L’Ajuntament de Tortosa haurà de fer un catàleg de vestigis franquistes per determinar quins s’han d’eliminar

El jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona ha estimat parcialment la demanda de l’advocat madrileny Eduardo Ranz contra la simbologia franquista de Tortosa i el monument del riu Ebre. La sentència, a la qual ha tingut accés l’ACN, obliga l’Ajuntament de Tortosa a elaborar un catàleg de ‘vestigis relatius a la guerra del 1936-39 i la dictadura franquista’, amb la col·laboració de les altres administracions competents, tot complint l’article 15 de la Llei de Memòria Històrica. També s’obliga l’Ajuntament a ‘adoptar les mesures oportunes per a la determinació dels escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la guerra i de la repressió de la dictadura que hagin de ser retirats’. El jutge, però, no es pronuncia a la petició de Ranz de retirar ‘immediatament’ el monument franquista del riu Ebre, malgrat que en consulta popular els ciutadans de Tortosa escollissin mantenir-lo i reinterpretar-lo. El magistrat accepta que el monòlit no és propietat de l’Ajuntament de Tortosa ni està situat en un espai de domini públic municipal però insisteix que un catàleg de vestigis franquistes aclarirà si s’ha de retirar complint amb la normativa.

El jutge del contenciós administratiu número 2 de Tarragona ha emès la sentència, amb data del passat 16 de febrer, on estima parcialment el recurs presentat per Ranz. Pel magistrat, l’Ajuntament té l’obligació, per expressa disposició legal, d’elaborar un catàleg de vestigis relatius a la guerra i la dictadura, i ho ha de fer amb la col·laboració del govern espanyol i la Generalitat, tal com preveu l’article 15.3 de la Llei de Memòria Històrica. Aquest catàleg ha de permetre determinar quins béns han de ser retirats en compliment amb l’article 15.1 i quins béns o elements en quedarien exclosos, com preveu l’article 15.2. El jutge deixa clar que, serà un cop estigui elaborat aquest catàleg quan l’Ajuntament haurà d’adoptar les mesures oportunes per a la retirada d’aquells vestigis que la Llei preveu.

Malgrat que el demandant sol·licitava que l’Ajuntament fes el catàleg en deu dies, el jutge assegura que és ‘un temps clarament insuficient’, ja que requereix la col·laboració de tercers, en aquest cas l’administració de la Generalitat i la de l’Estat.

Finalment, i respecte a la petició de retirada ‘immediata’ del monòlit franquista del riu Ebre, el jutge assegura que ‘no pot ser adoptada sense més per part de l’Ajuntament de Tortosa’. En aquest sentit, i d’acord amb un escrit del secretari municipal del consistori, el magistrat recorda que no és un ‘bé propietat de l’Ajuntament’, ni està ubicat ‘en un bé de domini públic municipal’. En segon lloc, amb caràcter previ a una possible actuació de caràcter material ‘serà precís’, recorda el jutge, l’elaboració d’un catàleg de vestigis, amb la col·laboració de les administracions competents. ‘En aquest catàleg es determinarà si ha de ser retirat o no en funció de si forma part d’algunes de les excepcions previstes legalment a la Llei de Memòria Històrica’, conclou.

Contra la sentència del contenciós de Tarragona es pot presentar recurs d’apel·lació en quinze dies.

Antecedents
L’advocat madrileny Eduardo Ranz decideix presentar el recurs contenciós al juny del 2016, després que l’Ajuntament no li hagués contestat una sol·licitud que ell mateix va presentar al febrer del 2015, sota el dret de petició. En aquesta, Ranz demanava a l’Ajuntament que dictés una ordenança municipal per retirar immediatament els vestigis franquistes que hi havia a la ciutat, i l’instava a elaborar el catàleg pertinent.

El recurs està basat en la Llei de Memòria Històrica i concretament en l’article 15 que disposa de tres punts. En el primer es diu que les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, guerra i de la repressió de la dictadura. Entre aquestes mesures podrà incloure’s la retirada de subvencions o ajudes públiques. El punt segon diu que el previst en l’apartat anterior no serà d’aplicació quan les mencions siguin d’estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats, o quan concorrin raons artístiques, arquitectòniques o artístico-religioses protegides per la Llei. El tercer punt assegura que el govern espanyol col·laborarà amb Comunitats Autònomes i entitats locals per elaborar un catàleg de vestigis relatius a la guerra i la dictadura.