20.07.2016 - 22:00
|
Actualització: 21.07.2016 - 13:52
Ahir Xavier Albiol va pronunciar unes paraules al Parlament de Catalunya que per a molta gent foren una amenaça. Va dir que l’advertiment que ha fet aquesta setmana el Tribunal Constitucional a la cambra exigint-li d’evitar qualsevol iniciativa que impulse el procés d’independència segurament és ‘l’últim avís’. I també va dir que si la setmana vinent les conclusions del procés constituent van al ple, ‘es podria posar en risc l’autogovern i podria significar la suspensió d’alguna institució’.
Feia mesos que no sentíem aquesta amenaça i m’ha sorprès que el senyor Albiol l’haja recuperada. Aquesta mena d’amenaces inconsistents se solen fer servir de propaganda, sense gaire rigor, i quan arriba el moment de concretar-les es desfan totes soles. Perquè ningú no vol comprometre’s a una cosa que sap que no pot fer.
Ho hem explicat tantes vegades que ja sembla inútil de tornar-hi. Però per si de cas cal recordar que aquesta pretesa capacitat del govern espanyol de ‘suspendre’ les institucions catalanes és inexistent. L’article 155 de la constitució espanyola diu que, en uns determinats supòsits, el govern espanyol pot donar ordres a les autoritats autonòmiques que han de complir. Però, ai caram!, no preveu en cap cas què passaria si aquestes ordres fossen desobeïdes ni estipula cap mecanisme per a forçar a complir-les. Amb això, opinar que es podria suspendre l’autonomia és pura xerrameca. Impotent, diguem-ho tot. Només un detall per a aclarir la polèmica: quan es va debatre la constitució es va estudiar la possibilitat de donar al govern espanyol la capacitat de dissoldre les autonomies i aquesta possibilitat va ser denegada explícitament en el debat a les corts. Així que ja em direu a quin precedent s’agafarien ara per fer la contrària…
La realitat simplement no permet que aquestes amenaces del senyor Albiol es concreten en res. Si no ocupen militarment Catalunya, i això no passarà, no tenen cap manera d’aturar la unilateralitat. I si un govern espanyol fos tan boig d’intentar-ho a partir d’una interpretació exagerada de l’article 155, la realitat és que acabaria originant una crisi constitucional d’una dimensió tan colossal que acabaria esclatant el règim sencer.
Per això aquests darrers mesos han anat silenciant aquesta hipòtesi i per això sorprèn el comportament del senyor Albiol. Potser haurem d’interpretar que la cosa li ha vingut d’un atac descontrolat de pànic, en veient que això que ells en diuen ‘la desobediència’ ja és a tocar. Perquè les conclusions del procés constituent tant pot ser que les entren al ple que tancarà el mes com que les deixen per al setembre, però ara ja no pot haver-hi més ajornaments. La gran qüestió, que no sé si en som prou conscients tots plegats, és que el calendari cada volta és més curt i més poderós. Simplement perquè cada vegada queden més pocs mesos per a arribar als divuit i aquesta és la línia final. Ja.
[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]
