09.12.2020 - 19:50
D’ençà de divendres, totes les patronals i els sindicats han destacat molt positivament la promesa feta per la Generalitat de repartir 2.000 euros als autònoms que complien unes determinades condicions i que ho van demanar entre els dies 30 de novembre i 7 de desembre. La idea era esborrar la nefasta impressió que havia deixat la pretesa subhasta del dia 10 de novembre, en què els 10.000 primers autònoms que es van poder inscriure es van endur 2.000 euros cadascun. Els altres en van sortir molt dolguts, en un episodi que tardarem molt temps a oblidar perquè es va jugar amb l’esperança de milers de persones que ho passen molt malament. Bé, el cas és que, llegint les notes de les patronals, sembla que l’episodi s’ha arreglat, amb el pagament als 116.000 inscrits que complien les normes prèvies. Per tant, finalment s’han beneficiat de l’ajut de 2.000 euros uns 126.000 autònoms, que és si fa no fa una quarta part dels que hi ha a Catalunya.
Les patronals coincideixen a demanar pràcticament la mateixa cosa, que és que aquests ajuts s’abonin de manera imminent, atesa la gravetat de la situació d’aquest col·lectiu, agreujada per totes les restriccions de l’activitat econòmica. Així mateix, reclamen que es facin efectius nous ajuts per als autònoms mentre subsisteixin els efectes de la crisi derivada de la covid-19, a més de les limitacions al desenvolupament de l’activitat empresarial. També mantenen la demanda al govern que fixi uns criteris homogenis d’ajuts i suport a la reactivació econòmica del teixit productiu. I, finalment, demanen que la Generalitat insti el govern espanyol a declarar-los exempts de tributació.
Dit això, a mi hi ha dos aspectes que m’han impressionat i dels quals potser no s’ha parlat gaire, perquè la cosa important era que la gent pogués tenir aquests 2.000 euros. El primer és el sobtat canvi registrat en la dotació pressupostària entre el 10 de novembre i vint dies després. I el segon, haver palpat la realitat de la situació de molts autònoms, que no sempre es fa palesa d’una manera tan clara en les múltiples enquestes que es fan.
Anem pel primer. Després de la barbaritat de la subhasta fallida del dia 10, recordo molt bé que em van sorprendre les paraules de la consellera Meritxell Budó, quan va sortir a demanar disculpes. ‘Com a govern lamentem que no hagi anat [l’ajut] com havia d’haver anat. El problema real és que no tenim prou diners per a fer front a això que la gent necessita. És una realitat del nostre país… ‘ Aquesta frase, el ‘no tenim diners’, era un intent d’explicar que només s’haguessin dedicat a aquest problema 20 milions d’euros. Però ve’t aquí que vint dies després, la mateixa Generalitat està en disposició d’oferir 2.000 euros a 116.000 autònoms (no sabien quants serien, i haurien pogut ser més), cosa que vol dir que el cost serà de 232 milions d’euros. D’on han sortit aquests diners si no n’hi havia?
L’explicació que va donar divendres el vice-president en funcions de president, senyor Aragonès, sobre aquest canvi sobtat, a mi, personalment, no em va convèncer. ‘Aquesta partida –va dir– és una mesura de cobertura que ha ampliat els fons de la partida d’emergència, gràcies a la suspensió de l’objectiu de dèficit per part de la UE, a la gestió òptima de la tresoreria i a la part dels fons de cohesió que Catalunya espera rebre.’ Diferenciar la partida d’emergència i la de cobertura no em quadra gaire; la gestió òptima se suposava també el 10 de novembre; i quant al fons de cohesió, suposo que ja se sabia. Tot plegat em sembla cercar una explicació –justificació– d’una actuació que difícilment en té. Si hi havia diners, calia utilitzar-los ja el 20 de novembre, suposant que la prioritat fos salvar el teixit empresarial del país. Per això em resta el dubte de les paraules de la consellera Budó, el ‘no tenim diners’.
El segon aspecte em sembla la visualització més palpable del drama de milers de persones. A la conferència de premsa esmentada, el senyor Aragonès va exposar, entre més coses, que el 100% dels autònoms sol·licitants que complien els requisits rebria els ajuts sense necessitat de fer cap més gestió que la sol·licitud ja registrada. Que el 80% dels autònoms que rebran els ajuts és del sector serveis. I que el 59% dels autònoms que rebran l’ajut hauria tingut ingressos menors a 5.000 euros durant els tres primers trimestres de l’any; el 27% hauria tingut ingressos entre 5.000 euros i 10.000; i el 13%, ingressos entre 10.000 euros i 13.000.
I aquí aturo la cinta. Diu que el 59% dels autònoms han viscut tres trimestres amb 555 euros el mes? Que el 27% ha viscut amb uns mil euros el mes? I que durant aquest temps han hagut de pagar tot de despeses, a banda les necessitats vitals? Això no és cap enquesta, són dades reals. Potser ajuda a explicar les cues als menjadors socials, on cada vegada hi ha més gent que hi va per primera vegada. Em faig creus que no es pugui ajudar una gent que vol treballar i no pot fer-ho o no li ho deixen fer. Que hagi de passar amb una misèria cada mes, sense comptar els efectes psicològics negatius que tot plegat pugui deixar en els qui han hagut de suportar la situació. I sap més greu, si és possible, quan penses que d’aquest país que a l’hora de la veritat no té diners per a ajudar la seva gent, en surten cada any uns quants milers de milions que ja no tornen. Però d’això sembla que ningú no en vol parlar gaire ara. Potser és que ‘no toca’.
