19.01.2017 - 10:39
|
Actualització: 26.01.2017 - 10:06
El poliamor és trending topic. En termes tecnològics i moderns, aquesta és la frase que millor definiria la situació del poliamor, que significa tenir més d’una relació íntima, amorosa i sexual perllongada en el temps de manera consensuada per totes les parts. Avui dia es pot trobar fàcilment informació i articles que tracten sobre el poliamor a les xarxes. No obstant això, el què no és tan fàcil és trobar informació de qualitat i que doni una perspectiva completa sobre en què consisteix realment.
Cal tenir present que la tendència poliamorosa entre els humans no és una moda dels últims anys. Als principis dels temps, els éssers humans manteníem relacions sexuals amb tothom contribuint al benestar del grup. Però, tal com afirmen estudis científics, l’evolució va marcar l’inici de les relacions com una forma més de propietat: primer, granges i cultius individuals, i després l’exclusivitat sexual en parella. Els humans van començar a valorar la propietat sexual per sobre de la promiscuïtat i el poliamor va quedar oblidat. No obstant això, en els últims anys el concepte ha tornat a sortir a la palestra i està perdent el descrèdit que havia patit des de llavors.
Un concepte, moltes realitats
Però el poliamor és només una paraula paraigües que sovint s’utilitza per definir, alhora, realitats molt diferents entre elles. Hi ha diversos tipus de relacions no monògames consensuades lligades al poliamor:
La lluita per la visibilitat
Els que més saben sobre el poliamor a Catalunya són Amors Plurals. Aquest col·lectiu feminista i anticapitalista s’encarrega de donar a conèixer temàtiques relacionades amb tot tipus de relacions no monogàmiques. Organitzen activitats i xerrades en l’àmbit català. De fet, parlen de “diversitat afectiva” i no de poliamor, que el consideren només un dels tipus de filosofies relacionals diferent de la monogàmia que existeix. En ser preguntats sobre si creuen que el fenomen està travessant un boom de popularitat, asseguren que des que van aparèixer l’any 2015 no paren de “rebre peticions per a sortir a mitjans de comunicació o fer xerrades”.
També defensen el fenomen des d’una base filosòfica, ja que “una part important del pes d’allò que porta a definir-te rau en l’adopció i treball d’uns valors sobre qüestions socials i estructures de poder”. Per això, més enllà d’un “canvi en el nombre” de relacions que es tenen, clamen que és molt important aquesta revisió de valors i el qüestionament dels models tradicionals i les “situacions tòxiques” que comporten.
De la mateixa manera, expliquen que tot i haver deixat de ser un tabú, sovint la tendència és presentada en certs mitjans com pròpia de “gent rareta” que porta relacions “menys compromeses i autèntiques”, cosa que reforça encara més la dicotomia. Per tant, tot i existir un avenç, asseguren que “seguim estant molt lluny del món millor que voldríem”.
L’opinió de la societat
El poliamor cada cop és un tema més recurrent i conegut entre la societat, en part gràcies a l’acció de col·lectius com Amors Plurals. Però en tractar-se d’un fenomen “recentment descobert” pel gruix de la població, no hi ha cap evidència de l’acceptació general que existeix envers el mateix. Aquesta enquesta d’elaboració pròpia mostra l’opinió actual.
La major part dels entrevistats havien sentit parlar del poliamor i tenen una actitud de respecte i acceptació cap al mateix. De fet, és significatiu que més de la meitat dels entrevistats considerin que podrien mantenir relacions poliamoroses.
Poliamor i sexologia
El poliamor, però, més enllà del suport que rep del seu propi col·lectiu i de la societat que, com s’ha vist, cada cop més ho respecta i ho reconeix com una opció, també compta amb una base sòlida que defensa la seva existència des de la ciència. Especialment des de la sexologia.
La sexòloga Núria Jorba, especialitzada en sexologia clínica, teràpia de parelles i psicologia emocional afirma que els éssers humans, tot i haver determinat que allò correcte és mantenir relacions monògames, som per naturalesa i biològicament poliamorosos.
No obstant això, en preguntar pels resultats de l’enquesta anterior, on més de la meitat dels enquestats afirmen que podrien tenir relacions poliamoroses, la doctora Jorba destaca que gestionar relacions poliamoroses no és tan senzill com sembla. Creu que la tendència general d’autodefinir-se com a potencial poliamorós forma part d’una moda més que d’una realitat que es pugui dur a terme i complir.
D’altra banda, sembla que mantenir relacions monògames o poliamoroses podria tenir una explicació biològica. Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Bonn (Alemanya) va revelar que les persones en relacions monògames tenen nivells més alts de l’hormona oxitocina (coneguda també com l’hormona de l’amor i la felicitat). Nivells més alts d’aquesta hormona portarien a les persones a ser més fidels i, per tant, mantenir compromisos amb una sola persona.
No obstant això, aquestes investigacions es troben en un punt incipient i no s’han desenvolupat, la qual cosa posa en dubte la seva veracitat. De fet, la doctora Jorba no creu en aquesta relació entre els nivells d’oxitocina i el poliamor.
El poliamor en primera persona
Fins aquí hem pogut descobrir què és això del poliamor i endinsar-nos en els diferents vessants relacionades. No obstant això, el més útil per conèixer de prop qualsevol fenomen és sentir parlar a les mateixes persones implicades en el tema, que ho han viscut o ho viuen en la seva pròpia pell.
Éowyn de 20 anys, que vol mantenir l’anonimat perquè els seus pares no estan al corrent de la seva tendència poliamorosa, va obrir la relació amb la seva parella fa dos mesos. Explica que el procés, com passa en molts casos, ha patit una evolució: “Vam decidir establir clàusules però a poc a poc ens vam adonar que aquestes no feien més que limitar-nos”. També destaca que al principi costa assimilar una relació poliamorosa però hi ha mecanismes per pal·liar-ho: “Un dels aspectes que considero més indispensables en aquesta transició és la comunicació amb la parella-companya”.
De la mateixa manera, Isam Alegre, poliamorós de 30 anys, explica el seu testimoni. Manté una relació poliamorosa jeràrquica amb la seva parella, amb qui es casarà d’aquí a uns mesos.
Però l’Isam creu que, tot i la popularitat que està adquirint el poliamor, hi ha molts mites i prejudicis que encara s’han de superar.
D’altra banda, en Pep Rius de 42 anys es mostra més proper a l’anarquisme relacional i explica les dificultats que es presenten en trencar amb la monogàmia.
Per últim, tant el Pep com l’Isam coincideixen en destacar la importància de la relació entre el poliamor i la lluita feminista.
Per tant, el què queda clar és que el poliamor ens ha obert les portes a una nova manera d’interpretar les relacions. Es comparteixi més o menys, és una forma de viure l’amor igual de vàlida que qualsevol altra i s’ha de lluitar per trencar amb els prejudicis tal com ha passat en altres moments de la història amb altres maneres “no convencionals” d’estimar.
