L’Andalusia de la dignitat

No em treu la son si els andalusos poden tenir més sort o menys a les properes eleccions. Per mi, la majoria d’ells politicament parlant, són uns ignorants, incultes i que ja els va be viure sense fotre ni brot i visquent a costa dels meus impostos.
No tinc cap bola de vidre, però em fa l’efecte que tots els personatges històrics, avui dia estarien igual que els històrics Gonzales, Guerres i Chàves i Griñans, auténtiques figures paràsites, espanyoles a matar, monàrquiques, al servei de les portes giratóries, de les prebendes en general i que ja els va be parlar malament dels catalans però sobre tot viure a costa nostra.
Desitjo treure els presos polítics de la presó, tenir un estat independent i si la resta d’espanya, andalusia inclós, s’esfondre deu quilómetres avall, mira, la mare naturalesa és sàbia i sempre ho equilibra tot.
I si, tots els poso al mateix sac.
Per cert, tenim presos, exiliats, imputats i nosaltres demà ja pensarem amb el cap de setmana, les compres de nadal, ex quin fàstic, i anar marxant. I els andalusos d’aqui, escoltant radiotaxi.

Tinc un amic de córdova. Unionista espanyolista, que treballa des de petit a Barcelona, prejubilat amb pona paga. Quan torna del poble em parla dels terrenys inabastables del seu cosí, que reben milionades d’Europa que no emprea per a treballar-ne més que una petita part per al seu consum i el de la família. Alguns d’aquests mils i mils els perden -diu- invertint malament en accions i altres.

Les coses no es podien haver fet pitjor. Ja n’hi ha prou no? ..d’aquesta complicitat que ens trenca i tampoc no serveix allà.

Entenc el que vol dir en Josep Salart i, sincerament, opino igual sobre la major part d’habitants d’Andalusia. Ara bé, això és perquè els andalusos són només quatre gats i la resta són espanyols residents a Andalusia, de la mateixa manera que distingeixo entre catalans i espanyols residents a Catalunya. I els espanyols fan el mateix fàstic a tot arreu, l’odi als catalans és una part fonamental de la seva cultura.
Tot el suport als andalusos, malgrat que sóc dels que pensa que cada terra fa sa guerra.

Llegeixo algun comentari tremendament injust.
Als andalusos se’ls hi ha castigat des de temps immemorials. Hi ha estudiosos que asseguren que el colp d’estat de Franco tenia dues motivacions. Catalunya i Andalusia. La llibertat, i la col·lectivització del camp, que a on va fer més estralls va ser als latifundis andalusos. Fets com el de Casas Viejas va servir per atemorir la població, per no parlar de la repressió franquista, que a Andalusia va ser especialment virulenta. Això afegit al fracàs escolar, és caldo de cultiu per l’actual societat andalusa.

Jo no crec que calgui fer distincions entre els que hem vist com el feixisme castellà destruïa les nostres cultures i la nostra dignitat. Tots més o menys, tota la perifèria peninsular hem rebut la seva maldat i la seva ànsia de pillatge, excepte els que ells han catalogat com a col·lectivitat d’una ètnia igual o similar a la seva (exemples: Extremadura i/o Cantàbria). Castella i concretament Madrid és qui ha destruït el que hagués pogut ser Espanya, volent fer-ne un camp d’esclavatge on tothom treballa per a alimentar la seva cobdícia i capacitat de malbaratament sense límits. Som tots els que ens hem de rebel·lar contra els malfactors del centre, i una vegada situats on els correspondria, podrem reconstruir cada una de les cultures que per estúpida enveja, han intentat destruir i anorrear.

El PSOE de Susana Díaz és un partit descaradament clientelar, com ja ho era abans amb Felipe Gonzàlez i Alfonso Guerra.
El problema empitjorarà si la dreta-ultradreta assoleix el poder a Andalusia, ja que també són clientelars però més bèsties.

Per Andalusia potser va ser un mal assumpte que el tàndem Gonzàlez-Guerra manés a espanya, sí, perquè tot i que es van gastar els diners dels demés per a fer el primer AVE Madrid-Sevilla, decisió ruïnosa i malbaratadora, tot va quedar aquí. Aquest parell de sevillans no van fer res constructiu pels andalusos, res per millorar la formació i la cultura perquè no els interessava, només volien el graner de vots dòcils i no pensants.

Mirem si no quins missatges arriben als andalusos des de les TVs i Ràdios, doncs missatges des del centre castellà i des d’una TV autonòmica al servei del PSOE centralista de Gonzàlez, Guerra, Bono, etz.
Així difícilment poden tenir un esperit crític, estan bombardejats per una única linia identitària on Andalusia és només unes províncies de la espanya una y grande.

Molt diferent és pels andalusos que viuen aqui a Catalunya, ells tenen mes pluralitat per a poder pensar i ser més crítics. Els que no ho fan són ja directament seguidors de l’espanyolisme ranci de C’s, PP o, fins i tot, dels Coscubielistes d’ICV.

Per desgràcia, y em sap molt de greu, estan ficats a un cercle viciós, de gens d’estímul a pensar en la seva identitat, de haver-los acostumat a viure de subvencions, de haver-los acostumat a allunyar-se de la cultura crítica, d’haver-los acostumat a treballar en molts casos per la administració que els droga, sense permetre l’esperit emprenedor, i un llarg camí de vicis que manté a la majoria anorreada i passiva.
Clar que això són tendències majoritàries, hi ha també una minoria amb moltes virtuts, però que no aixeca el cap, i que quan ho intenten els seus mateixos polítics, Gonzàlez, Guerra, Díaz, etz. ho aconsegueixen escapçar.

Cert que el dictador Franco va considerar Andalusia i Catalunya, els Països Catalans, com a prioritaris.
A Catalunya ho ha tingut més difícil pel seu fort arrelament identitari, al cap i a la fi Catalunya és un territori annexionat per la força de les armes que te llengua i cultures pròpies, Andalusia no.

Tant de bo obrissin els ulls i es fessin republicans, espanya canviaria, doncs part important del seu problema son els latifundistes i aristocràcia que deuen pleitesia al hereu d’allò que Franco va deixar atado i bien atado, latifundistes que van promoure una repressió brutal contra els insubmisos després de la guerra.

“Sentimos llegar la hora suprema en que habrá de consumarse definitivamente el acabamiento de la vieja España, la cual va a desvanecerse como una sombra antes de que concluya este instante solemne de la vida mundial.”

Manifiesto de Córdoba, 1919.

La Vieja España efectivamente murió, pero no se desvaneció España.
Llevan siglos anunciando su muerte pero es España la que asiste impasible al entierro de los que la dan por muerta. No sé qué tiene España, que ciertamente ya no debería existir después de tantos ataques, tantas convulsiones y tanta deconstrucción.

Es tan flexible y tan profundo el sentimiento español que puedes sacudirlo, puedes asociarlo a los valores más deleznables, puedes atacarlo sin piedad durante generaciones…y no dejamos los españoles de querer ser españoles. Curiosamente, aquellos españoles que nunca pensamos España, aquellos para los que nunca significó nada ni la rojigualda, ni el horrendo himno militar, ni la patria, ni el Borbón, a aquellos a los que no nos gusta ni el flamenco, ni el vino tinto, ni los toros, ni el futbol, que no somos católicos, ni apostólicos, ni romanos, aquellos que nunca lloramos de emoción, ni nos reimos con Arévalo, ni cantamos “Soy Español” porque un tipo le dio una buena patada a un balón…no sé porqué clase de embrujo la sentimos dentro cuando nos la atacan. Cuando eres un país de verdad con un pueblo detrás de verdad no tienes que ensanchar la base, ni meterles dentro una idea con calzador, ni odiar a nadie, no tienes que explicar nada a tu gente, ni argumentarles, ni convencerles, ni prometerles que tomarán helado de postre todos los días.

Siempre se reinventa España, y no sé por qué extraño milagro nunca sus enemigos habéis dejado de subestimarla.

Gallegos, castellanos, vascos, andaluces, canarios, valencianos, catalanes…Somos todos tan españoles que nunca ninguno de nosotros será lo suficientemente distinto al resto como para ser, por si mismo, una alternativa sólida a este proyecto común. Y si todos se juntaran para destruir España aún serían más España al juntarse, porque justamente eso es lo que España es.

¡Viva España! (con perdón)

Espanya no ha fet més que adoctrinar i cobrar, a través de la baluerna monàrquica de Madrid. Cobrar, a Andalusia, no se si hi hauran cobrat, però adoctrinar, ausades bugades! Però a més d’adoctrinar (educació i mitjans de comunicació, la bandera de l’adoctrinament), Madrid va adoptar el sistema de partits i no el d’individus per a la seua democràcia, amb la qual cosa s’hi amaguen moltes de les més mediocres persones del regne. D’altra banda, l’emocionalitat amb què es tracta qualsevol assumpte polític, acaba d’arredonir la guerra d’Espanya contra Catalunya.

Estic plorant David Escobedo. Ara si que he sentit la meva espanyolitat mai trobada, necessitava llegir lo del embrujo o no sé què perquè se´m fés present aquest sentiment desconegut.

Aquest és el problema supramacista del nacionalisme espanyol, que només es reconeix a ell com a nació, només creu ell que pot ser un Estat tal i com està dissenyat per ells mateixos. No enteneu, ni en teniu cap ganes, que ni a mi ni a cap independentista ni català, valencià, balear, gallec, basc o andalús, no ens molesta ni el vostre sentiment espanyol, ni la vostra llengua, que tots parlem a la perfecció i que estimem perquè hi hem conviscut tota la vida, així com la vostra cultura. La única cosa que ens ha molestat històricament, és que si ens relaxem i confiem en vosaltres, comenceu a agafar terreny per recentralitzar, espanyolitzar i uniformitzar. No processeu que no ens hem deixat en tots els segles que portem resistint-nos a desaparèixer i ho seguirem fent molt al vostre pesar. Perquè així com tu tens aquests sentiments per Espanya, jo els tinc per Catalunya, i no hi ha més misteri ni secret. Jo et respecto, però porto segles demanant que em reconeguis i em respectis a mi, cosa que de manera inversemblant sembla impossible. Però el català a diferència del basc és molt innocent, i hi cau una i una altra vegada en confiar que “ara si”. També amb el pacte territorial al 78 va tornar a confiar, i va tornar a sentir-se estúpid quan al 2006, 30 anys després tonàvem a veure com s´atiava l´odi a Catalunya via firmetes del PP, perquè tornéssin a negar-nos que sóm nació a l¨Estatut, entre altres demandes que a Andalusia no semblen ésser cap problema. I no ho són allà, perquè com molt bé explica Vicent Partal, el sistema clientelar que estratègicament hi van muntar, assegura que el territori més extens d´Espanya, amb una riquesa cultural i natural enorme, segueixi sense desarrollar el seu potencial i sigui de les que rep, en comptes de les que aporta,. Perquè així com a nosaltres només ens volen per treballar i pagar, a ells només els volen per votar el que a les èlits espanyoles interessa.

I que volguem lògicament ésser més que volguin esdevenir un Estat, no té res a veure amb convèncer a ningú de com s´ha de sentir. Els catalans néixen ón volen i se senten com volen. Però tots els catalans tenim una sèrie de coses en comú: estimem la llengua i cultura catalana i no volem que desapèreixi, ens identifiqui més o menys, i volem el bo i millor per aquesta terra i els seus habitants, per poder ser més i millor solidàris amb tot aquell que ho necessiti, no només amb els que vulgui comprar el gobierno espanyol pels interessos del cortijo de les seves èlits.

M´agradaria que deixéssis de fer demagògia, per passar a tenir una actitut constructiva, que fins i tot podem debatre. Proposa el teu model, explica el perquè Catalunya estaria millor tal i com està o com pot fer per millorar sense deixar de ser part de L´Estat espanyol, si és el que tu defenses. Però no donis per fet que no podem canviar el nostre destí, en favor del respecte al teu sentiment que per molt respectable, no té perquè prevaldre per sobre del meu, ja que no sé si ho saps, però vam néixer éssers humans amb igualtat de drets i deures davant la teva Constitució i les Nacions Unides.

Sabie’m que els teníem dins, sabie’m que tot i no sentir-se catalans, paguen com a socis i els tenim aquí, però crec personalment, que tot i el respecte que em mereix l’escrit del Sr. David Escobedo, concretament en aquest párgraf, es ell qui cau en supremacisme i en moltes mentides més que son intolerables, quant escriu això i es queda tant ample,…..” Cuando eres un país de verdad con un pueblo detrás de verdad no tienes que ensanchar la base, ni meterles dentro una idea con calzador, ni odiar a nadie, no tienes que explicar nada a tu gente, ni argumentarles, ni convencerles, ni prometerles que tomarán helado de postre todos los días.” Doncs te de saber senyor espanyol, que navega per diaris catalans i en llengua catalana, -no se per quin motiu, potser si- , que Catalunya te un poble al darrera i portem anys demostrant tal cosa sense defallir, tot i las traves i el impediments dels governs de torn de l’Espanya que vostè estima tant, i menteix per que ningú ens ha ficat al cap , cap idea amb calçador, ni aquí es te odi més que a la seva abusiva prepotència, que arriba a apallissar gent innocent i desarmada com va passar el 1’O, aquí Sr. espanyol, si es te d’explicar com es normal en tota democràcia, si es te d’argumentar i fer-ho sense por, però ningú ens te de convèncer de res, per que es quelcom sortit del poble, ni cal que ens prometin gelat per postre cada dia, es ofensiu i vergonyós lo que vostè escriu, molt propi dels “a por ellos”, i em queda el dubte de que no sigui vostè un infiltat d’aquests cossos. De tota manera mercès per donar-se a coneixer.

Sense entrar en la situació que contempla tan bé Vicent Partal, com ens té acostumats. Intercanvio e. mails, amb Asamblea Ncional Andaluza, de Pedro Ignacio Altamirano, i amb l’Ajuntament de Marinaleda. De aquest poble, dècades, amb torcebraç guanyaor amb el duque del Infantado, el feudal, propietari de la terra, Tots els avenços socials que han aconseguit, amb dues cooperatives, una agricola i l’altre transformadora. amb ocupació total dels treballadors,, amb una justícia d’habitatge,