L’angoixa per setanta dies sense cobrar l’atur: ‘L’estat del benestar ens penja el telèfon’

‘La numeració facilitada no coincideix amb la registrada en el nostre sistema. És possible que la vostra prestació encara no es trobi recollida a la base de dades.’ Aquest és el missatge que apareix a molts usuaris que fa dies que consulten ansiosament en quin punt es troba la tramitació del seu atur. No són procediments de fa poc, sinó que en molts casos corresponen a mitjan març, quan es van començar acceptar els ERTO arran de l’estat d’alarma. Un 10%, aproximadament, dels treballadors que han estat afectats per aquests expedients de regulació encara no han rebut cap pagament de l’atur i, en molts casos, fa setanta dies que no cobren res.

És el cas d’en Pep, de Caldes de Malavella, a qui l’empresa va anunciar un ERTO del 100% el 23 de març. El Servei Públic d’Ocupació espanyol (SEPE) acostuma a pagar les prestacions d’atur el dia 10 de cada mes. Per això, i tenint en compte l’onada de peticions d’ERTO que hi havia al començament de l’estat d’alarma, aquest enginyer va donar per fet que el 10 d’abril no cobraria. Però la sorpresa va arribar quan tampoc no va cobrar el 10 de maig ni els dies posteriors. De resultes, ha hagut de demanar una moratòria de la hipoteca al banc i tramitar un formulari per a desblocar un import del pla de pensions que li permeti de sobreviure, a ell i als seus dos fills. ‘No havia necessitat mai l’atur i una vegada que el necessito, no hi ha ningú al volant’, es queixa en Pep, que lamenta haver de destinar els seus estalvis a sobreviure.

Un altre cas és el de la Marta, de Girona, que treballa per a una empresa que es dedica a fer visites guiades per a escoles i que es va veure obligada a sol·licitar l’ERTO per a tots els seus treballadors el mateix 13 de març. Va rebre la nòmina de l’empresa corresponent als tretze dies treballats, i d’aleshores ençà no ha rebut cap de les prestacions d’atur que li corresponen. Ni la del 10 d’abril ni la del 10 de maig. A l’aplicació en línia del SEPE li diuen que la seva petició no és a la base de dades: ‘Comparteixo pis, però així i tot, viure dos mesos amb cinc-cents euros és gairebé impossible. És angoixant, perquè entres en una espiral i cada dia mires si has cobrat.’

Explica que fins la setmana passada encara provava de contactar amb el servei d’ocupació espanyol per terra, mar i aire, però no ha obtingut cap resposta. Diu que la cosa més frustrant eren les trucades de telèfon, que s’allargaven uns quants minuts, i quan aconseguia que la deixessin esperant per parlar amb algun operador, la trucada es penjava. ‘És indignant, perquè pagues impostos, fas el que et diuen per formar part d’un estat del benestar i quan necessites que aquest estat del benestar t’ajudi, et pengen el telèfon.’

Els motius dels retards poden ser diversos, i el govern espanyol no ha informat amb claredat dels motius. Només en va fer referència al començament de la crisi, quan la ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, va deixar anar que se sentien ‘desbordats’ i va afegir: ‘Amb el volum d’expedients que rebem, el pagament de les prestacions pot demorar-se.’ Una hipòtesi, tal com assenyalava Aurora Rodés, ponent de la comissió laboral del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, és que molts dels qui encara no han cobrat són persones que no havien estat mai registrades al servei d’ocupació. Una teoria que també comparteix Valentín Valencia, tècnic de l’àrea d’economia del Col·lectiu Ronda, qui assenyala que els mitjans del servei d’ocupació s’han vist sobrepassats per la situació: ‘És fàcilment constatable que el SEPE no estava preparat per a aquest diluvi de sol·licituds.’

També han detectat que havien rebut menys diners dels corresponents, errors en els càlculs de les prestacions i errades en l’entrada de les dades dels treballadors, un altre dels motius pels quals hi ha retards. Això va passar a l’empresa d’en Pep, el primer dels casos exposats. El SEPE va creuar la numeració del seu DNI i els dels companys de feina. L’empresa va tornar a enviar la documentació, però això no ha servit perquè, setanta dies després, hagin cobrat.

El Col·lectiu Ronda llegeix la situació dins de l”excepcionalitat del moment’, però no descarta d’emprendre accions legals o administratives contra el SEPE si la situació es manté igual: ‘Si aquesta situació no es resol i la gent no cobra, haurem d’estudiar de quina manera podem acompanyar els afectats en la defensa dels seus drets’, diu Valencia.

El Departament de Treball i Afers Socials de la Generalitat de Catalunya diu que hi ha uns 80.000 catalans afectats per ERTO que encara no han cobrat la prestació d’atur, una xifra que, segons el Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, pot arribar fins als 90.000. Això representa més d’un 10% del total de treballadors afectats per aquests expedients de regulació, que són uns 716.000. Al País Valencià la xifra total d’afectats és de 400.000 i, segons la delegació del govern espanyol, n’hi ha més de 30.000 que encara no han rebut cap prestació.

Aquestes xifres alerten sobre la gravetat de la situació econòmica. Els ERTO de força major podran mantenir-se actius amb les mateixes condicions fins a final de juny, però a ningú no se li escapa que moltes empreses hauran d’acollir-se a altres expedients de regulació per a suportar el cop econòmic de la crisi del coronavirus. El Consell de Col·legis de Gestors Administratius de l’estat espanyol calcula que en un futur immediat tancaran 240.000 pimes, de les quals 135.000 s’hauran acollit a un ERTO.

Aquest és el temor de molts treballadors afectats pels expedients de regulació, que l’empresa no pugui tornar a obrir. Com en Xavier, un treballador immobiliari de cinquanta-set anys que no cobra d’ençà que l’empresa va acollir-se a l’ERTO el 16 de març. Explica sense optimisme que ha rebut una carta del SEPE en què li asseguren que rebrà el primer pagament el 10 de juny, entenent que serà de tota la quantitat acumulada: ‘Però no me’n refio. També deien que havia de rebre el primer pagament el 10 d’abril. Em sento abandonat’, explica telefònicament amb resignació.

Però les situacions més difícils, a vegades, generen iniciatives plenes d’optimisme. La dona d’en Xavier, preocupada pel futur del seu marit i observant la dificultat per a tenir ingressos per l’absència de la prestació d’atur, ha activat una web per a vendre les aquarel·les que pinta en Xavier. El missatge de Twitter va tenir ressò i va rebre centenars de repiulets. Una nota de color per a una situació tan grisa.

El meu homes està d'ERTO des del 16/03, encara no ha cobrat. Potser no es podrà reincorporar fins al setembre i al juliol se li acabarà l'atur. Se m'ha acudit fer una web amb les seves aquarel·les, m'ajudeu a difondre-la? https://t.co/MSki7u1Ch4 pic.twitter.com/FHNhGef3Py

— Mercè Caballero (@Mcmixc) May 12, 2020