10.07.2017 - 16:40
MADRID, 10 (EUROPA PRESS)
Incursions d’aigua calenta provocades pel vent han fet retrocedir les glaceres a l’Antàrtida Occidental fa 11.000 anys, un fenomen que ara eleva el nivell del mar 1 mil·límetre per dècada.
Aquests nous resultats, obtinguts per investigadors liderats pel British Antarctic Survey (BAS), permeten als investigadors comprendre millor com el canvi ambiental pot afectar l’elevació futura del nivell del mar d’aquesta regió sensible al clima.
En estudiar diminutes petxines en els nuclis de sediments del fons marí recuperats de Pine Island Bay a l’Antàrtida Occidental, l’equip ha reconstruït les interaccions entre el gel i l’oceà des de fa 11.000 anys fins al present.
Ells descriuen com la Capa de Gel Antàrtica Occidental (WAIS per les seves sigles en anglès) ha experimentat una pèrdua significativa i sostinguda de gel des de fa 7.500 anys, impulsada per incursions d’aigua calenta. L’afluència d’aigua calenta es va calmar durant milers d’anys fins que es va reanimar en la dècada del 1940, conduint a una major reculada.
WAIS és de gran interès per als investigadors, ja que dos de les seves glaceres més grans, Thwaites i Pine Island, estan drenant cap al mar i contribuint a l’augment del nivell del mar. Les grans preguntes són per què, i per quant, i què pot succeir en el futur sota el canvi climàtic.
Les dades obtingudes en els últims 20 anys han demostrat que l’actual pèrdua de gel a l’Antàrtida Occidental es deu al fet que l’aigua relativament calenta de l’oceà profund flueix cap a la plataforma continental poc profunda. Aquesta aigua calenta arriba a la costa en llocs on provoca la fusió substancial de les parts flotants de les glaceres.
L’equip va investigar els nuclis de sediments recol·lectats en la Badia de Pine Island en el Mar d’Amundsen des del buc d’investigació alemany RV Polarstern en dues expedicions el 2006 i el 2010. L’equip va analitzar la composició química de diminutes petxines construïdes per organismes que havien viscut a l’aigua i al fons del mar abans que les seves petxines quedessin incrustades en els sediments del fons marí. Aquesta composició química actua com una “empremta digital” de l’aigua en la qual es van formar les petxines.
En comparar aquestes petxines amb les de petxines modernes banyades en aigua calenta profunda avui dia els investigadors van ser capaços d’identificar els intervals de temps quan l’aigua tèbia calenta estava present o absent.
El co-autor James Smith, un geòleg marí en BAS, diu: “Les nostres dades també revelen una història més recent del WAIS. Un canvi en la direcció del vent durant la dècada del 1940 va causar un renovada entrada d’aigua calenta sobre la capa de gel marí. Això ha continuat des de llavors i és responsable de la pèrdua de gel que estem observant avui i durant les últimes dècades”.
La glacera de Pine Island és una de les zones més inhòspites de l’Antàrtida per investigar i els investigadors només han estat explorant aquesta àrea des de la dècada del 1990.
