L’amistat d’Antoni Gaudí i Eduard Toda, premi Nèstor Luján 2023

Sònia Casas Codinach (Barcelona, 1977) ha estat cap de redacció de la revista d’història Sàpiens. Va ser, justament, fent un reportatge que va descobrir la història del Collet Rodó, un paisatge mil·lenari que va inspirar Antoni Gaudí per a la Pedrera. Alhora, aquell espai vinculava dos amics, companys d’estudis a les Escoles Pies de Reus i homes de biografies extraordinàries: Gaudí i Eduard Toda. L’un fou un dels arquitectes més importants del modernisme, amb obres que continuen enlluernant els visitants que arriben a Barcelona, com la Sagrada Família encara avui en construcció. L’altre va destacar com a diplomàtic, amb destinacions tan exòtiques com Xangai i Hong Kong, egiptòleg –també va ser cònsol al Caire– i historiador, impulsor de la restauració del monestir de Poblet. Ara, aquella peça periodística ha donat lloc a l’obra guanyadora del premi Nèstor Luján de novel·la històrica, Retorn als orígens. Els quaderns perduts d’Antoni Gaudí.

Aquests quaderns perduts són el fil que estiraran la Laia i l’Arnau, una arqueòloga que se sent poc valorada i un geòleg atrapat per interessos polítics i econòmics d’un projecte que amenaça l’entorn natural d’Escornalbou, per mirar de salvar aquell paratge, que va tenir un vincle estret amb els dos amics, que el freqüentaven de joves. L’escriptora i periodista va restar fascinada per la muntanya de Collet Rodó, prop del castell que va restaurar Toda, que té semblances amb l’obra de Gaudí. “Dins del seu cap les balmes s’han convertit en finestres; els matolls que pengen, en baranes de balcó forjat, i les roques colgades dalt la paret, en xemeneies. Dibuixa absort, extasiat i sense descans. Quan finalment dóna el croquis per bo se’l mira satisfet. És una façana salvatge i contundent”, fa volar la imaginació Casas, fabulant sobre la inspiració que l’arquitecte hi va trobar. El títol s’inspira en la frase cèlebre d’Antoni Gaudí, segons el qual “l’originalitat consisteix a tornar a l’origen, i aquest origen és la Natura”.

Dues trames paral·leles

A la novel·la, els quaderns són la clau per a salvar l’espai, però també són cobejats pels qui promouen la beatificació d’Antoni Gaudí, espantats per les referències esotèriques i els amors de l’arquitecte, el més conegut, la mataronina Pepeta Moreu, i el més desconegut, una noia del Rosselló que sembla que fou el seu primer amor. “Alguns dels reportatges de divulgació històrica que he escrit com a periodista tenien el potencial de convertir-se en llibres. Intuïa que tard o d’hora passaria. Però no m’havia imaginat mai és que tindrien forma de novel·la”, assegura l’autora premiada, que explica que s’ha documentat en dietaris, llibres i biografies i trepitjant el terreny de què parla.

Casas ressegueix les vides paral·leles dels dos amics fins a la mort de Toda, l’any 1941, de qui es tenen diverses referències creuades. Toda va tornar a Barcelona per l’Exposició Internacional l’any 1888, i es va posar en contacte amb el seu amic perquè li presentés Eusebi Güell, a qui li interessava de vendre-li una sèrie d’antiguitats orientals. I l’any 1904, quan reconstrueix el castell d’Escornalbou, anuncia al mestre d’obres que visitarà les obres Antoni Gaudí i que “ho trobarà tot malament”. El Gaudí de la novel·la és el previ al místic dels darrers anys, el dandi d’abans de la crisi espiritual que el portà a consagrar-se en la construcció del temple barceloní, que conservà en aquest espai del seu Baix Camp natal un record d’una felicitat estroncada.

Episodis més o menys coneguts

Glòria Gasch, editora de Columna, que publicarà a partir de demà l’obra guanyadora, ha volgut aclarir que no és una altra novel·la biogràfica d’Antoni Gaudí, un gènere ja saturat, sinó que va més enllà. Uneix dues trames i dos plans històrics separats per cent cinquanta anys de diferència –el de Gaudí i Toda i l’actual– i barreja personatges reals i ficticis. També vol ser, segons Casas, una reivindicació d’Eduard Toda, personatge oblidat i amagat rere la fama del seu amic, que té una vida llegendària per ell mateix. El llibre ressegueix episodis significatius de la biografia d’ambdós personatges, com els viatges de Toda per Àsia; les estades com a diplomàtic a llocs com ara Finlàndia o Sardenya, on va connectar amb la població catalana de l’Alguer; l’excursió dels dos amics, acompanyats de Jacint Verdaguer, a Banyuls de la Marenda; o l’espectacle de torxes que va organitzar Gaudí a Poblet, que es va convertir en la darrera obsessió de Toda. Alguns capítols evoquen vivències prou conegudes de la biografia de l’arquitecte, com ara la detenció per la policia durant una manifestació catalanista, la mala relació amb el matrimoni Milà-Segimon, impulsors de la Pedrera, i la proposta de matrimoni fallida a Moreu.

Sònia Casas Codinach dirigeix actualment Habilis, l’editorial de continguts educatius d’Abacus, i ha estat quinze anys cap de redacció de Sàpiens, un període durant el qual va participar en tot de projectes de divulgació històrica, com el programa de televisió Pintant el gris o el llibre il·lustrat Els viatges de Ramon Llull. Abans havia estat corresponsal de Catalunya Ràdio a l’Amèrica Llatina i de la CNN al Brasil. Ha publicat a mitjans com el Magazine de La Vanguardia, Descobrir Catalunya, Cuina, Altaïr i Lonely Planet Magazine. Retorn als orígens és la seva primera ficció, que li ha valgut el premi, per decisió majoritària del jurat, format per l’editora Glòria Gasch, el periodista Vicent Sanchis, l’historiador Jaume Sobrequés, l’escriptora Maria Carme Roca i Tin Luján, vídua de l’escriptor i periodista.