12.09.2022 - 01:50
|
Actualització: 12.09.2022 - 19:26
Dolors Feliu tenia raó i el discurs que va fer al final de la gran manifestació de l’Onze de Setembre va anar en consonància amb el manifest que la convocava i que ERC va deplorar. Perquè mantenia el to crític i d’ultimàtum envers el govern i els partits independentistes i apuntava una via electoral alternativa si persistia el blocatge en l’estratègia per a fer efectiva la independència, si s’insistia en el diàleg infructuós amb el govern espanyol i l’autonomisme. La presidenta de l’ANC, fidel a aquest missatge, el va desenvolupar ahir: va fer més explícit encara que el got de la paciència ja havia vessat i va anunciar d’una manera més clara i concreta que mai que treballarien perquè hi hagués una llista cívica que es presentés a les eleccions al Parlament de Catalunya si el govern no canviava d’estratègia. “O feu la independència, o convoqueu eleccions”, va reblar.
L’ANC s’ha mogut, ha fet un pas endavant en un moment polític delicat, quan ERC i Junts negocien la manera de no fer descarrilar l’acord de govern (tot i que Junts sospesa la possibilitat de sortir-ne), que entre més coses preveia que hi hagués un òrgan de coordinació estratègica de l’independentisme amb partits i entitats que ara miren de reformular. Encara hi ha molta legislatura al davant, tot i que l’any que ve hi haurà eleccions municipals i al parlament espanyol, i s’atansa una possible recessió econòmica que farà trontollar els fonaments de totes les institucions polítiques.
En aquest moment polític i social, l’ANC surt de la letargia posterior a la repressió contra el procés i condicionada per l’impacte de la pandèmia. Amb l’empenta que li dóna haver reeixit en una manifestació d’una magnitud que pràcticament no té precedents després de la pandèmia, culmina l’evolució lògica que tenien els discursos que havia fet en anys precedents, quan anava advertint periòdicament i insistent els partits i les institucions que no caiguessin en l’immobilisme ni en l’autonomisme, que no es deixessin entabanar per la promesa d’un diàleg estèril amb el govern espanyol.
Que ara l’ANC digui que el got ha vessat té sentit, perquè feia anys que avisava que s’anava omplint. Dolors Feliu ho verbalitzava així ahir: “Durant aquests cinc anys hem intentat que els polítics fessin la independència, la voluntat de l’1-O. Avui som aquí per fer complir aquesta voluntat […]. Cal fer foc nou. L’ANC posarà tots els mitjans per sortir d’aquesta situació d’immobilisme. No estarem sempre queixant-nos. Prou vot captiu. La majoria del parlament, un 52%, es defineix com a independentista. Per tant, les opcions són clares. O feu la independència, o convoqueu eleccions.”
No és un discurs antipolític ni antipartits, dues de les paraules amb què els dies previs a la Diada alguns partits polítics i tribunes mediàtiques van voler desqualificar la convocatòria de l’ANC (juntament amb populista, trumpista…). L’ANC critica els partits perquè troba que no fan la feina que haurien de fer i per la qual van ser votats en les eleccions del 52% del vot independentista, i fa una proposta com ara una llista electoral que vol utilitzar una via institucional: les eleccions. Però per acomplir-ho haurà de concretar encara més coses, haurà de saber com articular aquesta llista cívica i amb qui, evitar de caure en errors precedents i que això no s’acabi convertint en una simple contribució a l’atomització electoral de l’independentisme, sinó en una proposta rupturista que canviï el panorama polític. Ni que sigui per a forçar els partits actuals a moure’s d’on són ara.
L’avís de Feliu s’expressava així en el discurs que va fer ahir: “Demanem als nostres representants sinceritat, valentia i decisió per a fer la independència. I si no ho fan ells, estem determinats a fer-ho nosaltres, utilitzant les eleccions i el vot per fer-la, amb nous actors, si cal. Fa deu anys que som al carrer. Si aquest govern i aquest parlament s’hi giren d’esquena, hi ha prou gruix en aquest país per a fer una llista cívica que serveixi per a fer la independència. La farem democràticament. És a les nostres mans de canviar.”
Aquesta proposta de l’ANC topa amb l’estratègia que ha començat a dibuixar Òmnium, per més que totes dues entitats van compartir convocatòria i escenari. El president d’Òmnium, Xavier Antich, va fer un discurs calculat, que permetia d’introduir elements bàsics de l’estratègia de la seva entitat (la dels múltiples fronts socials en què treballar per la independència) amb el batec de la manifestació. “Cal que lluitem cada dia, perquè la nostra lluita té molts fronts, al centre de treball, aixecant la persiana, a les escoles, a la universitat, a cada poble. […] Volem ser encara més forts, estar encara més a tot arreu, més organitzats i més determinats. Aquí es tracta de guanyar, volem la independència i necessitem tothom, començant pel jovent compromès i organitzat.”
Abans, Òmnium ja havia donat alguns detalls de la seva estratègia en l’acte polític a l’Arc de Triomf, al qual sí que havien anat els dirigents d’ERC. L’entitat es vol diferenciar de l’ANC, i vol encapçalar una reformulació de la coordinació estratègica de l’independentisme que incorpori noves veus. Els camins de l’ANC i d’Òmnium són ara per ara divergents. Però ahir sí que hi hagué un element que tant Feliu com Antich van coincidir a destacar: que no havien aconseguit que la manifestació descarrilés, que els esforços desmobilitzadors no havien reeixit.
