30.09.2023 - 17:14
|
Actualització: 30.09.2023 - 19:41
L’ex-primer ministre Robert Fico és el favorit a les eleccions parlamentàries d’avui a Eslovàquia gràcies al cansament generalitzat de la població amb la guerra d’Ucraïna i amb l’actual govern, fins el punt que els sondatges situen Fico, investigat durant anys per presumptes vincles amb el crim organitzat, com a primera opció política amb vora el 20% de la intenció de vot.
Aquest possible retorn al poder seria només tres anys després de la derrota de la seva formació davant la coalició Gent Comuna i Personalitats Independents (OLANO). Va ser el començament d’una etapa política convulsa marcada per lluites internes, governs en minoria i mocions de censura, que han deixat el govern en mans de l’ex-governador adjunt del Banc Nacional d’Eslovàquia, Ludovit Odor. L’elecció d’Odor és bona prova del populisme de la immensa majoria de partits polítics del país i que escapa a les etiquetes tradicionals, tal com va demostrar la baralla a cops de puny de fa dues setmanes entre Igor Matovic, antic dirigent de la coalició que va guanyar les eleccions, i Robert Kalinak, ex-ministre d’Interior durant el govern de Fico.
La situació política és molt crispada i els insults i la violència són molt freqüents. En aquest context, Fico ha defensat per sobre de tot els interessos nacionals i l’estabilitat política interna en detriment de la rellevància internacional del país.
Per exemple, ha dedicat mesos a atacar constantment la presidenta del país, Zuzana Caputova, europeista, fins el punt que a mitjan setembre va anunciar que demandaria Fico per difamació per haver-la acusat de ser una agent dels Estats Units. Mesos enrere, va dir que rebia amenaces de mort, a causa dels comentaris de Fico, per les quals no ha demanat mai perdó.
“Ni una sola bala a Ucraïna”
Fico és tot un supervivent polític, com demostren les dues dècades d’existència del seu partit en un país on no és habitual que els partits durin més de deu anys. Encapçala els sondatges des d’una oposició ferma a l’actual política europea amb la guerra d’Ucraïna, tal com fa el primer ministre hongarès, Viktor Orbán.
Ha assegurat que Eslovàquia “no vendrà ni una sola bala a Ucraïna” si arriba al poder i que farà tot el que pugui per a blocar totes les importacions de gra ucraïnès pel mal que podrien causar als petits agricultors del país. A més, ha garantit que es distanciarà de les sancions europees contra Moscou i podria vetar les aspiracions d’Ucraïna per a incorporar-se a l’OTAN.
“La pau és l’única solució. Em nego al fet que em critiquin i m’etiquetin com a bel·licista només per parlar de pau, mentre que als qui donen suport a la guerra i les matances els anomenen ‘activistes per la pau’. Tenim el cap fet un embolic”, va proclamar Fico a principi de setembre durant un míting a la ciutat de Michalovce, prop de la frontera amb Ucraïna.
Si Fico guanya, tindria a la mà el tercer mandat com a cap del govern, càrrec que ja va exercir del 2006 al 2010, i va repetir del 2012 al 2018. Llavors, el mandat es va interrompre perquè va haver de dimitir a causa de les protestes pels assassinats del periodista Jan Kuciak i la seva promesa, Martina Kusnirova. Kuciak investigava els presumptes vincles entre dos assessors del govern de Fico i empresaris relacionats amb la màfia italiana més poderosa, la calabresa ‘Ndrangheta. La immunitat parlamentària de Fico ha impedit de fer avançar les investigacions.
Un rival europeista i un problema d’aliances
L’únic polític en condicions d’arrabassar la victòria a Smer, el partit de Fico, és precisament un antic periodista, Michal Simecka, representant del partit liberal Eslovàquia Progressista, al qual pertany també la presidenta Caputova. Segons els sondatges, és a uns dos punts percentuals de distància de Fico com a màxim exponent d’una política més pròxima a Brussel·les.
Sobre el paper, Fico hauria de tenir més fàcil de trobar aliats per a formar govern, començant pel partit Veu i Socialdemocràcia (Hlas), que dirigeix Peter Pellegrini, antic aliat de Fico i que ara ocupa el tercer lloc en els sondatges. També podria trobar un soci al Partit Nacional Eslovac (SNS) d’Andrej Danko, que representaria l’extrem més conservador d’un possible govern tripartit.
No obstant això, la volatilitat de la política eslovaca el podria deixar a les portes de la victòria, si Hlas pacta amb Eslovàquia Progressista. Simecka també podria aconseguir suports entre els petits partits neoliberals o democratacristians, i fins i tot entre el populista conservador Sme Rodina.
