L’amnistia és amenaçada: el cop amagat de la traïció

La llei d’amnistia, amb el redactat actual de la proposició de llei, no és prou segura. No està prou ben travada, perquè encara dóna un marge de maniobra als jutges que l’haurien d’aplicar però que la volen torpedinar per entrebancar-la. I això es fa evident en el plec d’esmenes que han presentat Junts i ERC, per separat. Junts havia dit i havia repetit que el text era prou bo i que no hi presentaria esmenes, però finalment ha estat el partit que n’ha presentades més, amb la voluntat de blindar al màxim el possible retorn de Carles Puigdemont, acotant al màxim el terreny de joc a Pablo Llarena, i suprimint l’exclusió de les causes per terrorisme de la llei, de manera que no hi pugui haver discussió que els perseguits pel Tsunami i els CDR de l’operació Judes també seran amnistiats. ERC ha enfocat les seves esmenes en aquests dos aspectes, i entre un partit i un altre hi ha algunes diferències de matís. Alguna, fins i tot, important, amb què Junts ha quedat tot sol i que pot ser determinant: la supressió d’una de les exclusions que hi ha ara sobre l’amnistia: la dels delictes de traïció i contra la pau o la independència de l’estat.

Només Junts ho demana. ERC, no, tot i que la seva secretària general, Marta Rovira, se’n podria veure perjudicada. En l’article segon de la proposició de llei d’amnistia hi ha previst que les causes per aquesta mena de delictes, els de traïció i contra la independència de l’estat, quedin fora de l’amnistia, tant si hi ha sentència ferma com si no. És a dir, amb el sol fet que hi hagi unes persones investigades o processades pels delictes que queden recollits del títol XXIII del llibre segon del codi penal espanyol. Ara mateix no hi ha cap causa relacionada amb el procés, més o menys relacionada amb la consulta del 9-N o amb el referèndum de l’1-O, que sigui per delictes de traïció a l’estat. Però hi ha el risc que això pugui passar, que alguna causa oberta, com la del Tsunami, pugui acabar derivant això.

No pas perquè hi hagi res que hi apunti d’un punt de vista objectiu o lògic, jurídicament. Però l’evolució de la causa del Tsunami a l’Audiència espanyola en mans de Manuel García Castellón no es regeix en cap moment per aquests principis. Aquest jutge es mou pel principi de feta la llei, feta la trampa: per això, el 6 de novembre de l’any passat, es va empescar que el turista mort de manera fortuïta a l’aeroport de Barcelona per un infart el dia de la protesta del Tsunami podria ser atribuïble als qui considera que en són responsables, quatre anys després dels fets; per això aquell mateix dia va comunicar que Carles Puigdemont i Marta Rovira eren investigats per terrorisme, per mirar d’aprofitar alguna petita escletxa que endevinava que hi podria haver en el text de la llei quan encara no s’havia negociat però ja estava pràcticament enllestida.

I és això que ha portat finalment, tant Junts com ERC, a presentar per separat una esmena idèntica que consisteix a proposar que s’elimini de l’article segon de la llei l’exclusió per causes de terrorisme; sense entrar a polir la redacció d’aquest punt, que ara per ara diu que només se n’exclourien els casos en què hi hagués sentència ferma. Però fora equívocs, volen que s’elimini del tot el punt, que quedi ben entès que els encausats del Tsunami i de l’operació Judes són amnistiables. ERC ho justifica com una “millora tècnica”, i Junts fa explícita la raó: recorda que, tan bon punt es va fer pública la proposició de llei d’amnistia, es van reactivar processos que s’assumia que estaven destinats a l’arxivament; que no hi ha cap acte que pugui ser tipificat de terrorisme i que, tanmateix, hi ha dos procediments “en què de manera arbitrària s’investiga i es persegueix independentistes”.

La pista suïssa de García-Castellón

Però si en aquest punt hi ha coincidència entre Junts i ERC, no n’hi ha pas sobre l’exclusió dels delictes de traïció. Només la demana Junts. El cas és que en la lògica de feta la llei, feta la trampa, el jutge García-Castellón inclou en la investigació del Tsunami una suposada col·laboració del govern de Suïssa en els preparatius del Tsunami. D’això, en va informar a final de novembre El Confidencial, dins la dinàmica de vasos comunicants que aquest diari estableix amb els cossos policíacs i l’alta magistratura espanyola en les causes relacionades amb el procés.

Segons aquesta informació, entre final del 2018 i la primera meitat del 2019, un funcionari i diplomàtic suís va compartir un grup de conversa amb Marta Rovira, Anna Gabriel i Josep Lluís Alay, tot i que no arriba a concretar de què parlaven ni si allò tenia res a veure amb el Tsunami Democràtic. Però consta en la causa i s’ha fet públic, i fins i tot va forçar el govern suís a haver de desmentir, mitjançant l’agència espanyola Efe, que hagués ofert cap mena d’ajuda secreta als independentistes catalans.

Però això ja pot servir de base, tal com indicava El Confidencial, perquè García-Castellón reorienti la investigació vers el delicte de traïció o contra la independència de l’estat, exclosos explícitament de l’amnistia. Diu l’article 592 del codi penal espanyol que “seran castigats amb penes de quatre anys a vuit aquells qui, amb la finalitat de perjudicar l’autoritat de l’estat o comprometre’n la dignitat, mantinguin intel·ligència i relació de qualsevol mena amb governs estrangers, amb els seus agents o els seus grups, organismes o associacions internacionals o estrangeres.”

La bomba de l’informe dels lletrats

No hi ha únicament aquesta amenaça per a l’amnistia, que en aquest cas podria afectar la desena d’investigats del Tsunami, entre els quals el president Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i el diputat d’ERC i membre de la mesa del parlament Ruben Wagensberg. El PSOE també es nega a blindar l’amnistia de les causes de terrorisme, tot donant suport a les esmenes de supressió del punt de l’exclusió presentades per ERC i Junts. El ministre de la Presidència espanyol, Fèlix Bolaños, hi ha tancat la porta.

Vet aquí el punt de partida de la negociació. S’hi arriba després de mesos en què s’ha anat veient com s’ordia la gran conspiració de jutges i fiscals per a fer-la impossible. Per això Junts i ERC hi van amb (més o menys) esmenes de blindatge. El text actual és un punt de partida per a anar més enllà, perquè l’ombra de les amenaces és com més va més gran. Però per al PSOE el text sempre ha estat un punt d’arribada, una concessió màxima on provar de parar tants paranys com ha pogut. Ara ha presentat un grapat d’esmenes tècniques pactades amb ERC, Sumar, Bildu i el BNG perquè no sigui dit i d’aquí no es pensa moure.

I just ara s’ha trobat, caram, amb un informe dels tres lletrats de la comissió de justícia del congrés espanyol que, de cop i volta, expressen uns dubtes seriosos i profunds sobre la constitucionalitat d’aquesta llei d’amnistia i la seva compatibilitat amb el dret de la Unió Europea. Aquest informe, que no és pas vinculant, pot tenir un efecte demolidor en uns quants sentits. Per una banda, el PSOE pot dir tant a Junts com a ERC: com ens podeu demanar que anem més lluny amb la llei si el text actual ja és qüestionable constitucionalment? Si ja patirem per salvar la llei tal com la tenim? El govern espanyol ha sortit a defensar la constitucionalitat del text com a resposta a l’informe, i ha recordat que, efectivament, el Tribunal Constitucional és qui hi té la darrera paraula. Però s’hi poden aferrar per a frenar els intents (sembla que a la desesperada) dels partits independentistes de blindar l’amnistia.

Per altra banda, els arguments d’aquest informe enforteixen l’estratègia que fa mesos que preparen els jutges del Tribunal Suprem per a rebentar l’aplicació de l’amnistia. El mes de setembre, abans de saber quin seria el contingut de la llei, el Suprem ja feia córrer als mitjans que tenia dues armes al sarró: les qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional i les qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la UE. Doncs bé, l’informe dels lletrats qüestiona que la llei sigui compatible amb el dret de la UE. Perquè inclou l’amnistia dels casos de malversació, i això “pot comprometre l’harmonització i l’efectivitat de les normes reguladores dels delictes d’aquesta mena, perseguits pel dret de la Unió Europea”. També ho diu en relació amb la inclusió de les causes sobre terrorisme en què no hi hagi sentència ferma, perquè consideren que pot contravenir la directiva europea sobre aquesta matèria. I encara més: també veuen contrari a la normativa comunitària l’article de la proposició de llei que preveu que restin sense efecte les ordres europees de detenció en el moment que entri en vigor l’amnistia.

Són precisament els arguments amb què els jutges del Suprem i de l’Audiència espanyola volen presentar, de seguida que entri en vigor la llei, unes preguntes pre-judicials al Tribunal de Justícia de la UE per a mirar de suspendre, ben bé durant mitja legislatura, l’aplicació de l’amnistia en els casos que tinguin entre mans. Si la llei no es modifica en el sentit de les esmenes presentades per Junts i ERC, l’amenaça serà més gran i l’aplicació real i efectiva de l’amnistia estarà realment en perill.