assemblea i l’Òmnium i també de familiars i amics dels empresonats o exiliats, que han estat fortament aplaudits. El vice-president de l’ANC, Agustí Alcoberro, ha denunciat: ‘L’existència de presos polítics posa de manifest la deriva autoritària del regne d’Espanya i la manca d’independència del poder judicial.’ Els consellers exiliats hi han intervingut en vídeos enregistrats, com també Puigdemont, que ha tancat l’acte demanant ‘que tot el món escolti aquestes veus plurals que envien aquest clam’.
Dia 17 de novembre: L’independentisme es presenta a les eleccions separat
Avui s’acaba el termini per a presentar les llistes electorals i ja és definitiu que hi haurà tres candidatures independentistes. Les crides a fer una llista unitària de diversos sectors de la societat civil no han reeixit, ni tampoc els intents del president Puigdemont, que finalment es presentarà com a cap de llista de Junts per Catalunya, una candidatura que combina independents amb membres del PDECat. Ahir a última hora de la nit ERC va fer pública la seva llista, encapçalada per Oriol Junqueras, que va deixar molt clar abans d’entrar a la presó que no era partidari de fer llistes conjuntes. I la CUP ja va decidir diumenge que també es presentaria a les eleccions, amb una candidatura encapçalada per Carles Riera. Els comicis són marcats per la intervenció del govern espanyol contra l’autogovern català i oferirà una escenificació pre-electoral mai no vista.
Dia 26 de novembre: Onada de censura
La Junta Electoral s’ha erigit en l’òrgan censor de la pre-campanya electoral perquè es dedica a perseguir qualsevol símbol relacionat amb els presos polítics i fins i tot prohibeix paraules. La junta electoral provincial de Barcelona ha ordenat a l’Ajuntament de Barcelona que retiri la pancarta ‘Llibertat presos polítics’ que hi ha penjada al balcó del consistori i tots els eslògans i cartells d’aquesta mena que hi hagi penjats als edificis i dependències municipals. Addueix que vulnera la ‘neutralitat institucional’ amb l’argument que hi ha partits que es presenten demanant la llibertat dels presos. Ahir la junta electoral central ja va prohibir als membres de les meses electorals de dur el llaç groc de suport als presos polítics. La mesura es fa extensiva als interventors i apoderats dels partits i la justifiquen dient que cal ‘mantenir una posició de completa neutralitat’. A més, la junta electoral de Barcelona ha prohibit a TV3 de fer servir expressions com ara ‘govern a l’exili’ o ‘consellers exiliats’ perquè entén que infringeixen el principi de neutralitat informativa.
Dia 2 de desembre: Concert multitudinari pels presos
Música i fred en un nou clam del sobiranisme per demanar la llibertat dels presos polítics. L’estadi olímpic Lluís Companys s’ha omplert per a un concert de més de tres hores de durada amb una quarantena d’artistes que han actuat conjuntament per oferir versions de cançons com ara ‘L’estaca’, ‘L’àguila negra’, ‘Louisiana o els camps de cotó’ i ‘País petit’. L’ANC, organitzadora de la cita, assegura que ha mobilitzat 50.000 persones per a una convocatòria que pretenia tornar a omplir la caixa de la solidaritat, el fons que ha servit per a fer front a multes i fiances del sobiranisme. Durant el concert, familiars dels dirigents polítics empresonats han pres la paraula i s’ha sentit també la veu dels membres del govern que són a Brussel·les. L’ANC farà saber més endavant quants diners s’han recaptat amb la venda de les entrades.
Dia 4 de desembre: Surten alguns consellers però no Junqueras ni Forn. Tampoc Sànchez i Cuixart.
Els consellers Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull surten aquesta tarda de les presons d’Estremera i Alcalá Meco, després d’haver dipositat la fiança de 100.000 euros que els ha imposat el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena. Eren a la presó des del 2 de novembre. Representants d’ERC i del PDECat, a més de familiars, els esperaven a fora. Les entitats sobiranistes s’han fet càrrec del pagament de les fiances amb els diners recollits en la caixa de solidaritat. L’alegria per aquests alliberaments ha estat ofuscada per la decisió del jutge de mantenir empresonats el vice-president Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn, com també Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. En el cas de Junqueras, aquest fet li impedirà de fer campanya com a cap de llista d’ERC.
Dia 5 de desembre: Espanya retira l’ordre de detenció contra Puigdemont
Espanya es fa enrere en la persecució judicial contra Puigdemont: el Suprem ha retirat l’ordre de detenció contra el president i els quatre consellers exiliats a Brussel·les. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha pres aquesta decisió adduint que si el jutge belga dictaminés que el president i els consellers no poden ser jutjats per rebel·lió ni per sedició, això li podria limitar la capacitat d’actuació contra ells. Bèlgica ha aixecat immediatament les mesures preventives contra els membres del govern que hi ha en el seu territori. D’aquesta manera, el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig ja poden sortir legalment de Bèlgica i només seran detinguts si tornen a l’estat espanyol.
Dia 7 de desembre: L’independentisme ocupa Brussel·les
‘Europa, desperta’t!’ Amb aquest clam l’independentisme català ocupa avui els carrers de Brussel·les, la capital de la Unió Europea, per donar suport al president Puigdemont i els quatre consellers que hi ha amb ell a la capital belga. En una manifestació multitudinària, les entitats sobiranistes denuncien la manca de democràcia de l’estat espanyol, demanen l’alliberament dels presos polítics i reivindiquen la llibertat d’expressió. La gran afluència de gent ha obligat els organitzadors a canviar el recorregut de la manifestació perquè l’entrada del parc del Cinquantenari és massa petita per a engolir amb seguretat tots els manifestants. El punt de la sortida s’ha traslladat a l’altra banda del parc, on hi ha una entrada més ampla. A desgrat del mal temps i el fred, milers de persones han desfilat pels carrers amb crits de ‘Puigdemont, el nostre president’ i ‘No esteu sols’. En acabat, hi ha hagut els parlaments de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i el president Puigdemont, que ha estat molt crític amb la UE. Puigdemont ha interpel·lat directament Juncker en un discurs molt dur amb el paper de la UE: ‘Havíeu vist mai enlloc del món una manifestació com aquesta per a donar suport a criminals? Potser perquè no som criminals, sinó que som demòcrates.’ La policia belga ha calculat que els assistents eren 45.000, però fonts dels organitzadors parlen de 65.000. En tot cas, una de les manifestacions més grans que s’han fet mai al cor de la UE.
Dia 11 de desembre: La Guàrdia Civil s’endú les obres cap a Sixena
Una desena de vehicles de la Guàrdia Civil arriben al Museu de Lleida, cap a les quatre de la matinada, acompanyats per tècnics aragonesos, per endur-se les obres d’art de Sixena. I ho fan enmig d’un enorme dispositiu policíac que custodia una furgoneta i un camió on carregaran les caixes. Unes hores abans, just passada la mitjanit, hi havien entrat funcionaris del museu. Una cinquantena de persones es concentraven a fora en el moment de l’arribada de la Guàrdia Civil. Els Mossos d’Esquadra tenen blindat l’entorn del museu per impedir-hi l’accés de manifestants, que cada vegada són més nombrosos, mentre els tècnics empaqueten les quaranta-quatre peces. Hi ha moments de tensió entre els manifestants i els Mossos, que han arribat a carregar. Finalment, cap a quarts de quatre de la tarda, els camions arrenquen i s’enduen 43 de les 44 obres en direcció cap a l’Aragó, on són rebudes per les autoritats.
Dia 19 de desembre: Acaba la campanya electoral més anòmala
Avui acaba la campanya electoral més insòlita de totes les que ha viscut Catalunya, marcada per l’aplicació de l’article 155, la censura de la junta electoral i el manteniment dels dirigents independentistes a la presó o a l’exili. Els partits independentistes s’han trobat amb tota mena de traves per fer arribar el seu missatge, sobretot ERC, perquè el seu candidat, Oriol Junqueras, és a la presó d’Estremera. Junts per Catalunya ha fet ús de les noves tecnologies per fer present Carles Puigdemont a tots els mítings. El bloc del 155 ha aprofitat aquesta situació, sobretot Ciutadans, per fer un gran desplegament de mitjans i bombardar l’electorat amb el seu missatge espanyolista.
Dia 21 de desembre: L’independentisme derrota el 155 i manté la majoria absoluta
L’independentisme torna a guanyar les eleccions i revalida la majoria absoluta amb 70 escons, que surten de la suma dels 34 de Junts per Catalunya, els 32 d’ERC i els 4 de la CUP. Aquest resultat és una clara derrota del bloc del 155, que no passa de 57 escons, malgrat l’ascens de Ciutadans, que amb 36 escons és el partit més votat. Tot i aquest ascens, la formació d’Arrimadas no podrà formar govern perquè el PP s’enfonsa –obté només 4 escons– i el PSC es queda en 17. Els comuns també tenen una ensopegada i Xavier Domènech obté menys escons (8) que els que tenia la Catalunya Sí que es Pot de Lluís Rabell i Joan Coscubiela (11). Tot això en una jornada electoral amb una participació rècord, que s’enfila fins al 81,94%. En clau plebiscitària, l’independentisme també guanya, amb 2.063.361 vots, mentre que l’unionisme n’obté 1.889.176. Al mig, hi ha els 323.695 vots de Catalunya en Comú.
Dia 22 de desembre: La resposta, ampliar la repressió
La primera reacció de l’estat espanyol a la victòria independentista de les eleccions és ampliar la repressió. El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena, que instrueix el procediment contra membres sobiranistes acusats de rebel·lió, sedició i malversació de fons, ha ampliat la causa al president Artur Mas; la secretària general d’ERC, Marta Rovira; la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal; les ex-diputades de la CUP Anna Gabriel i Mireia Boya; i la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras.
Dia 26 de desembre: Interior anuncia la retirada de la policia espanyola
Els efectius de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que el Ministeri de l’Interior va enviar a Catalunya amb l’excusa del referèndum de l’1 d’octubre deixaran Catalunya abans que acabi l’any. Així ho ha anunciat el Ministeri de l’Interior, després de diverses queixes sindicals sobre la situació dels policies. L’última, l’àpat de la nit Nadal, el qual van denunciar per les xarxes que era insuficient. L’anunci posa fi a l’anomenada operació Copèrnic, que tenia com a objectiu impedir el referèndum i que va fracassar tot i l’extrema violència emprada pels cossos policíacs espanyols, que van fer un miler de ferits. No se sap el cost de l’operació ni el nombre d’agents que hi han participat perquè l’han declarada secret d’estat.
Podeu llegir tot l’Anuari 2017:
