28.04.2017 - 22:00
|
Actualització: 29.04.2017 - 12:07
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) fa avui la cinquena assemblea general ordinària al Palau d’Esports de Granollers en un ambient més plàcid que l’any passat. De fet, s’hi arriba sense cap esmena viva al full de ruta polític que els membres de l’entitat han d’aprovar. El document final preveu que la proclamació efectiva de la independència arribi com a conseqüència d’una majoria a favor del sí en un referèndum o de manera directa des del poder legítim de Catalunya, el parlament o l’Assemblea d’Electes de Catalunya (AECAT), en cas d’impediment coercitiu de fer el referèndum.
Sense esmenes vives a la ponència política, doncs, tota l’atenció se centra en la proposta que el secretariat de l’entitat sobiranista farà a les bases de cara a l’Onze de Setembre. Per ara, només n’ha transcendit que la intenció és retornar l’acte a Barcelona, segons que va avançar La Vanguardia, just el contrari de l’acte descentralitzat de l’any passat.
La presentació de l’Onze de Setembre serà el plat fort d’un acte polític que pretén convertir-se, també, en el tret de sortida a la campanya del sí de l’entitat sobiranista de cara al referèndum i servirà per a posar sobre la taula les mobilitzacions que ja auguren per als mesos vinents, incloses fins i tot al full de ruta.
La ponència política s’aprovarà previsiblement sense problemes. Les esmenes que s’hi han incorporat no modifiquen substancialment el full de ruta: d’entrada, se n’hi van presentar 107, de les quals 60 s’han acceptat directament, 30 s’han acordat per transacció i 17 s’han retirat en el moment d’acceptar la justificació de la ponència. Precisament, la negociació entre els qui van presentar les esmenes i el secretariat es va allargar més enllà dels terminis previstos per intentar trobar posicions de consens. Segons fonts de l’ANC, arribar-hi sense esmenes vives per primera vegada dóna a l’entitat sobiranista molta força i solidesa i unitat per a marcar el full de ruta.
Tres hipòtesis
L’ANC posa sobre la taula tres hipòtesis polítiques per als mesos vinents. La primera inclou fer un referèndum sense condicionants, organitzat per les institucions catalanes, i en cas de victòria del sí, això s’hauria de traduir en una proclamació d’independència per part del parlament.
En les altres dues hipòtesis, l’ANC entén que s’han de preveure possibles ‘ingerències’ per part de l’estat espanyol. En cas que la ingerència a les institucions arribi abans que s’aprovi la llei de transitorietat jurídica i la convocatòria del referèndum, l’ANC defensa que es reconeguin únicament les institucions catalanes i s’organitzin mobilitzacions perquè el parlament aprovi igualment la llei de transitorietat i proclami la independència. En aquest cas, el referèndum arribaria després per ratificar la decisió. És en aquest punt que l’ANC ja vol que es doni molt pes polític a l’Assemblea d’Electes de Catalunya. De fet, avisa que, davant d’inhabilitacions o intervencions de l’autonomia, caldrà que aquest ens, impulsat per l’AMI, es reuneixi.
La tercera de les possibilitats preveu que la ingerència arribi una vegada aprovada la llei de transitorietat jurídica. ‘L’ANC només considerarà com a vigent la legislació sortint de la llei de transitorietat jurídica, en farà obediència, farà costat a les institucions democràticament escollides pel poble de Catalunya’, afirmen. I en aquest context, deixa en mans del parlament o l’AECAT novament la proclamació d’independència.
En qualsevol dels casos, el full de ruta que preveu d’aprovar fixa que treballaran pel reconeixement de la legalitat catalana i la defensa de les institucions, la mobilització ciutadana i la internacionalització de la proclamació del nou estat.
Puigdemont i Forcadell, a l’assemblea
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, intervindrà aquest dissabte en la cloenda de l’assemblea general ordinària de l’ANC. També hi serà la presidenta del parlament, Carme Forcadell, que va liderar la primera etapa de l’entitat sobiranista abans de Jordi Sánchez. Forcadell hi assistirà però no intervindrà.
