01.09.2015 - 14:00
|
Actualització: 02.09.2015 - 11:38
La batllessa de Barcelona, Ada Colau, i el primer tinent de batlle, Gerardo Pisarrello, han presidit aquest dimarts una reunió amb entitats humanitàries per abordar el conflicte dels refugiats a la ciutat. D’aquesta primera presa de contacte, l’Ajuntament s’ha compromès a impulsar un registre de famílies que, en molts casos ja s’han postulat, estan disposades a implicar-se en els processos d’acollida d’aquestes persones. A més, el consistori vol enfortir precisament la fase de la primera acollida i per això, augmenta en 200.000 euros el pressupost per a advocats, intèrprets i allotjament. L’Ajuntament també vol exigir a l’Estat que faciliti els fons europeus per a què arribin a les persones afectades.
La primera reunió entre diverses entitats humanitàries d’ajuda als refugiats i els responsables de l’Ajuntament de Barcelona, l’alcaldessa Ada Colau i el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, ha acabat amb el compromís, per part del consistori, d’enfortir els processos de primera acollida, canalitzar l’ajuda ciutadana i exigir a l’Estat una nova distribució dels recursos.
En sortir d’aquesta primera trobada, que ha servit de presa de contacte entre entitats i administració, Pisarello ha anunciat que l’Ajuntament impulsarà la creació d’un registre de famílies interessades en implicar-se a l’acollida de refugiats, tant si és per allotjament, per ajuda econòmica o per qualsevol altra col·laboració. Pisarello ha explicat que ja s’estan rebent peticions de particulars que volen ser solidaris amb aquest problema i per això, defensa que l’Ajuntament ha de canalitzar tota aquesta solidaritat.
De moment, el registre és un projecte incipient però Pisarello ja ha mostrat la voluntat de l’ajuntament de fer un programa a mitjà termini perquè considera que el problema dels refugiats no és conjuntural i per tant, requereix mesures estructurals. Pel primer tinent d’alcalde no s’ha de prendre la solució com a ”caritat” sinó que assegura que és un problema de drets humans.
Pisarello ha rebutjat, d’entrada, obrir un alberg a Barcelona per a refugiats i no ha posat sobre la taula cap xifra ni quota. Considera que Barcelona ha de treballar en xarxa amb altres ciutats metropolitanes que també s’han mostrat sensibles com ara Sabadell.
El primer tinent d’alcalde també ha explicat que els processos de primera acollida s’han d’enfortir i per aquest motiu s’augmenta el pressupost del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) en 200.000 euros, una partida que es destinarà als advocats, mediadors o allotjaments que facilitin les primeres setmanes de les persones sol·licitants d’asil polític.
A banda, el consistori barceloní vol exigir a l’estat espanyol que inverteixi en les persones afectades els fons europeus que rep per a aquests temes i no pas amb les agències de controls de fronteres, amb un paper més aviat de ”repressió”, ha criticatel primer tinent d’alcalde. Per això, reclama que l’Estat sigui més transparent a l’hora d’explicar com es distribueixen aquests refugis que, Pisarello considera que en mans dels consistoris podrien arribar més als refugiats, ja que les ciutats en coneixen molt millor les seves necessitats i per tant, serien molt més operatives.
Des de les entitats, la representant d’Asil.cat, Pascale Croissard, ha valorat positivament la trobada, i ha explicat que han exposat la seva pròpia diagnosi d’una situació que consideren de col·lapse, ja que les entitats estan en situació precària per la gran quantitat d’ajuda i serveis que han de donar als refugiats que atenen. Considera però, que la situació no és nova, sinó que fa molt temps que és així, però admet que pot complicar-se per l’augment d’aquest col·lectiu. De fet, el 2013 van ser 484 les persones que van demanar asil a Catalunya i l’any passat, 786. De cara a aquest 2015, les previsions, a falta de xifres definitives i provisionals, podrien ser encara més altes.
