L’Ajuntament de Tarragona recorre contra l’ordre de la junta electoral de retirar la pancarta dels presos polítics

El batlle de Tarragona, Pau Ricomà, ha presentat un recurs davant la junta electoral de demarcació sobre la resolució de la Junta Electoral de Zona que li donava dotze hores per retirar la pancarta amb el lema ‘Llibertat presos polítics’ de la façana de l’ajuntament i que l’instava a vetllar perquè els funcionaris no llueixin el llaç groc.

Ricomà va rebre la resolució que donava la raó al grup municipal del PP dilluns i en el recurs demana que se suspengui mentre no es resolen les seves al·legacions. Mentrestant, la pancarta continua penjada a la façana del consistori.

El batlle recorda que va presentar un extens escrit d’al·legacions, però denuncia que la Junta Electoral de Zona no hi fa referència en la seva resolució. La manca de pronunciament sobre els seus arguments, segons Ricomà, els genera indefensió i suposa la invalidesa de l’acte administratiu. Alhora, el batlle es queixa que va sol·licitar de forma expressa que la resolució es notifiqués en català, però es va fer en castellà.

En l’escrit d’al·legacions, Ricomà reitera que la pancarta és la manifestació d’un posicionament social i no de partit, com ho són les pancartes violetes contra la violència de gènere. El batlle afegeix que es tracta d’una reclamació abstracta i sense símbols, de forma genèrica, que en cap cas no ha estat impugnada per cap altra administració i, per tant, és vigent.

En aquest sentit Ricomà veu ‘democràticament necessari que les juntes electorals modifiquin la doctrina en aquest sentit, tan sols comprensibles des d’una visió subjectiva d’un dret tant fonamental i tan ‘constitucional’ com aquest’. ‘Les administracions sempre prenen partit, en altre cas no podrien desenvolupar polítiques públiques. I aquestes es desenvolupen i exerceixen sempre, sense estar limitades en períodes electorals. I com a tals han de poder actuar, d’acord amb la societat a la que representen, de forma democràtica, en la reivindicació dels drets i principis que es desprenen de la Constitució i de la resta del règim jurídic’, detalla.

D’altra banda, pel que fa a la indicació de vetllar perquè els funcionaris municipals no llueixin el llaç groc a la solapa, Ricomà creu que aquesta petició és contrària als principis de llibertat ideològica i de llibertat d’expressió, i que la Junta Electoral de Zona no n’és competent.

‘En cap cas afecta a la neutralitat i imparcialitat de la seva actuació com a funcionaris. En altre cas podem arribar a extrems fins i tot ridículs (a part de ser contraris a tot l’ordenament jurídic), ja que la neutralitat absoluta en la imatge exterior és pràcticament impossible. I ens preguntem fins on arribaria aquesta prohibició: al color de les sabates, o de l’americana, o dels pantalons, o del pentinat, o de les ulleres, o a una rosa groga a la solapa?’, es pregunta el batlle.