L’Ajuntament de València planteja canviar el nom donat a 51 carrers de la ciutat en època franquista

Tello traslladarà la proposta a la Comissió de Cultura del dijous i diu que la idea és “reconciliar” la capital “amb la legalitat”

VALÈNCIA, 15 (EUROPA PRESS)

L’Ajuntament de València planteja canviar el nom donat a 51 carrers de la ciutat en època franquista per a adaptar la seua denominació a l’arreplegat en la Llei de Memòria Històrica i, amb la mateixa fi, proposa “resignificar” el nom d’altres quatre enclavaments –dues places, un carrer i una avinguda– per a modificar en els seus expedients administratius, les raons per les quals es va decidir denominar-los d’eixa manera, atés que també contravenen eixa normativa.

Així ho ha indicat este dilluns la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, en la roda de premsa que ha oferit per a donar a conéixer esta iniciativa. L’edil plantejarà este canvi en la Comissió de Cultura que el consistori celebrarà dijous que ve a través d’una proposta d’acord que formularà el seu departament.

Després d’açò, si prospera, s’iniciarà “el dictamen previ” que es traslladarà a la Junta de Govern Local perquè s’adopte la resolució definitiva, atés que és este òrgan qui ha d’aprovar i ratificar el canvi, com ha explicat Tello. La responsable municipal ha explicat que la competència de donar nom als carrers depèn dels ajuntaments i que és el primer edil qui delega en la Junta de Govern Local perquè es faça efectiva.

Glòria Tello ha afirmat que amb els canvis i la “resignificació” plantejades es pretén “reconciliar València amb el passat, el present, el futur i amb la legalitat” ja que la ciutat estava “fora de la il·legalitat” i era necessari “aplicar amb rigurositat la Llei de la Memòria Històrica” després de “quasi deu anys des de la seua aprovació”.

“La ciutadania té dret al fet que la via pública siga un lloc de trobada i no d’enfrontament”, ha agregat la regidora, que ha expressat el “màxim respecte a la llei”. “Volem ser escrupolosos i legals”, ha manifestat. Així mateix, ha destacat que el procés dut a terme per a determinar els carrers que es modificaran s’ha fet “amb el màxim respecte al pluralisme i la llei”, “amb totes les garanties”, “tota la rigurosidad” i “comptant amb la visió acadèmica de la Universitat de València”.

L’Aula d’Història i Memòria Democràtica d’esta institució acadèmica ha sigut l’encarregada de realitzar l’estudi en el qual es proposen els 51 canvis de nom i les quatre resignificaciones. Entre les modificacions està el de l’avinguda Baró de Càrcer, que passaria a cridar-se De l’Oest; el carrer Castán Tobeñas, que seria carrer de la Democràcia; la calle Doctor Beltrán Bigorra, que passaria a cridar-se Alejandra Soler en record a la mestra republicana, i l’avinguda de General Urrutia, que seria amb el canvi Amado Granell, en homenatge al capità valencià que va participar en l’alliberament de París.

RECUPERAR DENOMINACIONS

Tello, que ha apuntat també que els canvis s’han plantejat “des de la transversalitat i la màxima participació”, ha exposat que han sigut set els “pilars” en els quals s’ha assentat la seua proposta. En primer lloc, ha dit que s’ha tingut en compte “la recuperació de denominacions antigues i encara reconegudes com els ciutadans”, com és el cas de l’avinguda de l’Oest, i en segon, “el llistat de noms acordats pel Consell Municipal de la Dóna” per a “augmentar el percentatge de noms de dones” en els carrers de València.

L’edil ha apuntat que en este cas s’emmarca la proposta de substituir l’actual carrer Estimat Granell –que passarà a General Urrutia per a donar-li més visibilitat– per Manuela Solís Claràs
–ginecòloga–; General Barroso, per al qual s’ha plantejat Jerónima Gal·lés –impressora– i la nova d’Alejandra Soler.

La titular de Patrimoni i Recursos Culturals ha assenyalat que en tercer lloc s’ha tingut en compte “el dictamen emès per la Comissió de Cultura i els acords de les Juntes de Districte aprovats en anteriors legislatures” per a canviar alguns noms. Ha apuntat que en este cas es troba el carrer Doctor Marque Merenciano, que passaria a ser Félix del Río –activista veïnal–.

En quart lloc s’han atès per a fer la proposta les peticions fetes “en el servici municipal de Recursos Culturals per part de la ciutadania” com el canvi del carrer Gual Villabí per Agustí Centelles Ossó –fotògraf–. Així mateix, en cinqué lloc s’ha plantejat la possibilitat de reconéixer a els qui “han engrandit el nostre patrimoni o dignificat la nostra ciutat”, ha ressaltat Tello.

L’edil ha manifestat que en este cas estan la Plaça del Grup Parpalló, que substituiria la plaça del Professor López Ibor; Francisco Javier Goerlich Lleó –arquitecte–, que passaria a ocupar el lloc del carrer Francisco Dolz, i la plaça Equipe Crònica, que substituiria la de Francisco Bosch i Ariño. D’altra banda, en sisé i seté lloc s’ha tingut en compte la idea de donar a carrers noms d’activitats o valors com a Cultura, Solidaritat, Democràcia, Poesia, Literatura, Cinema o Fotografia.

CONVIVÈNCIA DURANT DOTZE MESOS

Glòria Tello, que ha considerat que les noves plaques podrien començar a veure’s a partir de l’estiu, ha explicat que si s’aprova la proposta els noms antics i els nous conviuran en els carrers durant dotze mesos per a garantir el període d’adaptació i “evitar molèsties als veïns”.

L’edil, que ha agraït la col·laboració de la Federació d’Associacions de Veïns per a abordar este procés de canvi, ha ressaltat que s’enviaran notificacions a tots els empadronats i als organismes i comerços situats en les vies afectades.

Preguntada per si tem que puga passar com a Alacant, on els canvis de carrers van haver de ser revertits després del canvi, Tello ha dit que a València s’ha anat “més lent” per a “anar més segurs” i “treballar des de la rigurositat”, seguint “criteris acadèmics” i el “procediment administratiu que correspon”. Quant al cost dels canvis, ha comentat que l’informe de la Universitat ha costat 17.000 euros i que la substitució de plaques entra dins de les partides municipals ordinàries i ja previstes.