L’amenaça eterna: com funciona l’article 155 i com s’aplica?

L’article 155 de la constitució espanyola ha amenaçat el procés des de fa anys, com a argument per a aplacar qualsevol intent d’avançar del sobiranisme: el 9-N, la declaració d’inici de la desconnexió al parlament o el referèndum de fa una setmana. Però fins ara mai no s’hi havia referit Mariano Rajoy, que deixava l’amenaça en mans d’Albiol, Hernando i companyia. Avui el president espanyol ha estat clar i ha anunciat que el requeriment que havien enviat a Carles Puigdemont activava, ara sí, el 155.

Què diu l’article?
L’article 155 preveu la intervenció de les autonomies amb la finalitat de preservar ‘la unitat nacional’. Com que no s’ha aplicat mai, és un text molt poc desenvolupat i no especifica quines mesures pot prendre Rajoy per a obligar la Generalitat a complir ordres:

«1. Si una comunitat autònoma no complís les obligacions que la constitució o altres lleis li imposen, o actués de manera que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el govern, previ requeriment al president de la comunitat autònoma i, en el cas de no ser atès, amb l’aprovació per majoria absoluta del senat, podrà adoptar les mesures necessàries per a obligar-lo al compliment forçós de les obligacions esmentades o per tal de protegir l’interès general.

2. Per a l’execució de les mesures previstes en l’apartat anterior, el govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes.»

Com s’aplica?
Per a l’aplicació del 155, el primer pas és un requeriment previ que fa el govern espanyol al president la Generalitat. Aquest pas, l’ha fet avui demanant a Puigdemont si havia proclamat la independència.

El segon pas, segons l’article 189 del senat, és que el govern espanyol comuniqui al senat que vol aplicar el 155, i també quin abast ha de tenir, i que provi que la Generalitat ha desobeït la seva ordre. El tercer pas és un escrit de la mesa del senat a la Comissió General de les Comunitats Autònomes, que al seu torn podria demanar estudis i opinions o encarregar informes. En aquest cas, el procés s’endarreriria més temps, però el PP té la majoria absoluta de la cambra i podria retallar els terminis.

Mentrestant, el president del senat ha de demanar al president de la Generalitat que respongui a les acusacions del govern espanyol i que nomeni algú que el representi en tots els tràmits que farà el senat. Després hi ha previstes les deliberacions, en les quals participen tots els senadors, el govern espanyol i la Generalitat. L’últim pas és la formulació de la proposició de la ponència i l’enviament al ple del senat per a sotmetre-la a votació. Si s’aprova, s’hauran d’aplicar les mesures que hagi presentat el govern espanyol a Madrid.