08.09.2017 - 17:11
També rebutja excarcerar el seu presumpte testaferro andorrà, Joan Besolí, que es va comprometre a recuperar la nacionalitat espanyola
MADRID, 8 (EUROPA PRESS)
La Secció Tercera de la Sala penal de l’Audiència Nacional ha acordat aquest divendres mantenir a la presó l’expresident del FC Barcelona, Sandro Rosell, i el seu presumpte testaferro a Andorra, Joan Besolí, perquè entén que segueix existint risc de fugida i destrucció de proves; així com que s’han donat a conèixer “circumstàncies noves” que acrediten el pagament de comissions il·lícites derivada de la venda dels drets de futbol.
Els magistrats Félix Alfonso Guevara, Antonio Díez i Ana María Rubio han dictat sengles actuacions desestimant els recursos presentats per les defenses de Rosell i Besolí contra la decisió de la titular del Jutjat Central d’Instrucció número 3, Carmen Lamela, de mantenir-los a la presó incondicional, on es troben des del passat 25 de maig per la seva implicació a l’operació Rimet, davant el risc de destrucció de proves, de fugida i de reiteració delictiva.
Segons els magistrats, l’expresident del Barça té “facilitat per moure’s pel món desenvolupant la seva activitat professional que li permetria establir-se fora d’Espanya buscant països on la cooperació policial i judicial no resultés fàcil”.
La jutgessa Lamela assenyala que existeixen indicis que Rosell i Besolí van formar una organització criminal dedicada a blanquejar diners procedents de comissions il·lícites derivades de la venda dels drets de la selecció brasilera de futbol a una mercantil àrab amb seu a illes Caiman, la denominació social del qual és International Sports Events (ISE). Tot això a través d’un entramat de societats i comptes principalment al Principat d’Andorra.
FACILITAT PER “MOURE’S PEL MÓN”
La Sala comparteix amb la jutgessa instructora els motius pels quals han d’estar a la presó i afirmen que segueix existint el risc de destrucció de proves ja que la investigació segueix en curs i assenyala que aquesta possibilitat no és “menyspreable, facilitat per la possessió de patrimoni fora d’Espanya, patrimoni del qual es desconeixia per aquest tribunal la seva rellevància”.
A més, rebutja l’argument exposat per Rosell en el seu recurs sobre que hauria d’estar en llibertat tenint en compte que “ha realitzat una intensa activitat processal tendent a neutralitzar les tesis acusatòries… aportant nombrosa prova documental” que acredita la seva innocència.
I afegeix que hi ha “altres circumstàncies noves” com són les obtingudes per la investigació feta per la Comissió Parlamentària al Senat del Brasil sobre possibles casos de corrupció a la Confederació Brasilera de Futbol (CBF).
D’aquesta comissió es dedueix que el president de la federació brasilera de futbol Ricardo Teixeira s'”hauria enriquit il·lícitament aprofitant-se del seu lloc i en detriment de la CBF, percebent suborns a canvi, entre altres coses, de la venda de drets esportius, de patrocini, comercialització”.
NO ES POT COMPARAR A ALTRES INVESTIGATS
D’altra banda, els magistrats asseguren que no existeix greuge comparatiu amb altres persones investigades en altres processos per fets similars i explica que aquest argument no és una circumstància vàlida per decretar la seva llibertat, doncs es tracten de processos diferents. Així mateix, asseveren que no existeix diferència de tracte amb altres investigats en aquesta causa.
En un altre acte, la Secció Tercera també rebutja la petició de llibertat Joan Besolí, en què destaquen que la seva actuació, al costat de Rosell i Texeira, era necessària per “al seu exclusiu benefici” i “en clar perjudici” d’International Sports Events (ISE).
En aquest cas també reitera que el risc de fugida, així com la destrucció o ocultació de proves, hi és perquè Besolí era l’administrador i gestor d’un conjunt d’empreses amb domicili social en diferents països que rebien els fons de les operacions que els altres investigats realitzaven.
Incideixen que la pretensió de Besolí, amb nacionalitat andorrana, de tornar a adquirir l’espanyola com a compromís que no escaparà no demostra que així succeeixi perquè “es pot ser nacional espanyol i fugir”.
