24.02.2018 - 22:00
|
Actualització: 25.02.2018 - 15:57
La independència de l’ANC respecte dels partits i la necessitat de tenir una estratègia pròpia centren bona part de les 118 esmenes que s’han presentat a la ponència del full de ruta que l’entitat votarà avui a l’assemblea general ordinària a Barcelona. Fins i tot, una de les dues esmenes a la totalitat, finalment refusada, apuntava a la dissolució de l’entitat sobiranista si no hi ha una ‘estratègia i una tàctica pròpies no supeditades a interessos aliens a l’independentisme’. Altres esmenes parcials proposen fórmules per a evitar el traspàs directe i immediat dels membres del secretariat a les llistes electorals dels partits. D’altra banda, la implantació de la República centra el debat sobre els passos que s’han de seguir al procés.
Els dos últims presidents de l’ANC han format part de llistes electorals de partits just després d’haver deixat la presidència de l’entitat. Carme Forcadell es va presentar a les llistes d’ERC a les eleccions del 27 de setembre del 2015 i Jordi Sànchez va fer igual als passats comicis del 21 de desembre, en aquest cas com a número dos de JxCat. ‘L’ANC no s’ha de poder utilitzar com a plataforma de llançament al món de representació parlamentària’, diu l’esmena 34.
En aquest sentit, moltes de les propostes per a modificar la ponència del full de ruta expliciten la necessitat de mantenir i reforçar la independència de l’ANC respecte dels partits polítics. De fet, aquest compromís ja és inclòs a la ponència, però és assenyalat com un dels problemes de l’entitat. Un exemple és que, més enllà de la formació de govern, l’entitat no ha estat capaç de marcar perfil i assenyalar als partits quin és el camí a seguir.
Per millorar aquesta independència respecte dels partits, l’assemblea territorial de Solsona proposa que tothom qui formin part del secretariat nacional de l’entitat signi un document de bones pràctiques en què es comprometi a no formar part d’una llista electoral fins que no hagi passat com a mínim un any després d’haver deixat el secretariat. En la mateixa línia, una altra esmena opta per prendre mesures per tal d’evitar el traspàs directe de membres del secretariat a les llistes i estructures dels partits.
L’assemblea de Gràcia vol introduir al text de la ponència que es garanteixi la llibertat de moviments i no supeditar l’acció de l’ANC als interessos de cap partit, salvaguardant la llibertat de l’entitat per a exigir a qui calgui allò que calgui a cada moment.
‘Dissolució’
Fins i tot, una de les dues esmenes a la totalitat avisava que si l’ANC no esdevé ‘l’eina de canvi necessària amb una estratègia i una tàctica pròpies no supeditada a interessos aliens a l’independentisme’, l’ANC passaria a ser una organització garant de l’statu quo. ‘Esdevindria inútil com a organització de coordinació i canalització del moviment independentista i se’n faria necessària la dissolució per formular nous plantejaments organitzatius’, alertava.
Aquesta mateixa esmena a la totalitat demana que l’ANC no es dediqui només a pressionar el govern sinó que sigui un agent amb capacitat de prendre decisions estratègiques. Per això mateix proposa de crear un comitè on siguin representades totes les organitzacions, sindicats, partits i associacions per afavorir un marc d’actuació unitària. Finalment l’esmena ha estat refusada.
Implantació de la República
L’altre debat destacat en el marc de la ponència política és com s’ha d’implantar la República després dels esdeveniments d’aquests últims mesos. El text inicial insta el govern de la Generalitat a ‘construir la República proclamada com un marc real de garantia de drets civils i socials, enfront de la involució democràtica i repressiva que duu a terme l’estat’. Un poder efectiu i independent de l’estat espanyol en els següents àmbits: control de la hisenda, poder judicial i garantia de la seguretat dels catalans.
Sobre aquesta qüestió, una esmena de la territorial de Llinars argumenta que, tenint en compte la situació actual de les institucions, és poc realista demanar una construcció real de la República. Una altra de les esmenes presentades defensa un referèndum supervisat per les Nacions Unides o un dictamen internacional favorable a la declaració d’independència. Des de Badalona, es proposa de promoure ‘vies imaginatives’, com ara l’assemblea de càrrecs electes que permetin de superar les limitacions del marc autonòmic i es pugui avançar en la construcció de la República.
Comença la cursa per la presidència
Per una altra banda, l’entitat encararà el mes vinent la renovació dels setanta-set membres que conformen el secretariat nacional –l’òrgan executiu de l’entitat– i que, al seu torn, haurà de triar un nou president. Els socis de l’ANC han aprovat de fer eleccions al secretariat nacional el 17 de març.
Entre els possibles candidats a la presidència, segons que ha pogut saber VilaWeb, també ho farien Adrià Alsina i David Fernández. Alsina és el cap de premsa de l’ANC d’ençà el 2016 i és una cara coneguda pels voluntaris de l’entitat, car ha participat en l’organització dels últims 11 de setembre, la Campanya del Sí i la del 21 de desembre.
Per la seva banda, Fernández, és vice-president del Cercle Català de Negocis. Ha organitzat algunes reunions amb gent de dins i fora l’ANC els últims dies per intentar l’assalt a la presidència. És molt crític amb la línia actual de l’ANC i voldria canviar-ne l’organització per garantir-ne la independència dels partits.
