29.02.2016 - 22:00
Arnaldo Otegi recupera la llibertat després de sis anys i mig –2.330 dies– de captivitat a les presons espanyoles. Aquest matí abandonarà la presó de Logronyo i tornarà a casa seva, a Elgoibar. Serà rebut a la porta de la presó per milers de ciutadans i hi farà unes primeres declaracions públiques. La seva sortida ha despertat una onada d’il·lusió i d’esperança al País Basc amb previsió que s’incorpori a la vida política per consolidar el procés de pau i avançar cap a la independència.
Al vespre serà rebut en un acte a la plaça d’Elgoibar amb ‘dantzaris’, música de txalaparta i ‘bertsolaris’. També hi haurà actuacions de Fermín Muguruza i tres grups bascs més. Otegi hi farà una intervenció d’agraïment del suport rebut durant els anys d’empresonament i una crida a continuar lluitant per la llibertat i la justícia. Tot plegat seran els preliminars del gran acte polític que l’esquerra abertzale ha organitzat dissabte al Velòdrom d’Anoeta, on farà una intervenció amb una forta càrrega política. Segons fonts consultades per VilaWeb, Otegi hi farà una proposta de futur per al País Basc amb un primer objectiu: les eleccions al parlament de Vitòria de final d’any.
Vigilància de la policia espanyola
Els actes d’homenatge seran vigilats de prop per la policia espanyola i les autoritats i instàncies judicials de l’estat. L’Audiència espanyola –que va condemnar Otegi fa sis anys i mig– no ha prohibit els actes, però ha ordenat a les forces de seguretat que els vigilin per si s’incorre en cap ‘delicte d’enaltiment del terrorisme’.
La setmana entrant, Otegi s’apartarà uns quants dies de l’atenció mediàtica per recuperar el ritme de vida normal i el contacte amb la família i l’entorn. Otegi va ser detingut el 16 d’octubre del 2009 acusat de reconstruir la cúpula de Batasuna –organització il·legalitzada– seguint instruccions d’ETA. La justícia espanyola va utilitzar l’anomenat cas Bateragune contra els dirigents de l’esquerra abertzale que preparaven un canvi d’estratègia històric cap a les vies pacífiques i democràtiques. De fet, la proposta d’Otegi, Rafa Díez i més dirigents detinguts i empresonats va acabar fructificant en la declaració unilateral de la fi de l’activitat armada d’ETA l’octubre de 2011.
Candidat a lehendakari?
La llibertat d’Otegi arriba pocs abans de les eleccions al País Basc que, previsiblement, es faran a final d’any. Euskal Herria Bildu, la plataforma que aplega l’esquerra sobiranista, preveu la possibilitat que Otegi sigui el seu candidat a lehendakari. Si Otegi i les bases d’EH Bildu ho aproven, la candidatura pot agafar una força extraordinària perquè la influència del dirigent alliberat avui va més enllà de les files tradicionals de l’esquerra abertzale.
Sobre Otegi pesa una condemna d’inhabilitació fins el 2021 que acompanyava la pena de presó. Tanmateix, els advocats de l’esquerra abertzale consideren que no hi haurà cap impediment a una candidatura liderada per Otegi. Es basen en la jurisprudència que ha creat el cas d’Iker Casanova, un diputat de Bildu al parlament basc, que també va ser inhabilitat d’una manera genèrica. La junta electoral i el Tribunal Suprem van resoldre que la sentència contra Casanova no delimitava ni concretava la inhabilitació i això la feia inaplicable. En el cas d’Otegi, la inhabilitació és feta en els mateixos termes genèrics que la de Casanova i, per tant, tampoc no podrà ser aplicada.
