18.07.2016 - 14:25
VALÈNCIA, 18 (EUROPA PRESS)
L’Ajuntament de València impulsarà la creació del “primer” Consell Alimentari d’Espanya, que tindrà com a objectiu la promoció d’una “alimentació sostenible” i saludable. Este organisme col·laborarà amb el sector privat en un nou model alimentari que posarà especial atenció en la preservació de l’horta valenciana.
L’alcalde de València, Joan Ribó, la regidora de Desenvolupament Humà, Consol Castillo, i l’edil de Comerç, Carlos Galiana, han donat a conèixer en roda de premsa els objectius d’esta iniciativa i el començament del procés que definirà “de manera participada”.
Ribó ha explicat que s’està generant una “contradicció flagrant” en el món. Així, “mentre Espanya és un dels països del món on l’obesitat infantil està més arrelada” i bona part dels ciutadans patixen patologies relacionades amb una alimentació dolenta, “divendres, per a posar un exemple, vam haver d’habilitar una partida de 250.000 euros per a satisfer les necessitats alimentàries d’una sèrie de persones, ja que en esta ciutat hi ha xiquets que no poden menjar”, ha assenyalat l’alcalde.
“Fa falta un canvi cap a una alimentació sostenible, pensant també en qui proporciona el servici d’alimentació, que és l’agricultura, i en la segona gran contradicció: mentre ací ens arriben productes de tot el món, alhora ens trobem amb problemes en l’agricultura de l’horta, que no es pot vendre o que s’abandona”, ha afegit Ribó.
Per la seua banda, Castillo ha definit el Consell Alimentari Municipal com “un espai de deliberació de polítiques alimentàries”, que tindrà com a objectius generals, entre d’altres, establir connexions entre els diferents sectors implicats en el sistema alimentari; proposar “solucions innovadores” per a millorar-ho; revisar la regulació i legislació del mateix; fer recomanacions als governs i institucions públiques; participar en la formulació de polítiques i recollir, sintetitzar i compartir informació sobre el sistema alimentari local.
UN PROCÉS PARTICIPATIU
L’Ajuntament ha anunciat el començament d’un procés participatiu que encaminarà les polítiques alimentàries cap a la sostenibilitat i la disminució dels canals de comercialització entre el productor i el consumidor.
“Per tant, estem canviant la perspectiva, però per a no fer-ho de manera arbitrària i sense ordre, hem de fer abans que res un diagnòstic de com consumix la ciutat de València”, ha explicat Castillo. Un procés que, insistixen des de l’Ajuntament, serà participatiu i en què col·laborarà les administracions públiques i el sector privat.
Segons Castillo, en el Consell Alimentari es debatran les polítiques alimentàries “amb tots els actors implicats” per a propiciar els canvis de legislació que s’estimen convenients per a dissenyar “la política alimentària del futur de la ciutat de València”. La societat civil, els ens públics i el sector privat tindran la seua representativitat.
L’equip de treball que coordinarà el procés i farà els treballs tècnics d’elaboració d’estudis en la seua primera fase de diagnòstic, estarà format pel Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional (Cerai); Veterinaris sense Fronteres; Justícia Alimentaria Global; i la doctora Ana Moragues Faus, investigadora a la Universitat de Cardiff i experta en sistemes alimentàries sostenibles. “Tenim tot un col·lectiu de gent molt especialitzada”, ha afirmat Castillo.
Així, el projecte es troba en una fase de recopilació d’informació on es revisarà el model actual. Entre setembre i octubre, el Consell Alimentari farà una “proposta de model raonada”. “La idea és que abans de desembre o durant el mateix estiga concretat el pla d’acció”, ha anunciat Galiana.
DEFINIR LA RELACIÓ AMB L’HORTA VALENCIANA
En este procés, serà “fonamental” definir quina relació va a tenir la ciutat de València amb l’horta. Així, la seua preservació serà, segons l’Ajuntament, un dels eixos centrals d’actuació del Consell Alimentari, que buscarà reduir intermediaris entre els llauradors i els consumidors.
Ribó ha assenyalat que un canvi en el model alimentari revertirà de manera beneficiosa en la vida dels ciutadans. Així, ha utilitzat com a exemple el festival Dreamhack que s’ha produït a la Fira de València, amb un públic majoritàriament jove, i en què se servien únicament menjar ràpid. Ribó ha plantejat el perquè de l’absència de fruites i verdures en l’oferta alimentària del festival, “perquè simplement ningú s’ha preocupat a fer-ho”, ha assenyalat.
En este sentit, “es tracta que l’ajuntament siga una part activa” en un àmbit que constituïx “una part molt important de les nostres vides”, ha defensat Ribó. Galiana ha explicat que l’administració pot assumir el rol de ser un “model a seguir” per a normalitzar l’oferta de fruites i verdures, els productes de rodalies i els ecològics, d’una forma semblant a la qual, a l’àmbit lingüístic, s’ha proposat fer amb el valencià.
