27.05.2017 - 14:25
MADRID, 27 (EUROPA PRESS)
L’alpinista espanyol Ferran Latorre ha aconseguit aquest dissabte coronar l’Everest, amb el que es converteix en el primer català a aconseguir els 14 vuitmils del planeta i culminar el projecte CAT14x8000, amb el qual a més col·labora amb el Projecte Sherpa-Everest 2.017.
L’austríac Hanz Wenzl es quedava uns metres enrere i el francès Yannick Graziani i el sherpa Dawa Sange van retrocedir cap al camp 4 sobre els 8.500 metres donades les dures condicions meteorològiques. L’expedició sortia la nit del divendres des del Camp 4 a 7.900 metres per fer front a gairebé 1000 metres de desnivell que els separaven del cim (8.848 metres) i Latorre confirmava haver fet cimera a les 8.00 del matí del Nepal -04.15 hores a Espanya-.
“La destinació ha volgut que s’unissin dos fets importants per a mi, escalar l’Everest, el meu somni i que sigui l’última muntanya dels 14 vuit milers, tancant doncs un projecte esportiu i, més enllà, sobretot un projecte de vida. Considero que no només ha estat difícil, sinó que ha estat un miracle”, va subratllar Latorre després de culminar el repte CAT14x8000, impulsat per CaixaBank, GAES, BAXI, GRIFONE i SEA TO SUMMIT.
Latorre ha escollit pujar per la mateixa ruta que van seguir els primers escaladors que van posar els peus en el cim de l’Everest, Tenzing Norgay i Sir Edmund Hillary, el 29 de maig de 1953. Però sobretot perquè també va ser la via utilitzada per Reinhold Messner i Peter Habeler, per completar la primera ascensió sense oxigen artificial en el sostre del món, en 1978. Precisament aquest últim escalador, Peter Habeler, compartia consells amb Ferran practicant l’alpinisme a Àustria durant el mes de març.
Seguint les indicacions del Servei Meteorològic de Catalunya, METEO.CAT, Latorre iniciava l’ascens dimarts 23 de maig. Aquesta matinada el vent ha pujat d’intensitat, hi ha hagut una forta tempesta, i el tram final ha fet, juntament amb el cansament, que el català decidís utilitzar oxigen artificial.
Tothom ha pogut seguir pas a pas el recorregut, conèixer l’estat d’ànim de l’alpinista a través de l’aplicació Emotional Premi, una tecnologia desenvolupada per SEIDOR que a través d’uns sensors l’ha anat analitzant el sistema nerviós i altres paràmetres per identificar l’estat emocional i rebre els missatges de suport.
Però abans d’iniciar l’ascens el grup compartia en el Camp Basi l’alegria per la coronació del cim de l’Everest per part de l’iranià Mehdi Gholipour, el primer de la temporada que ho fa sense oxigen per la vessant sud.
Aquesta expedició a l’Everest ha estat molt més que una meta esportiva. “Em sento fantàstic perquè per primera vegada la meva activitat servirà per a alguna cosa a la humanitat. Considero que és una sort realment fer de conillet d’índies, si pot servir a la gent en general”, va assenyalar.
El Projecte Sherpa-Everest 2017 estudiarà l’exposició a la hipòxia en ambient extrem i els seus efectes cardiopulmonars, biològics i genètics.
L’estudi impulsat per la Fundació Bancària ‘La Caixa’ pot beneficiar a 140 milions de persones al món que fan viatges cada any en zones elevades per sobre dels 3.000 metres d’altura i sobretot malalts crònics amb problemes respiratoris, més d’un 15% de la població mundial.
Durant la primera etapa de l’expedició fins al Camp Base (5.350 metres) han acompanyat Ferran Latorre el doctor José Manuel Soria, responsable de la unitat de genòmica i malalties complexes de l’Institut d’Investigació de l’Hospital de Sant Pau; el doctor Oriol Sibila, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; i el doctor Marco Abulí, de l’Hospital Germans Trias i Pujol. Aquests tres doctors han pres mostres d’alpinistes i sherpes en diferents etapes del procés, a Barcelona, una vegada acabat el trecking fins al Camp Base i una vegada superats els 7.500 metres.
“És important traslladar aquests coneixements a la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (EPOC) amb la finalitat d’identificar els mecanismes que puguin millorar el diagnòstic, prevenció i tractament. És una oportunitat única per estudiar com ens afecta i com ens podem adaptar a la falta d’oxigen”, va indicar el doctor Soria.
En aquest sentit, va explicar que el projecte planteja “un disseny i enfocament innovadors”. “Ens proposem comparar el canvi en la regulació de l’expressió gènica de paràmetres fisiològics en individus sans amb un substrat genètic clarament diferencial, persones occidentals no adaptades a aquesta falta d’oxigen i amb els portadors natius. Es compararà l’expressió dels nostres gens en hipòxia moderada, hipòxia extrema i en hipòxia recuperada a fi de trobar un tractament a malalts que es troben en hipòxia mantinguda”, va manifestar.
D’altra banda, Latorre també ha col·laborat amb una altra investigació duta a terme per la Fundació Estivill del Somni per poder analitzar el nivell de descans i recuperació en condicions extremes.
