14.08.2017 - 16:59
MADRID, 14 (EUROPA PRESS)
L’any 2016 ha estat el més càlid a escala mundial des que van començar a elaborar registres, fa 137 anys, segons el XXVII Informe de l’Estat del Clima, que a dut a terme la NOAA, l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units.
L’informe confirma així la dada, ja avançada en el mes de març per l’Organització Meteorològica Mundial en la seva anàlisi de l’any 2016. El treball ‘L’Estat del Clima 2016’ conclou que la majoria dels indicadors de canvi climàtic van seguir la tendència actual d’escalfament global, i molts d’ells, inclosos la temperatura de la terra i dels oceans, el nivell del mar i les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera “van trencar els rècords aconseguits just l’any anterior”, el 2015.
Així, el document, publicat en un suplement especial del Butlletí de la Societat Meteorològica Americana, estima que el rècord de calor de l’any passat és resultat d’una influència qeu combina l’escalfament global a llarg termini amb un fort fenomen del Niño del 2016. La revisió mèdica anual del planeta que dirigeixen investigadors del Centre Nacional d’Informació Ambiental de la NOAA recull les contribucions de més de 450 científics de gairebé 60 països.
Entre les seves conclusions, destaca que les emissions de gasos d’efecte hivernacle van seguir augmentant el 2016 i afegeix que el diòxid de carboni, el metà i l’òxid de nitrogen van tornar a créixer i van aconseguir nous rècords. Per exemple, les emissions globals de diòxid de carboni van experimentar el creixement més gran observat en els últims 58 anys.
La mitjana anual mundial de concentracions de diòxid de carboni va sobrepassar el límit de les 400 parts per milió, fins el 402,9 parts per milió per primera vegada des que es realitzen mesuraments moderns a l’atmosfera, la qual cosa suposa un nou rècord.
A més, a diversos països, inclosos Mèxic i l’Índia, s’ha arribat a un rècord de temperatures màximes i es van registrar altres dades molt properes a rècords recents. L’informe recorda una onada de calor de més d’una setmana que es va registrar a finals d’abril al nord i l’est de la península d’Índia, amb temperatures que van sobrepassar els 44 graus centígrads i que van contribuir a una crisi d’aigua per més de 330 milions de persones i van provocar la mort a 300 persones.
A l’Àrtic, la superfície de la terra va ser 2 graus centígrads superior a la mitjana del període de referència 1981-2010 i va trencar així els rècord anteriors del 2007, el 2011 i el 2015 amb 0,8ºC, la qual cosa suposa un increment de 3,5ºC respecte al 1900. Aquesta pujada de les temperatures ha derivat en una menor extensió de gel i que la capa de gel sigui més fina. Al setembre del 2016 el gel de l’àrtic va arribar a mínims i es va situar en el segon any més baix mai aconseguit, després del 2007, amb un 33 per cent menys que la mitjana del període 1981-2010.
Així, la capa de gel de l’Àrtic es manté relativament fina, i això la fa més vulnerable al fet que continuï el seu deteriorament i la massa de gel de Groenlàndia, que té la capacitat de contribuir a l’augment del nivell del mar en 7 metres, ha aconseguit un rècord de mínims.
En l’àmbit global la temperatura de l’aigua del mar a la superfície també va ser rècord, ja que ha sobrepassat en un 0,01ºC a l’anterior efemèride, del 2015. El nivell del mar també ha superat l’anterior rècord per sisè any consecutiu.
En la mateixa línia, apunta que les glaceres alpines van seguir en regressió a tot el món per trenta-setè any consecutiu. Al llarg de l’hemisferi nord, la neu que cobreix cada mes de febrer a juny està entre els quatre anys menys extensa des de fa 47 anys, segons les dades de satèl·lit.
En la seva anàlisi, la NOAA analitza de forma molt detallada les condicions de temperatura del mar i de la terra, la precipitació i els nivells de gasos d’efecte hivernacle. Quant a Europa i Espanya, reflecteix les altes pressions de l’oest de la península Ibèrica i ha desplaçat els centres de les baixes pressions molt més al nord.
A conseqüència d’això, les temperatures van ser superiors a les normals amb anomalies d’1 a 2 graus centígrads a Europa Central i de fins el 4ºC d’anomalia positiva a Espanya. La NOAA destaca també la temperatura mitjana del nord de Rússia que va ser de +6 graus centígrads.
La Península Ibèrica i algunes zones de França van patir el 2016 sequera amb una mitjana de precipitacions un 20 per cent per sota de la mitjana habitual. Aquestes condicions seques també es van produir a Ucraïna, Bielorússia i especialment en diferents àrees del sud de l’oest de Rússia. A Escandinàvia, els països bàltics i el nord-oest de Rússia, han tingut, no obstant això, quantitats de precipitació un 170 per cent per sobre del normal. També s’han registrat anomalies positives de precipitacions a Sicília (Itàlia), Grècia i en zones d’Hongria i Romania.
El mes de desembre del 2016 va ser un mes especialment sec, ja que amb prou feines va ploure el 20 per cent del normal a Suïssa i fins i tot menys a França, Espanya, Itàlia, els Balcans, Grècia i l’oest de Turquia enfront de les precipitacions superiors en un 250 per cent en orient mitjà.
ESPANYA I PORTUGAL
L’informe dedica un apartat concret a la península Ibèrica i indica que malgrat que va tenir una primavera freda, la temperatura ha estat més càlida el 2016, amb anomalies positives de més de 2ºC al centre d’Espanya, a la costa del Mediterrani i al nord-oest, mentre que a Portugal l’any no va ser tan càlid, encara que amb una anomalia d’1,2ºC.
La principal contribució a aquesta qualitat es va produir durant els mesos d’estiu, al juliol i agost. En primer lloc, l’any va arribar amb un hivern càlid, 1,3ºC més del normal. La primavera va ser una estació freda, amb una anomalia del -0,5ºC almenys a la meitat oest de la península, ja que a la costa del Mediterrani les temperatures van mantenir anomalies de +1ºC a les zones costaneres. De fet, l’estudi de la NOAA confirma que la primavera del 2016 va ser una de les més fredes en el que va de segle a Espanya, per darrere del 2004 i el 2013.
Amb el principi de l’estiu, l’anticicló de les Açores va començar a estendre’s cap al nord-est i va generar un temps assolellat que va generar un ràpid escalfament al centre d’Espanya, amb temperatures que van superar en 3ºC a les normals i es van superar els 40 graus centígrads en diferents estacions, com ara a Sevilla, que va arribar a 42,3ºC.
També Portugal va experimentar anomalies extremes, especialment al juliol i agost on la majoria del país va tenir valors de més de 3,5ºC sobre els habituals, de manera que l’estiu del 2016 ha estat al país francès el segon més càlid des del 1931.
La primera meitat de setembre, segons reflecteix l’informe, va ser “inusualment càlida” amb temperatures rècord de setembre que van arribar a situar-se en 45,7ºC a Montoro (Còrdova). ‘L’Estat del Clima 2016’ únicament assenyala com a fred el mes de novembre, tot i que en el seu conjunt la tardor va ser 1,8ºC més càlida del normal a Espanya i 0,9ºC més calorós a Portugal malgrat que desembre va deixar una anomalia tèrmica de -2ºC a Espanya.
Quant a les precipitacions, l’anàlisi exposa que el total de precipitació a Portugal i Espanya va tancar en números propers als normals amb un petit dèficit a la regió de Barcelona. Les principals pluges es van acumular a la primavera i la resta de l’any es van mantenir per sota dels valors normals amb un estiu “extremadament fred”.
Finalment, la NOAA destaca com esdeveniments destacats en la península Ibèrica unes nevades inusuals a Portugal a tan sols 300 metres sobre el nivell del mar; les quantitats elevades i inusuals de precipitació a Mallorca del 5 al 9 de maig, quan es va passar de 120 litres per metre quadrat acumulats en diversos llocs o els incendis forestals de Portugal amb una superfície afectada que no es donaven des del 2006.
