25.06.2018 - 17:45
|
Actualització: 25.06.2018 - 18:58
Avui, tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya tret del PP i Ciutadans, han registrat una proposició de llei per la protecció integral dels alertadors de corrupció. Ho han fet per mitjà del col·lectiu anticorrupció Xnet, que va destapar el cas de les ‘targetes black’. Quan s’aprovi –hi donen suport 95 diputats dels 135 de l’arc parlamentari– es considerarà alertador qualsevol persona amb la convicció raonable de tenir coneixement sobre una informació relacionada amb corrupció i que la comuniqui a un tercer, sigui l’administració, la justícia o un canal de recepció d’alertes –com la bústia anònima de denúncia d’abusos de l’Ajuntament de Barcelona.
La llei preveu un règim sancionador per a assegurar l’anonimat de l’alertador, amb sancions econòmiques que poden arribar als 100.000 euros. El text legal presentat avui especifica que no tindrà la consideració d’alertadora la persona que actuï com a tal a canvi d’una remuneració econòmica o contraprestació patrimonial de qualsevol mena. Amb aquesta excepció, serà irrellevant la motivació de l’alertador.
Segons Xnet, el 70% dels casos de corrupció no els destapen les institucions encarregades sinó persones. El text legal coordinat pel col·lectiu s’ha basat en els estàndards normatius més avançats sobre la qüestió, com és el cas d’Irlanda, Holanda i Grècia. ‘La plantilla ha estat perfectament adequada a les competències de la Generalitat de Catalunya’, diuen.
Un cas d’alertador de corrupció és Ana Garrido, ex-directora de l’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Boadilla del Monte (Madrid) i que el 2007 va denunciar moviments irregulars al seu municipi. Allò es va acabar convertint en el cas Gürtel. Com que cap llei protegia el seu anonimat, aquella denúncia li va canviar la vida: ‘Les vides dels denunciants de corrupció semblen una pel·lícula de terror’, deia en aquesta entrevista a VilaWeb.
