22.10.2015 - 02:00
|
Actualització: 12.11.2015 - 02:37
La tragèdia humana dels milers de persones ofegades a la Mediterrània quan intentaven arribar a la riba europea fugint de conflictes armats i penúries econòmiques i socials té una versió gairebé calcada vuit milers de quilòmetres al sud, a l’altre extrem del continent africà. Com destaca un reportatge recent de la BBC, milers de persones han perdut la vida aquests últims vint anys mirant de travessar les desenes de milles nàutiques que separen les tres illes de les Comores de la veïna Mayotte, un minúscul territori francès en aquest racó de l’oceà Índic.
Tres illes (Anjouan, Mohéli i la Grande Comore) de les quatre que formen l’arxipèlag, colònia francesa des del 1912, van decidir d’independitzar-se de la metròpoli el 1975. Per contra, la meridional Mayotte va continuar en l’òrbita de França i, de fet, el 2011 la majoria dels dos-cents mil habitants van decidir de lligar-s’hi més i convertir-se en el cent-unè departament francès.
La diferència en el nivell de vida entre Mayotte i la resta d’illes (amb més desenvolupament econòmic i un sistema sanitari millor), juntament amb la inestabilitat política de la Unió de les Comores (Anjouan i Mohéli es van independitzar unilateralment de la Grande Comore el 1997, una secessió sufocada l’any següent), ha empès des de fa dècades (vídeo) molts comoresos a pujar en petites barques de pesca i mirar d’arribar al petit bocí de la Unió Europea situat poc més al sud.
Aquest flux migratori es va disparar a partir del 1995 quan el govern del primer ministre francès Édouard Balladur va començar a exigir costosos visats als comoresos que volien visitar familiars a Mayotte o establir-s’hi. Una migració marítima descontrolada, sovint organitzada per màfies, que ha deixat milers de víctimes a la mar. Les xifres no són fixes i varien de les 50.000 que ha dit enguany el governador d’Anjouan, Anissi Chamsidine, a les 7.000 o 10.000 que va establir el 2012 un comitè del senat francès. Sigui com sigui, són esgarrifoses i molt més altes, en proporció, que les del terrible cementiri marítim de la Mediterrània, atès que la població de la Unió de les Comores és actualment de poc més de set-centes mil persones.
